diumenge, de novembre 04, 2007

Fotografia.

Us explicaré perquè m'agrada tant aquesta fotografia que vaig fer avui fa una setmana a l'estació de França. Clar que abans he de dir que millor si cliqueu a sobre, doncs els tamany que mostra el blog no dóna per a gaire cosa.

Aquesta foto m'agrada perquè:
  • Les linies hortizontals i verticals son perfectament horitzontals i verticals.
  • El motiu central es troba exàctament al centre.
  • Queden ben delimitades les zones amb llum i les zones a l'ombra, amb més detall a les primeres.
  • El motiu central està més il·luminat que la resta.
  • Hi ha total simetria.
Tots aquests detalls semblen tonteries o potser perfeccionistes en extrem, pero instintívament els nostres ulls busquen aquests detalls i si la fotografia ja està acomodada als ulls sempre serà més agradable.

De totes les fotos que he fet, aquesta és potser la millor en l'aspecte tècnic.

Aquesta foto està editada, doncs a l'original, tret del que fa a l'ombra-llum, no es complia cap dels punts que he indicat. Abans no era gaire partidari de l'edició digital de fotografies, fins que m'he adonat que l'edició digital és intrínseca a la fotografia digital.

Aquesta fotografia la vaig fer quan vaig participar al 16é Diumenge Fotogràfic Nikon. És el meu primer concurs fotogràfic i espero poder com a mínim passar la primera fase doncs vaig fer un parell de fotografies ben bones. Quan s'hagi tancat el període d'enviament de les fotografies ja les penjaré al meu flickr.

Fa temps que pensava en fer el canvi de càmera compacta a càmera rèflex, i fa cosa d'un més i mig que ho vaig fer, i estic encantadíssim d'haver-ho fet. Han canviat un parell de coses sobre la meva manera de fer fotos.


La primera és que ara he d'anar a fer fotos, i abans quan feia servir només compacta, duia la càmera a sobre i si veia alguna cosa interessant la fotografiava.

La segona és que s'ha acabat l'apunta-i-dispara. Per a fer una fotografia ara has de pensar sempre en uns quants aspectes bàsics, que encara em queda dominar, com per exemple intensitat de la llum, tipus de llum, contrast, sensibilitat, punt d'enfocament... tot això és un nou món per a mí en el que poc a poc m'hi vaig endinsant. Abans amb la compacta poc podia escollir, iso i poca cosa més.

Atentament, V.

2 comentaris:

Animal ha dit...

La foto m'agrada però no estic d'acord amb una cosa que has dit: no sempre l'ull busca la simetria. A mi, particularment i sense ànims de generalitzar, m'agrada més la foto/imatge (teva o no teva) del post "D'amistat". Està plena de vida. Sembla un ull d'un drac gaudià. Potser se'n podria extreure algun tipus d'informació freudiana d'això, no?

vdbdc ha dit...

Benvolguda Núria:

No dic que allò simètric sigui el més bonic. El que vull dir és que la simetria és el més natural per a l'ull. Natural i bonic són conceptes diferents, natural és un copcepte objectiu i bonic és un concepte subjectiu.

Un ull s'adaptarà (o reconeixerà) abans a una imatge que sigui simètrica, però que aquesta imatge simètrica sigui bonica o no és un altre tema.

A mí també m'agrada la imatge de l'ull de drac, és d'una làmpada de casa dels meus pares.

Resto a la seva disposició, Víctor.