El bisbe de Tenerife.

"Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan"

M'he quedat de "pasta de boniato" en llegir això i això. Tret de la web de El País i de El Mundo.

Si digués ara que aquest senyor és un cabronàs em podria denunciar i tot, per sort no ho dic. Clar que no crec que l'interessés denunciar-me per no haver-ho dit ja que segur que vol que s'oblidin el més aviat possible aquestes declaracions.

Apa que posar la foto d'aquest nocabronàs amb un nen als braços...

A continuació faig un copy-paste d'un d'aquests articles per si no es mantenen els links.

"Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece". En estos términos se ha referido al abuso de menores el obispo de Tenerife Bernardo Álvarez en una entrevista que publica el diario local La Opinión.

Poco después de las 14.00, el vicario general del obispado, Antonio Pérez, ha matizado estas declaraciones en nombre de Álvarez: "El obispo en sus palabras no pretende justificar ni comprender un fenómeno absolutamente rechazable como es el abuso de menores".

En cuanto a la homosexualidad, Álvarez señala que "perjudica a las personas y a la sociedad" y afirma, asimilándola a las agresiones sexuales, que "la persona practica [la homosexualidad] como puede practicar el abuso de menores".

Diferentes diócesis de la Iglesia católica, especialmente en Estados Unidos (Boston y Los Ángeles) e Irlanda (Dublín) se han visto implicadas en escándalos de pederastia destapados y reconocidos en los últimos años.

Por otra parte, el máximo responsable de la Iglesia católica en Tenerife afirma que si en Canarias se registra el récord nacional de divorcios se debe a falta de madurez.

También se refiere el obispo a unas declaraciones de su homólogo de San Sebastián, quien denunció el "sectarismo" de la emisora de radio Cope, propiedad de la Conferencia Episcopal Española: "Primero hay que decir que la COPE no es la Iglesia. Es una emisora en la que la Iglesia tiene la mayoría de la propiedad. Esto significa que es libre, no la maneja nadie ni se vende a nadie. La llevan los que la dirigen y cada uno de los profesionales es libre y responsable de decir lo que quiera. Unas veces hay unas voces como las de la mañana, que yo no comparto para nada". afirma Álvarez.

Sentencias judiciales

El obispo también se refiere a la publicación el pasado día 17, por parte de ELPAÍS, de la noticia de la decisión del Tribunal Superior de Justicia de Canarias de condenar al Obispado y al Gobierno regional por vulneración de los derechos fundamentales de dos docentes de Religión.

"El artículo de El País es tendencioso y tiene una marcada agresividad. Con Las Palmas hemos optado por callarnos porque se han escrito cartas al director de ese periódico y no las publican. Segundo, en el TSJC ha habido una filtración que vulnera el secreto sumarial, porque ese artículo decía que el tribunal diría tal cosa. Pero lo que no dicen es que en varias ocasiones el Tribunal Supremo de España ha dicho que el de Canarias no tiene razón".

Cabra o Cotxe?

No fa gaire vaig llegir un llibre on parlava d'un curiós problema de probabilitats on el resultat contradiu allò que diria el sentit comú.

Imagineu un concurs televisiu on hi ha tres portes, vosaltres heu d'escollir una i aquest serà el premi que us endureu. Darrera de dues de les portes hi ha una cabra (una a cada porta) i darrera l'altra hi ha un cotxe.

Vosaltres trieu una porta. El presentador, que sap on és el cotxe, abans d'obrir la que heu triat obre una on hi ha una cabra i us pregunta si voleu seguir amb la porta que heu triat o voleu canviar a l'altra.

Que heu de fer per a tenir més probabilitats de que us toqui el cotxe?

Sembla ser que la resposta hauria de ser que és indiferent canviar o mantenir la porta, doncs de totes maneres hi ha un cotxe i dues portes, així que si canvieu o no la probabilitat hauria de ser 1/2.

Doncs no, haurieu de canviar de porta, doncs llavors la probabilitat és de 2/3 de que us toqui un cotxe.

Ja veureu, si feu el típic diagrama dels casos possibles veureu que si canvieu en dos de tres casos tindreu cotxe i si no ho feu en un de tres tindreu cotxe.

(N. de l'A.: Totes les fotografies dels meus posts, excepte clares excepcions són meves. Aquest m'agrada força, però tot i haver-la fet jo, el mèrit és del meu cosí, que és qui la va editar.)

Bonrotllisme.

Aquests dies, i arrel dels mails que es van enviar pel tema del dinar de la Ruth, lEduard i jo (Víctor) ens hem enviat uns mails sobre un tema que ens crida l'atenció. Aquest és el fet de que mai ningú no discuteix quan hi ha una diferència d'opinions en temes que poden ser una mica seriosos, com per exemple les relacions d'amistat entre nosaltres. Tots dos pensem que sempre és beneficiós dir les coses que penses sempre que mantiguis el respecte cap als altres, i no , per intentar dur-se sempre bé amb tothom, no dir el que penses. Clar que tots volem mantenir l'amistat, faltaria menys, però això és compatible amb dir el que penses de les coses.

No ho confongueu amb (ara parlo per mi, però crec que l'Edu hi estarà d'acord) "jo dic el que em surt de sa polla, i si us agrada bé i si no també". El que vull dir és "jo penso això, vosaltres penseu una altra cosa, i no ho dic per tocar els ous, sino perque pensem diferent i precíssament com som amics hi ha confiança per a dir les coses clares".

A continuació us deixo un petti extracte dels mails aquests. Quí és el del color blau i quí el de color vermell és el menys.

Atentament, Eduard i Víctor.

- Si, com pots veure a la gent no li agrada discutir... I mira que provem d’incitar a la gent a que s’expressi... Però no, són tots políticament molt correctes. Després dels meus mails les dues afectades no s’han atrevit a escriure mails generals, sinó que ho han fet directament a mi... Jo reconec que en això soc com tu, m’agrada discutir les coses, d’una manera raonada i no fer veure que no passa res...

- Aquest afany de bonrotllisme no pot ser bo. La gent ha de dir el que pensa i deixar-se d’estar de com s’ho prendran els altres (clar que tb s’ha de dir amb respecte i un mínim de mesura). A veure si s'enteren que la diversitat d’opinions sempre és profitosa. Una cosa tb et volia dir: No cal buscar que la gent reaccioni. No s’ha de provocar una reacció. Tu fes la teva, amb llibertat, i si ells reaccionen o no, és cosa seva. Jo crec que això és millor que provocar una reacció. No reaccionant ja es veu el que pensen.

Dependència o independència

Avui en Jordi Mancho m'ha fet arribar aquest escrit. L'he trobat interesantíssim, i per això he decidit pujar-lo al blog.


DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA -. Alfons López Tena.

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya
vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya ( 19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).

El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya.. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE. Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.

Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da.

Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable.
Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.

Per què es casa la gent?

Avui estava pensant sobre el tema i no ho acabo d'entendre.

Ho entenc per a la gent que ho fa per les seves conviccions religioses, però tret d'aquest cas no.

Si tu estimes la teva parella i voleu viure junts per ara i, en principi, per a sempre, per qué hi ha la necessitat d'oficialitzar aquest vincle? La parella, els dos, són els únics a qui compet el funcionament i la durada de la relació de parella. La resta de la societat no n'ha de fer res.

Què en penseu del tema?

Adeu, V.

La nómina de mi padre.

(Forges, El País, 2-5-2006)

'La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona.

A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120m2.

Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.

En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales.

En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático.

200.000 pts/mes x 175 meses=35.000.000 pts.

Los jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80.

2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts

Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979.

200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts

No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año 2020.

Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrán evitar:

1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.

2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).

Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo. La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos Necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'.

Per la Núria

Uei,

l'altre dia vàrem parlar, durant el sopar, del tema de la contractació indefinida a la UAB. Bé, jo ja fa tres anys que estic vinculat amb la UAB (de fet ja estic cobrant trienis), però de moment no em faran indefinit. La qüestió és que des de fa molt poc sembla ser que els pròfits, convenis, i alguns projectes (no en sé els tipus exactament), amb una partida destinada a personal, no es podran justificar si aquest personal és indefinit dins de la UAB, amb el que de moment continuaré amb el mateix estatus... fins que la cosa s'aclareixi o fins que porti els cinc anys, moment on, per collons, m'haurien de fer indefinit.

Bé, només t'ho volia comentar públicament tot i que no sé la situació en la que estàs (projectes...)

Apa, records des de Suècia !
Enric

Jo ja ho tinc clar...

Jo ja tinc clar a qui no votaré...

N'estic ben bé fins al capdamunt de dependre de Madrid, i de personatges d'aquest tarannà...



El diputat socialista Joan Ferran ha acusat al Parlament TV-3 de ser la televisió pública més antigovernamental d'Espanya. En aquesta entrevista hi afegeix que no reclama una televisió governamental, "però sí neutral, objectiva, plural, informativa i sense biaix partidista". Per a això, conclou, "cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores de la Generalitat".

--¿Quan diu antigovernamental vol dir antisocialista?
--Antigovernamental com a antisocialista. Jo no em queixaria d'una televisió que fos crítica a partir de la neutralitat i l'equilibri. Però TV-3 no és crítica; és despietada amb el Govern català. Prioritza, magnifica i recargola la informació en contra de l'Executiu. Amplifica els conflictes i minimitza les notícies positives sobre el Govern.

--Fa quatre anys que la corporació que reuneix les emissores de la Generalitat està dirigida per un exministre socialista, Joan Majó. ¿De què es queixa el PSC?
--Majó ha fet una excel.lent feina econòmica, però no l'ha encertat en l'aspecte polític. No ha aconseguit fer unes emissores independents que ofereixin informació neutral, equilibrada i sense tendenciositat.

--Majó aspira a seguir en la nova corporació...
--Si han de canviar les coses, no té gaire sentit que ell hi segueixi.

--¿Quina és la causa del problema que vostè denuncia?
--La forta inèrcia del quart de segle que va governar Jordi Pujol. Els nacionalistes van crear les emissores i les van dirigir durant moltíssims anys amb l'objectiu no d'informar els catalans, sinó de construir la pàtria. Una pàtria nacionalista, evidentment. Però a Catalunya no tothom és nacionalista. Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries.

--¿Creu que això ho subscriu ERC, membre del Govern?
--La llei de mitjans audiovisuals que vam aprovar fa dos mesos estableix com han de ser les emissores de la Generalitat: plurals, de servei públic. És a dir, dirigides a tots els catalans, no només als nacionalistes o sobiranistes o independentistes. Si no, les audiències de TV-3 no pujaran mai. Respecto profundament la llibertat dels professionals de Catalunya Ràdio i de TV-3, però alguns encara es veuen arrossegats per la inèrcia de tants anys de pujolisme, per una visió esbiaixada del país. Hi ha inèrcies, grups i sistemes de treball enquistats des de fa molts i molts anys. Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat. Les càrregues sentimentals o ideològiques han de quedar per a les seccions d'opinió.

--¿Vostè creu que això és possible?
--No ho sé, ho admeto. Però amb la nova llei es començarà a respectar la pluralitat, la diversitat, l'objectivitat i el lliure exercici professional del periodisme. Es començarà a respectar la composició real del país. S'ha de replantejar el funcionament de l'ens, s'ha de fer una nova declaració de principis i un nou llibre d'estil que vetllin per l'equilibri necessari, que acabin amb el llenguatge tendenciós i que arrenquin aquesta crosta nacionalista, que és el que impedeix que tinguem unes emissores plurals i equilibrades. Tot això, insisteixo, amb total respecte a la independència dels professionals.

--¿Pot definir aquesta crosta de la qual parla?
--Hi ha alguns gurus mediàtics al capdavant de programes de màxima audiència que no informen; editorialitzen. Confonen sistemàticament informació i opinió; la seva opinió. Usen les emissores com volen, com si fossin el seu púlpit particular, llancen discursos, fan crides perquè la gent es manifesti contra això o allò altre. Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle. No veto l'opinió, però aquesta ha d'estar clarament diferenciada de la informació i anar contrapesada amb opinions de signe divers.

--¿Gurus? ¿A qui es refereix?
--He definit el pecat; no fa falta esmentar els pecadors. Però crec que he sigut eloqüent. Igual que un polític pot ser censurat per les seves paraules o els seus actes, un comunicador no és intocable. Si és tendenciós, ha de ser criticat. Sé que això em costarà l'animadversió de molts i segurament el càstig corresponent.

--CiU assegura que les queixes del PSC són un estratagema per pressionar els professionals de Catalunya Ràdio i TV-3 per al període electoral que ara comença.
--Això és fals, i els convergents ho saben. No denuncio vaguetats.

--¿Pot concretar, llavors?
--Li posaré alguns exemples. Fa uns mesos vam poder veure un reportatge sobre Terra Lliure amb un llenguatge i una selecció d'entrevistats clamorosament tendenciosos. O els programes de viatges d'un popular presentador, que llisca sempre que pot la seva òptica independentista. O alguns informatius que, en lloc d'informar amb rigor sobre la manifestació de dissabte passat, van preferir dedicar-se a caldejar-la, a publicitar-la gratuïtament des d'una setmana abans. ¿Fa falta que segueixi?

--Per favor.
--A les emissores de la Generalitat no existeix Espanya. La paraula Espanya, un concepte real, vigent i que tothom entén, és exclosa i substituïda sempre per Estat o qualsevol eufemisme o el.lipsi. Les emissores públiques no poden reduir el seu llenguatge al de la cosmovisió nacionalista. Han de fer servir el llenguatge útil dels ciutadans, de tots els ciutadans. Això per no parlar del mapa del temps, en què és senzill saber si plourà a Alacant, cosa que trobo perfecte, però difícil saber si lluirà el sol a Fraga, a 30 quilòmetres de Lleida, o a Madrid, a una hora de vol de Barcelona. ¿I les tertúlies? És inacceptable que en una taula de cinc tertulians, tres o quatre siguin sobiranistes. És un reduccionisme endogàmic intolerable. El país és molt més que això. TV-3 no pot ser com la televisió de Flandes, dirigida exclusivament als flamencs.

No ens estimen.

No creieu que ja fa temps que a Espanya no ens estimen?
I si no ens estimen, per què els hauríem d'estimar?
Millor separar-nos, i no cal ni tan sols quedar com a amics.

Lamento mucho que escribas en catalán.

"Lamento mucho es que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades."

Així contestava el general manager de l'empresa mallorquina Orangetech a un noi que demanava feina, segons publicà el Diari de Balears el passat vint-i-cinc d'octubre.

Només després del rebombori, aquesta empresa mallorquina va emetre una nota de disculpa on tenen els sants ous de dir que estan oberts a tota cultura, idioma i tradició. Si ni respecten l'idioma de les Illes Balears!!!

Això és un resum del que he trobat aquí i aquí.

Que tingueu una bona setmana, V.

Visca!

Fa dos anys a la Patum de Berga un grup encapçalat per un reconegut feixista i format per quillacos espanyolistes i altres desarrelats vinguts de fora van anar a boicotejar una festa de marcat caire català, amb el trist resultat de l'assassinat d'un jove català, Josep Maria Isanta. Avui per fi s'ha fet justícia.

Condemnes d'entre 25 i 43 anys per als nou acusats del crim de la Patum de Berga

EFE
BARCELONA

L'Audiència de Barcelona ha condemnat els nou acusats de la mort a ganivetades del jove de Berga Josep Maria Isanta en les festes de la Patum del 2005 a penes d'entre 25 i 43 anys de presó, a l'estimar que són culpables d'un delicte d'assassinat, a més de diverses temptatives d'homicidi i amenaces.

El tribunal condemna set dels acusats com a coautors de l'assassinat i dos més com a cooperadors necessaris per entendre que la seva mort no es va produir enmig d'una baralla confusa i tumultuària, sinó que va ser producte de l'acció concertada dels acusats contra una sola víctima mitjançant un "mecanisme grupal".

Així, els jutges afirmen que el grup va agredir la víctima perquè caigués a terra i després els seus integrants van formar dos cercles sobre el jove, de forma que, mentre uns procedien a apallissar-lo i apunyalar-lo, altres dificultaven que fos auxiliat per tercers, sense possibilitat que es pogués defensar. Aquest punt determina la condemna d'assassinat amb traïdoria, i no per homicidi, com havia sol·licitat la fiscalia.


No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat.
Tornarem a trenc d´alba, quan tot hagi acabat.

On ets? On et puc anar a buscar? Per què? Per què s´ha d´acabar?
Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant.

Fragment de 'En un instant' de Gossos, cançó dedicada a Josep Maria Isanta

El Jose.

boomp3.com

Us deixo una altra broma d'aquestes tan divertides entre parelles.
Fixeu-vos en el Jose, segur que en penseu el mateix que jo.

Slaut, V.

Abecedari de la llibertat

E, originalment carregada per fbeq.

Fa unes setmanes vam anar al poble antic de Corbera d'Ebre. Un poble víctima de la guerra civil, totalment enrunat que actua com a testimoni d'una època ben fosca. En ell hi ha exposada una obra que ens va agradar molt, l'abecedari de la llibertat. Aquí us en deixo una petita mostra. Cliqueu a sobre per veure-la bé. Salut!

No deixeu de fer-ho.

Aquest cap de setmana hi ha hagut una mort a la meva familia.
No deixeu de dir a les vostres persones estimades que les estimeu, doncs potser un dia serà massa tard per a fer-ho i ho haureu de dir a un taüt de fusta.

España: Edicto real

escrit per José Steinsleger

http://www.jornada.unam.mx/2007/11/14/index.php?section=opinion&article=025a1pol

Yo, Juan Carlos I de Borbón, rey de España, de Castilla, de León, de las Dos Sicilias, de Jerusalén, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Córcega, de Murcia, de Menoria, de Jaén, de los Algarves, de Algeciras, de Gibraltar, de las Islas Canarias, de las Indias Orientales y Occidentales, y de las Islas y Tierra Firme del Mar Océano…

Yo, chozno de Fernando VII (1808/1813-33), injustamente apodado El felón por haber tramado el envenenamiento de sus padres para ceñir sobre su testa contrahecha la corona que en Bayona vendió por un duro al Gran Corso, mientras el pueblo se desangraba en su nombre…

Yo, archiduque de Austria, duque de Borgoña, Brabante, Milán, Atenas y Neopatria; conde de Habsburgo, Flandes, el Tirol, el Rosellón y Barcelona; señor de Vizcaya y Molina; rey de Hungría, Dalmacia y Croacia; duque de Limburgo, Lotaringia, Luxemburgo, Güeldres, Estiria, Carniola, Carintia y Würtemburg…

Yo, tataranieto de Isabel II (1833-68), quien junto con Inglaterra y Francia tomó el puerto de Veracruz en garantía del pago por deudas contraídas en las guerras civiles de México (1861), y que luego invadió las islas Chinchas de Perú (1863), y luego se anexionó República Dominicana (1861-65), y luego sometió a cruel bombardeo los puertos de El Callao (Perú) y Valparaíso (Chile, 1865-71).

Yo, Landgrave de Alsacia; príncipe de Suabia; conde de Artois, Borgoña Palatinado, Hainaut, Namur, Gorizia, Ferrete y Kyburgo; marqués de Oristán y Gociano; Margrave del Sacro Imperio Romano y Burgau; señor de Frisia, Salins, Malinas, la Marca Eslovena, Pordenone y Trípoli…

Yo, bisnieto de Alfonso XII, El pacificador (1875-85), hijo de la anterior y de su primo el príncipe Francisco de Asís y no, como se dice, del capitán Enrique Puig Moltó; invasor de Haití junto con Estados Unidos, Francia e Inglaterra (1871 y 1883), quien fue sorprendido en su buena fe en la Plaza de la Cebada cuando unas mozas que lo vitoreaban le espetaron ‘¡Mas gritábamos cuando echamos a la puta de tu madre!’…

Yo, capitán general de las Reales Fuerzas Armadas y su comandante supremo; soberano Gran Maestre de la Real y Distinguida Orden de Carlos III; de Isabel La Católica; de las Damas Nobles de María-Luisa; de Alfonso X El sabio; de Montesa, Alcántara, Calatrava y Santiago, así como otras órdenes menores o condecoraciones españolas…

Yo, nieto de Alfonso XIII (1886-1931), hijo póstumo del anterior, que en el día de su boda salvóse de la bomba lanzada a su carroza por el anarquista Mateo Moral (1906); “pacificador” de Cuba, Puerto Rico, Filipinas y Marruecos; pionero del cine pornográfico en el barrio chino de Barcelona; partidario del falangista Primo de Rivera y destronado en 1931 por la chusma de la llamada Segunda República…

Yo, caballero de la Orden de Javier, de la Anunciada, de la Jarretera y del Imperio Británico (desde 1988); Bailio Gran Cruz de Justicia con Collar de la Orden de Constantino y Jorge de Grecia, y Honor y Devoción de la Soberana Orden Militar de Malta; Gran Collar de la Reina de Saba, y la Dinastía Reza de Irán; Gran Cordón de la Orden Suprema del Crisantemo de Japón; Gran Cruz de la Legión de Honor y de la Orden Nacional de Mérito; Premio Félix Houphouet-Boigny Para la Búsqueda de la Paz de la UNESCO…

Yo, hijo de Juan de Borbón y Battenberg, legítimo y eterno candidato al trono, quien murió de tristeza por mi fidelidad al Caudillo y a los Principios del Movimiento Nacional…

Yo, a quien acusaron de traicionar a los golpistas del 23 de febrero de 1981…

Yo, partidario de la incorporación de España a la OTAN por mediación de Washington y mi fiel vasallo Felipe González (1986)...

Yo, beneficiario de un crédito de 100 millones de dólares del príncipe de Kuwait para que los aviones de Estados Unidos puedan aterrizar en nuestro suelo durante la guerra del Golfo (1991)…

Yo, socio de los implicados en el escándalo del banco Ibercorp (1992), que se quedaron con el dinero de centenares de ahorristas...

Yo, señalado junto a mi dilecto José María Aznar co responsable en los negociados de la petrolera francesa Elf (2003)...

Yo, quien tanto hizo por el Grupo Santander Hispano y Repsol a fin de apoderarnos de Yacimientos Petrolíferos Fiscales de Argentina...

Yo, amigo de Mario Conde, director del intervenido Banesto y ‘banquero de la monarquía’...

Yo, íntimo del príncipe Zourab Tchokotua, de Georgia, procesado en un tribunal mallorquí por presuntas estafas inmobiliarias...

Yo, incapaz de enfrentar a un novillo pero matador, en 2004, de una osa preñada perteneciente a una especie en extinción a la que mis amigos rumanos emborracharon con vodka y miel para dar en el blanco…

Yo, reunido en esta Capitanía General junto a mi fiel José Luis Rodríguez Zapatero y tantos de mis vasallos que, sabiamente, retornan poco a poco al redil de la Madre Patria tras sus locas aventuras libertarias… Yo, el rey, os ordeno, Hugo Chávez, a que te calles en nombre de los principios, la moral, la tolerancia y la decencia de las gentes de razón.


Dado en Santiago de Chile, 10 de noviembre de 2007

Soc ric del cagar!!!

M'han tocat 820.000$!!!

M'han tocat 820.000$ a una loteria euro-afroamericana!!!!

Si amiguets, soc mega ric del cagar, només els he de donar el meu número de compte i a esperar que em facin l'ingrés!!!

Accepto tota mena d'idees per a celebrar aquest cop de sort i per a invertir aquests diners.

Adeu, V.

--

From: Mrs. Susan Davies
Canada Lottery-Soccer World Cup 2010 Promotional Draw
1550 Princess Street Kingston, ON , Canada, K7M 9E3
Email: susan@********.**
Attention: Customer AFRSA680
Ref: EAAL/851OYHI/07
Batch No. Lotto 6/49

WINNING NOTIFICATION
The Canadian Government sponsors this lottery for the promotion of the 2010 Soccer World cup to be hosted in South Africa. We happily announce to you the draw of the Euro-Afro-American Sweepstake Lottery International Programs held on the Sat. Nov. 10 2007 in Essex United Kingdom and Ontario Canada. Your e-mail address attached to Ticket Number: B9564 75604545 100, with Serial Number 46563760 drew the winning numbers 3 /13 /14 /17 /20 /42 / with a bonus Number 40, for LOTTO 6/49 under the choice of the lottery in the 2nd category of daily three.
You have therefore been approved to claim a total sum of US$820,000.00 (Eight Hundred and Twenty Thousand United States Dollars) in cash credited to reference file number EAAL/9080118308/07. This is from a total cash prize of US $11,100, 000.00 Million dollars, shared amongst the first One Hundred and-thirty (130) lucky winners in this category Worldwide.
Please note that your lucky winning number falls within our Afro booklet representative office in Africa as indicated in your play coupon, because this particular draw was selected to promote the 2010 World Cup to be hosted in South Africa hence your winning information must be kept to enable you participate in our subsequent draws which will see 500 participants traveling on an all expense paid trip to South Africa for the Soccer World Cup 2010.
In view of this, your US$820,000.00 (Eight Hundred and Twenty Thousand United States Dollars) would be released to you by an accredited commercial Bank in South Africa. Our African agent will immediately commence the process to facilitate the release of your funds as soon as you contact our African Agent's office.
All participants were selected randomly from World Wide Web site through computer draws system and extracted from over 10,000,00 companies and personal e-mails. For security reasons, you are advised to keep your winning information confidential till your claims are processed and your money remitted to you in whatever manner you deem fit.
This is part of our precautionary measure to avoid double claiming and unwarranted abuse of this program by unscrupulous elements. Please be warned! To file for your claim, please contact our corresponding Agent in South Africa immediately you read this message, for quick and urgent release of your fund, contact information is as follow:
Email: philip_adams@******.**
Phone: +27-73-752-*****.
Fax: +27-86-515-******.
To avoid unnecessary delays and Complications, our agent will send a verification form (form CLSA M38605). You are advised to complete the form and send back to the processing/ payment agent with the above email address, for our unavoidable verification before approval.
Congratulations! Once more from all members and staff of this program that have ensured that you won this competition. Thank you for being part of our Promotional Lottery program.
Yours Sincerely,
Mrs. Susan Davies.

NOTE: To confirm that you have the winning number for the Sat. Nov. 10 2007 draws, visit: www.canada.com , when it opens click on findit, then click on lotteries when the page opens, and finally click on lotto 6/49 then view results of the month your results were drawn to confirm the winning draws. Alternatively use this link to access the results. http://www.*********.**/findit/lotteries/results.aspx?id=6

iPhone

Aquest cap de setmana he pogut putinejar una estoneta l'iPhone d'un cosí meu i m'he quedat corprés, esmaperdut, bacabadat, bocaterrosa i panxa en l'aire tot alhora (cosa que l'Edu no pot fer sense que li sigui molt doloròs).

Aquest cosí ha tornat d'una setmana als e.e.u.u. per motius de feina i se l'ha comprat allà per 275€ gracies a que el dòlar està pel terra en comparació amb l'euro. Obviament, també l'ha crackejat.

En vull un. Algú de vosaltres ha d'anar als e.e.u.u.?, V.

Nou disc en breu!

Extret de ritmes.cat:

Coser i cantar, escrit així, amb "i" llatina, és el títol del nou àlbum d'Antònia Font, un disc que, dinamitant el concepte de grans èxits, revisa el bo i millor del seu repertori en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra.

Amb una cinquantena de músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats pel cel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, el quintet mallorquí descobreix una perspectiva inèdita del maridatge entre pop i sinfonisme.

Aprofitant els recursos que ofereix l'orquestració sense abdicar de la seva essència mediterrània, Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) i Jaume Manresa (teclats) reconstrueixen un total de vint temes, inclosos himnes com Alegria, Robot, Vitamina Sol i Tots es motors, en un treball d'absoluta referència que es publicarà, via Blau-Discmedi, el 12 de novembre. Dos CD i un DVD que reuneix tots els clips de la banda i estrena un making off de la gravació per celebrar la primera dècada de llum d'una banda indispensable.

Llistat de temes:

CD 1
Mecanismes
Tokio m'és igual
Dins aquest iglú
Alegria
Vitamina sol
Jo, robot
Vos estim a tots igual
Wa yeah!
Bamboo
Productes de neteja

CD 2
Amazones a sa lluna
Armando Rampas
Astronauta rimador
Holidays
Robot
Portaavions
Tots es motors
Alpinistes-Samurais
Batiscafo katiuscas
Vehicle lunar

DVD
Pel·liculeta: Els mecanismes (Documental lo-fi) i videoclips.

Cartas a un joven español.

Hola Amiguets. Mireu quin mail he rebut:

----------------------------------
Referencia: Título: Cartas a un joven español Situación: Disponible Nota: Pvp: 22 ? 1 ejemplar(es) reservado(s) el día: 2-11-2007 Mantendremos la reserva durante los próximos 15 días.
----------------------------------

Ja puc anar a recollir el llibre del Josep Maria Aznar que vaig encarregar!!!! Em moro de ganes de tenir-lo!!!!

Foto
Vitrall a l'esglesia de Santa Maria del Mar, feta amb teleobjectiu i sense trípode (ejem).
Déu beneeixi els establitzadors d'imatge.
Aquesta fotografia està retallada de la fotografia original i és aproximadament 1/9 part d'aquesta.
Si us agrada i la voleu veure millor, cliqueu aquí.

Fotografia.

Us explicaré perquè m'agrada tant aquesta fotografia que vaig fer avui fa una setmana a l'estació de França. Clar que abans he de dir que millor si cliqueu a sobre, doncs els tamany que mostra el blog no dóna per a gaire cosa.

Aquesta foto m'agrada perquè:

• Les linies hortizontals i verticals son perfectament horitzontals i verticals.
• El motiu central es troba exàctament al centre.
• Queden ben delimitades les zones amb llum i les zones a l'ombra, amb més detall a les primeres.
• El motiu central està més il·luminat que la resta.
• Hi ha total simetria.

Tots aquests detalls semblen tonteries o potser perfeccionistes en extrem, pero instintívament els nostres ulls busquen aquests detalls i si la fotografia ja està acomodada als ulls sempre serà més agradable.

De totes les fotos que he fet, aquesta és potser la millor en l'aspecte tècnic.

Aquesta foto està editada, doncs a l'original, tret del que fa a l'ombra-llum, no es complia cap dels punts que he indicat. Abans no era gaire partidari de l'edició digital de fotografies, fins que m'he adonat que l'edició digital és intrínseca a la fotografia digital.

Aquesta fotografia la vaig fer quan vaig participar al 16é Diumenge Fotogràfic Nikon. És el meu primer concurs fotogràfic i espero poder com a mínim passar la primera fase doncs vaig fer un parell de fotografies ben bones. Quan s'hagi tancat el període d'enviament de les fotografies ja les penjaré al meu flickr.

Fa temps que pensava en fer el canvi de càmera compacta a càmera rèflex, i fa cosa d'un més i mig que ho vaig fer, i estic encantadíssim d'haver-ho fet. Han canviat un parell de coses sobre la meva manera de fer fotos.

La primera és que ara he d'anar a fer fotos, i abans quan feia servir només compacta, duia la càmera a sobre i si veia alguna cosa interessant la fotografiava.

La segona és que s'ha acabat l'apunta-i-dispara. Per a fer una fotografia ara has de pensar sempre en uns quants aspectes bàsics, que encara em queda dominar, com per exemple intensitat de la llum, tipus de llum, contrast, sensibilitat, punt d'enfocament... tot això és un nou món per a mí en el que poc a poc m'hi vaig endinsant. Abans amb la compacta poc podia escollir, iso i poca cosa més.

Atentament, V.

D'amistat.

Passat divendres passà una cosa que em va alegrar el dia, i molt.
Estava buscant una cançó i no la trobava, així que vaig enviar un mail als meus amics demanant que me l'enviessin. Al final del dia tenia quatre mails amb la cançó, dos amics que se l'estaven baixant per a enviar-me-la, un mail amb solucions alternatives, dos cd's amb la discografia completa del grup en qüestió i un cd (que també havia demanat en petit comité) amb el darrer disc dels Facto Delafé i altres grups (que m'han agradat força).

Perquè sou uns animals
perquè sou els meus germans
perquè sou tan irreals
vos estim a tots igual

Una abraçada ben forta, Víctor.

REC II

Sembla que sí, que jinya força.

Prohibit prohibir discutir.

* Queda absolutamente descartado polemizar con temas religiosos, políticos, regionalistas, deportivos, sexistas, etc... Ni cualquier cosa que pueda provocar polémica. Intentemos dialogar, nunca discutir.

Aquesta advertència és a moltes pàgines de grups de discussió o fotografia del flickr. Mai no he entés aquesta por que té molta gent a discutir les coses. Una de les coses que més m'agrada és precísament discutir amb algú que pensa diferent que jo respecte algun tema.

Si la discusió és raonada i respectuosa sempre és un gran plaer. És fantàstic conèixer, comprendre i aprendre (de) pensaments diferents als d'un mateix.

Canviant de tema: Ahir ho vaig passar de puta mare.

Adeu, Víctor.

[REC]

Hem d'anar a veure-la. Jo m'he jinyat bastant veient el trailer.

Nota: el trailer és d'aquests que expliquen mitja pel·lícula

Sense queixes.

Aquest és el primer post que escric en molt de temps sense queixar-me de res.
Ja era hora, que estava començant a amargar-me, V.

Em cago en tots i en sa puta mare.

Una setmana (com a mínim, segurament dues) sense accés a Barcelona per tren des del sud. Dos mesos sense Ferrocarrils de la Generalitat (i aquests no tenen la culpa de res). Linies de rodalies, mitjà i llarg recorregut afectades i cobrint part del seu trajecte en autobús. 160.000 persones afectades diàriament.

Com que les vies fèrries estan tallades augmenta l'ús del vehicles privats, i a hores d'ara hi ha greus col·lapses a les principals vies d'accés a la capital d'aquest país i la seva àrea metropolitana.

AIXÒ ÉS UNA VERGONYA!!!.

Teòricament ha estat per un error de l'empresa constructora, però el govern (amb minúscules) ha de sortir a donar la cara com a darrer responsable d'aquestes obres i ningú no ho fa. Si ningú no és responsable, és que tots són uns irresponsables.

Així que em cago en la Renfe, el govern català, el govern espanyol i en la puta mare de tots plegats.

Au!, V.

Hi estic d'acord.

Hi estic d'acord. A veure si s'integren d'una vegada. Perque ara, més que integració dels immigrants el que hi ha és integració als immigrants.

Carod vs España

Si no heu vist a en Carod en el programa de preguntes de la televisió espanyola us convido a fer-ho...
A mi m'ha agradat força...

A la dona vallisoletana li diria quatre coses...

Srs/Sres d'Iberia,

Em dirigeixo a vostès per demanar-los que deixin d'enviar-me publicitat enganyosa. L'emoció que vaig sentir en veure l'encapçalament "Catalunya Intercontinental Iberia" es va esvair a l'instant en llegir "Conexiones ágiles en la Terminal (T4 S) de Madrid", i això és jugar amb els sentiments de les persones.
Moltes gràcies, i que tinguin un bon vol lluny de casa meva.

Més clar impossible.

Avui fa seixanta-set anys que Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya fou assassinat pel règim del dictador Franco al castell de Montjuïc.

Aquest matí els representants de les forces polítiques catalanes han anat al fossar de Santa Eulàlia, on fou afusellat, a retre homenatge a qui fou president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.

Hi han anat tots excepte els representants del Partido Popular de Catalunya i els de Ciutadans per Catalunya.

Amb absències com aquesta, aquests dos partits no poden deixar més clar que a ells Catalunya no els importa el més mínim. Espero que tinguin la vergonya de treure Catalunya del seu nom, així quedarà més clar quí són i què volen.

Quina taja.

He intentat pujar aquest mp3 al GSpace, però no ha funcionat, així que l'envio directament per email a l'adreça del Gspace.
Per a posar el mp3 al blog he fet servir la web boomp3.com.

En aquest país...

... on som tots tan políticament supercorrectesdelcagar hi ha una emisora que està fent una enquesta sobre el següent tema: Ets tolerant amb els immigrants?

Opcions de resposta: SÍ, NO.
Resultat de l'enquesta fins al moment: 85% NO, 15% SÍ.
Com pot ser això si en públic tothom és tolerant amb els immigrants?

I burxant una mica més sobre el tema... a Badalona uns pares, pakistanesos ells, han tret la seva filla de l'escola perque al menjar escolar hi ha porc i la seva religió no permet menjar porc. Sabeu quina ha estat la solució de l'escola tan políticament supercorrectadelcagar? Treure el porc del menjar de tots els nens, siguin musulmans o no. Amb dos collons.

A tope, Víctor.

Quan un juga amb foc...

Quan un (en aquest cas una) juga amb foc pot acabar cremant-se.

Nou flickr

Hola nois. La Francina i jo hem obert un Flickr. Si el voleu anar visitant l'adreça és Flickr Francina i Eduard, i també podeu trobar un enllaç a la columna de la dreta sota el Flickr d'en Víctor.

Salut!

Peachofotos.

Quins peachofotos m'han sortit!!!

Digueu-me racista.

Digueu-me racista, xenòfob, fatxa o el que vulgueu però... ja està bé.

He llegit a El Periòdico de Catalunya que un col·legi públic que havia fet fora una nena per portar un vel islàmic ha estat obligat per la Generalitat a readmetre-la.

No som a un país laic? No és una escola pública dins un país laic? No és cert que no hi hauria d’haver símbols religiosos a les escoles públiques? Bé, aquest és un cas particular que jo mateix puc posar en dubte, en un brillant exercici d’esquizofrènia, en dir que quan estudiava a la U.A.B. i hi havia monges, amb els seus hàbits i creus ningú, ni jo, s’escandalitzà.

He començat amb el cas de la nena aquesta, però en el fons el que vull dir és que estic fins als ous d’aquesta gent que ve a Catalunya i a més de no fer el més mínim esforç d’integració volen que siguis tu qui faci l’esforç de canviar les teves normes i costums per ells.

I els polítics d’aquest país amb el pànic que tenen que els acusin de racistes o xenòfobs, diuen que si a tot, i si en el futur el català desapareix o Catalunya acaba perdent tot allò que ens fa catalans a ells els la porta fluixa.

Aquest mail és políticament incorrecte, però així són les coses, i tots hem vist o patit casos on han volgut que ens baixéssim els pantalons per que a la dependenta de torn no li sortia d’allà entendre el difícil concepte de “un cafè amb llet”, “nou whoppers”, o “dues barres de quart curtes”.

M'han publicat una foto a un diari.

M'han publicat aquesta foto a la versió digital del diari adn. Quin flipe.
Aquí teniu l'article en qüestió i aquí la foto al meu flickr.
Estic content, Víctor.

Pro Evolution Soccer 2008

Data llançament: 25 d'octubre del 2008

Més informació aquí, aquí i aquí.

Jo pensava que era el dia dinou. El meu goig en un poig.

Chuck Norris - Immortal

Cursa de la Mercè 2007

Hola amiguets. Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig fer ahir a la Cursa de la Mercè. Hi ha més al meu flickr. I hi ha algunes més les quals deixaré a la persona interesada la decisió de pujar-les o no, ejem, ejem.

La Flaqueza Del Bolchevique.

En el momento actual, apabullada por los medios de comunicación, que ora dan el coñazo para que uno vaya a ver la película sobre ese cursi pretencioso de Beethoven, ora beatifican a cualquier macarra anglosajón muerto por sobredosis aunque no supiera cómo se cogía una guitarra, la gente no se atreve a decir lo que piensa de la música.

Es jodido mantener que lo que hacía Mahler y lo que hace Mick Jagger sean la misma cosa, pero uno se da cuenta de que no se puede decir nada contra ninguno de los dos y la mayor parte de las personas dan en pensar que no tienen gusto y más les vale callarse o repetir lo que diga la tele o la prensa.

Reconozco que he padecido como cualquiera esa mordaza, y que alguna vez he intentado sublevarme mi interlocutor me ha arrojado encima una tonelada de consignas oficiales y casi me he quedado sin argumentos. Digo casi porque siempre había uno, que me guardaba y ahora ya no me importa enseñar: la única música que vale es la que me emociona, y la música que me emociona es la música que a mí me sale de los cojones que me emocione.

(La Flaqueza del Bolchevique. Lorenzo Silva, 1997)

La Flaqueza Del Bolchevique.

- Rosana
- ¿Qué?
- Verás - titubeé -, a veces uno no hace exactamente lo que le gusta
- Ya.
- Quiero decir que por mucho que uno quiera algo, a veces hay que dejarlo.
- Una lástima.
- Muchas cosas se empiezan como de broma, y mientras dura la broma no pasa nada. El caso es que no se puede estar siempre de broma. Al final las cosas se hacen serias y hay que tener más cuidado.
- Creí que ibas a besarme.
- ¿Cómo?

Rosana se acercó. Se había puesto voluptuosa y me costaba hacerme a verla así.

- Siento reconocer que no vas a ser el primero - dijo, y fue como si envejeciera de golpe veinte años -. Ni en eso ni en lo demás

(La Flaqueza del Bolchevique. Lorenzo Silva, 1997)

Atenció preguntes

Què és el número 565 que apareix en l'encapçalament d'aquest bloc?. I què diu la lletra menuda del mateix encapçalament?. I què volen dir els caràcters que apareixen actualment en el calendari en lloc dels esdeveniments corresponents?.

Estadística

Falta poc perquè el blog compleixi un anyet... concretament el dia 6 d'octubre.

En aquest temps, i sense comptar comentaris, la publicació de 'posts' ha anat de la següent manera:


1er.Víctor 88


2on.Eduard 44


3er.Xavier 12


4rt.Teresa 10


5è.Núria 3


6è.Enric i Jordi C. 1




És a dir que el Víctor ha publicat el 55% dels posts... Dit d'una altra manera... sense la teva contribució el blog hagués estat un desastre...

Felicitats titu...

En general... quina decepció... :_(

Quina por!!!

Diada Nacional de Catalunya

Tornarà a ser rica i plena (?)

Loqualo??

Aquí no escriu ni Déu

Joan Miquel Oliver

Passat dilluns el Jordi i jo vam anar a un concert del Joan Miquel Oliver a la Plaça Rovira durant les festes del barri de Gràcia.

Abans d'ell, durant una hora i vint minuts va actuar un grup anomenat Polé Polé. Va ser molt dur.

Després ja va sortir el J.M.O. acompanyat del bateria i el teclista d'Antònia Font.

El concert va ser genial, com s'esperava. Va tocar totes les cançons del seu disc i les dues noves cançons del single que ha tret no fa gaire: Hansel i Gretel i Sa nuvia morta.

Un moment molt bó del concert va ser quan va dir que tenia dues noves cançons i que en tocaria una, perque de no s'enrecordava de com feia l'altra i la que anava a tocar se la sabia "de puta mare". Així que va començar a tocar-la i... es va oblidar de com feia.

En resum, una hora i quart de bona música i diversió.

Així que ja sabeu, pirulins i piruletes, Hansel i Gretel.

L'Escurçó Negre.

Benvolguts amics, ahir estava veient un capítol de l'Escurçó Negre amb el Jordi i vaig sentir una gran frase de l'Escurçó que no puc menys que compartir amb vosaltres.

Aquesta frase correspon al darrer capítol de la tercera temporada.

" Un home pot lluitar per un munt de raons: pel seu país, per principis, pels amics, per la llàgrima que cau de la galta d’un infantó rosset. Però jo, en canvi, vendria la meva pròpia mare per un munt de diners, un rellotge de broma i una col·lecció de pornografia... francesa! "

" A man may fight for many things: his country, his principles, his friends, the glistening tear on the cheek of a golden child. But personally I’d mud-wrestle my own mother for a ton of cash, an amusing clock and a sack of French porn. "

Una altra gran frase d'aquest personatge és: " Estimat enemic: Que Deu t’odii a tu i a tots els teus, que et tornis tot de color carbassa i que et tallin el coll en un moment ben inoportú. "

Albert

Avui m'ha trucat l'Edu a migdia per a avisar-me que a TV3 estava sortint l'Albert com a concursant al programa Toca el 2.

No he pogut menys que fer algunes fotos per a immortalitzar el moment, aquí us les deixo:

L'Albert matxucant la resta de concursants.


L'Albert dominant la situació.


La Tania Sarrias flipant amb l'Albert.


El públic aplaudint l'Albert.


La T.S. renyant a un que havia corregit a l'Albert


La T.S. no es pot creure que l'Albert ho sàpiga tot


T.S. ensenyant la seva dentadura perfecta a l'Albert


"Umm... Albert, fas alguna cosa en acabar la gravació?"

Malhauradament l'Albert no va guanyar el concurs, doncs al final el van enfrontar a ell solet contra cinc dones i no va poder guanyar en no saber com es diu l'exmarit de Norma Duval i altres coses.