divendres, de novembre 23, 2007

Visca!

Fa dos anys a la Patum de Berga un grup encapçalat per un reconegut feixista i format per quillacos espanyolistes i altres desarrelats vinguts de fora van anar a boicotejar una festa de marcat caire català, amb el trist resultat de l'assassinat d'un jove català, Josep Maria Isanta. Avui per fi s'ha fet justícia.

Condemnes d'entre 25 i 43 anys per als nou acusats del crim de la Patum de Berga

EFE
BARCELONA
L'Audiència de Barcelona ha condemnat els nou acusats de la mort a ganivetades del jove de Berga Josep Maria Isanta en les festes de la Patum del 2005 a penes d'entre 25 i 43 anys de presó, a l'estimar que són culpables d'un delicte d'assassinat, a més de diverses temptatives d'homicidi i amenaces.

El tribunal condemna set dels acusats com a coautors de l'assassinat i dos més com a cooperadors necessaris per entendre que la seva mort no es va produir enmig d'una baralla confusa i tumultuària, sinó que va ser producte de l'acció concertada dels acusats contra una sola víctima mitjançant un "mecanisme grupal".

Així, els jutges afirmen que el grup va agredir la víctima perquè caigués a terra i després els seus integrants van formar dos cercles sobre el jove, de forma que, mentre uns procedien a apallissar-lo i apunyalar-lo, altres dificultaven que fos auxiliat per tercers, sense possibilitat que es pogués defensar. Aquest punt determina la condemna d'assassinat amb traïdoria, i no per homicidi, com havia sol·licitat la fiscalia.


No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat.
Tornarem a trenc d´alba, quan tot hagi acabat.

On ets? On et puc anar a buscar? Per què? Per què s´ha d´acabar?
Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant.

Fragment de 'En un instant' de Gossos, cançó dedicada a Josep Maria Isanta

1 comentari:

vdbdc ha dit...

Me n'he alegrat moltíssim en sentir la sentencia.

Un cop vaig sentir la mare d'uns quants d'aquests fills de puta per la radio ben orgullosa dels crims dels seus nens i sense mostrar cap mena d'empenediment. Em van entrar unes ganes de fotre-li un parell de llets...

També vaig sentir a la radio nu troç de conversa telefònica on un d'aquest deia que no entenia a sant de qué venia tant de renou, si "solo he matado a un subnormal", i la mare li anava dient "claro que sí, cariño".

Només espero, dins la ja habitual incorreció política en mí, que passin mlt bones estones a la dutxa durant aquests 25 a 43 anys.

El fet que qualsevol de nosaltres hagués pogut ser Josep Maria Isanta fa que molta gent se n'alegri d'aquesta sentencia.

Espeor que si el Josep Maria Isanta és a algun lloc avui estigui més content.

Salut, V.