Soc ric del cagar!!!

M'han tocat 820.000$!!!

M'han tocat 820.000$ a una loteria euro-afroamericana!!!!

Si amiguets, soc mega ric del cagar, només els he de donar el meu número de compte i a esperar que em facin l'ingrés!!!

Accepto tota mena d'idees per a celebrar aquest cop de sort i per a invertir aquests diners.

Adeu, V.

--

From: Mrs. Susan Davies
Canada Lottery-Soccer World Cup 2010 Promotional Draw
1550 Princess Street Kingston, ON , Canada, K7M 9E3
Email: susan@********.**
Attention: Customer AFRSA680
Ref: EAAL/851OYHI/07
Batch No. Lotto 6/49

WINNING NOTIFICATION
The Canadian Government sponsors this lottery for the promotion of the 2010 Soccer World cup to be hosted in South Africa. We happily announce to you the draw of the Euro-Afro-American Sweepstake Lottery International Programs held on the Sat. Nov. 10 2007 in Essex United Kingdom and Ontario Canada. Your e-mail address attached to Ticket Number: B9564 75604545 100, with Serial Number 46563760 drew the winning numbers 3 /13 /14 /17 /20 /42 / with a bonus Number 40, for LOTTO 6/49 under the choice of the lottery in the 2nd category of daily three.
You have therefore been approved to claim a total sum of US$820,000.00 (Eight Hundred and Twenty Thousand United States Dollars) in cash credited to reference file number EAAL/9080118308/07. This is from a total cash prize of US $11,100, 000.00 Million dollars, shared amongst the first One Hundred and-thirty (130) lucky winners in this category Worldwide.
Please note that your lucky winning number falls within our Afro booklet representative office in Africa as indicated in your play coupon, because this particular draw was selected to promote the 2010 World Cup to be hosted in South Africa hence your winning information must be kept to enable you participate in our subsequent draws which will see 500 participants traveling on an all expense paid trip to South Africa for the Soccer World Cup 2010.
In view of this, your US$820,000.00 (Eight Hundred and Twenty Thousand United States Dollars) would be released to you by an accredited commercial Bank in South Africa. Our African agent will immediately commence the process to facilitate the release of your funds as soon as you contact our African Agent's office.
All participants were selected randomly from World Wide Web site through computer draws system and extracted from over 10,000,00 companies and personal e-mails. For security reasons, you are advised to keep your winning information confidential till your claims are processed and your money remitted to you in whatever manner you deem fit.
This is part of our precautionary measure to avoid double claiming and unwarranted abuse of this program by unscrupulous elements. Please be warned! To file for your claim, please contact our corresponding Agent in South Africa immediately you read this message, for quick and urgent release of your fund, contact information is as follow:
Email: philip_adams@******.**
Phone: +27-73-752-*****.
Fax: +27-86-515-******.
To avoid unnecessary delays and Complications, our agent will send a verification form (form CLSA M38605). You are advised to complete the form and send back to the processing/ payment agent with the above email address, for our unavoidable verification before approval.
Congratulations! Once more from all members and staff of this program that have ensured that you won this competition. Thank you for being part of our Promotional Lottery program.
Yours Sincerely,
Mrs. Susan Davies.

NOTE: To confirm that you have the winning number for the Sat. Nov. 10 2007 draws, visit: www.canada.com , when it opens click on findit, then click on lotteries when the page opens, and finally click on lotto 6/49 then view results of the month your results were drawn to confirm the winning draws. Alternatively use this link to access the results. http://www.*********.**/findit/lotteries/results.aspx?id=6

iPhone

Aquest cap de setmana he pogut putinejar una estoneta l'iPhone d'un cosí meu i m'he quedat corprés, esmaperdut, bacabadat, bocaterrosa i panxa en l'aire tot alhora (cosa que l'Edu no pot fer sense que li sigui molt doloròs).

Aquest cosí ha tornat d'una setmana als e.e.u.u. per motius de feina i se l'ha comprat allà per 275€ gracies a que el dòlar està pel terra en comparació amb l'euro. Obviament, també l'ha crackejat.

En vull un. Algú de vosaltres ha d'anar als e.e.u.u.?, V.

Nou disc en breu!

Extret de ritmes.cat:

Coser i cantar, escrit així, amb "i" llatina, és el títol del nou àlbum d'Antònia Font, un disc que, dinamitant el concepte de grans èxits, revisa el bo i millor del seu repertori en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra.

Amb una cinquantena de músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats pel cel·lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, el quintet mallorquí descobreix una perspectiva inèdita del maridatge entre pop i sinfonisme.

Aprofitant els recursos que ofereix l'orquestració sense abdicar de la seva essència mediterrània, Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) i Jaume Manresa (teclats) reconstrueixen un total de vint temes, inclosos himnes com Alegria, Robot, Vitamina Sol i Tots es motors, en un treball d'absoluta referència que es publicarà, via Blau-Discmedi, el 12 de novembre. Dos CD i un DVD que reuneix tots els clips de la banda i estrena un making off de la gravació per celebrar la primera dècada de llum d'una banda indispensable.

Llistat de temes:

CD 1
Mecanismes
Tokio m'és igual
Dins aquest iglú
Alegria
Vitamina sol
Jo, robot
Vos estim a tots igual
Wa yeah!
Bamboo
Productes de neteja

CD 2
Amazones a sa lluna
Armando Rampas
Astronauta rimador
Holidays
Robot
Portaavions
Tots es motors
Alpinistes-Samurais
Batiscafo katiuscas
Vehicle lunar

DVD
Pel·liculeta: Els mecanismes (Documental lo-fi) i videoclips.

Cartas a un joven español.

Hola Amiguets. Mireu quin mail he rebut:

----------------------------------
Referencia: Título: Cartas a un joven español Situación: Disponible Nota: Pvp: 22 ? 1 ejemplar(es) reservado(s) el día: 2-11-2007 Mantendremos la reserva durante los próximos 15 días.
----------------------------------

Ja puc anar a recollir el llibre del Josep Maria Aznar que vaig encarregar!!!! Em moro de ganes de tenir-lo!!!!

Foto
Vitrall a l'esglesia de Santa Maria del Mar, feta amb teleobjectiu i sense trípode (ejem).
Déu beneeixi els establitzadors d'imatge.
Aquesta fotografia està retallada de la fotografia original i és aproximadament 1/9 part d'aquesta.
Si us agrada i la voleu veure millor, cliqueu aquí.

Fotografia.

Us explicaré perquè m'agrada tant aquesta fotografia que vaig fer avui fa una setmana a l'estació de França. Clar que abans he de dir que millor si cliqueu a sobre, doncs els tamany que mostra el blog no dóna per a gaire cosa.

Aquesta foto m'agrada perquè:

• Les linies hortizontals i verticals son perfectament horitzontals i verticals.
• El motiu central es troba exàctament al centre.
• Queden ben delimitades les zones amb llum i les zones a l'ombra, amb més detall a les primeres.
• El motiu central està més il·luminat que la resta.
• Hi ha total simetria.

Tots aquests detalls semblen tonteries o potser perfeccionistes en extrem, pero instintívament els nostres ulls busquen aquests detalls i si la fotografia ja està acomodada als ulls sempre serà més agradable.

De totes les fotos que he fet, aquesta és potser la millor en l'aspecte tècnic.

Aquesta foto està editada, doncs a l'original, tret del que fa a l'ombra-llum, no es complia cap dels punts que he indicat. Abans no era gaire partidari de l'edició digital de fotografies, fins que m'he adonat que l'edició digital és intrínseca a la fotografia digital.

Aquesta fotografia la vaig fer quan vaig participar al 16é Diumenge Fotogràfic Nikon. És el meu primer concurs fotogràfic i espero poder com a mínim passar la primera fase doncs vaig fer un parell de fotografies ben bones. Quan s'hagi tancat el període d'enviament de les fotografies ja les penjaré al meu flickr.

Fa temps que pensava en fer el canvi de càmera compacta a càmera rèflex, i fa cosa d'un més i mig que ho vaig fer, i estic encantadíssim d'haver-ho fet. Han canviat un parell de coses sobre la meva manera de fer fotos.

La primera és que ara he d'anar a fer fotos, i abans quan feia servir només compacta, duia la càmera a sobre i si veia alguna cosa interessant la fotografiava.

La segona és que s'ha acabat l'apunta-i-dispara. Per a fer una fotografia ara has de pensar sempre en uns quants aspectes bàsics, que encara em queda dominar, com per exemple intensitat de la llum, tipus de llum, contrast, sensibilitat, punt d'enfocament... tot això és un nou món per a mí en el que poc a poc m'hi vaig endinsant. Abans amb la compacta poc podia escollir, iso i poca cosa més.

Atentament, V.

D'amistat.

Passat divendres passà una cosa que em va alegrar el dia, i molt.
Estava buscant una cançó i no la trobava, així que vaig enviar un mail als meus amics demanant que me l'enviessin. Al final del dia tenia quatre mails amb la cançó, dos amics que se l'estaven baixant per a enviar-me-la, un mail amb solucions alternatives, dos cd's amb la discografia completa del grup en qüestió i un cd (que també havia demanat en petit comité) amb el darrer disc dels Facto Delafé i altres grups (que m'han agradat força).

Perquè sou uns animals
perquè sou els meus germans
perquè sou tan irreals
vos estim a tots igual

Una abraçada ben forta, Víctor.

REC II

Sembla que sí, que jinya força.

Prohibit prohibir discutir.

* Queda absolutamente descartado polemizar con temas religiosos, políticos, regionalistas, deportivos, sexistas, etc... Ni cualquier cosa que pueda provocar polémica. Intentemos dialogar, nunca discutir.

Aquesta advertència és a moltes pàgines de grups de discussió o fotografia del flickr. Mai no he entés aquesta por que té molta gent a discutir les coses. Una de les coses que més m'agrada és precísament discutir amb algú que pensa diferent que jo respecte algun tema.

Si la discusió és raonada i respectuosa sempre és un gran plaer. És fantàstic conèixer, comprendre i aprendre (de) pensaments diferents als d'un mateix.

Canviant de tema: Ahir ho vaig passar de puta mare.

Adeu, Víctor.

[REC]

Hem d'anar a veure-la. Jo m'he jinyat bastant veient el trailer.

Nota: el trailer és d'aquests que expliquen mitja pel·lícula

Sense queixes.

Aquest és el primer post que escric en molt de temps sense queixar-me de res.
Ja era hora, que estava començant a amargar-me, V.

Em cago en tots i en sa puta mare.

Una setmana (com a mínim, segurament dues) sense accés a Barcelona per tren des del sud. Dos mesos sense Ferrocarrils de la Generalitat (i aquests no tenen la culpa de res). Linies de rodalies, mitjà i llarg recorregut afectades i cobrint part del seu trajecte en autobús. 160.000 persones afectades diàriament.

Com que les vies fèrries estan tallades augmenta l'ús del vehicles privats, i a hores d'ara hi ha greus col·lapses a les principals vies d'accés a la capital d'aquest país i la seva àrea metropolitana.

AIXÒ ÉS UNA VERGONYA!!!.

Teòricament ha estat per un error de l'empresa constructora, però el govern (amb minúscules) ha de sortir a donar la cara com a darrer responsable d'aquestes obres i ningú no ho fa. Si ningú no és responsable, és que tots són uns irresponsables.

Així que em cago en la Renfe, el govern català, el govern espanyol i en la puta mare de tots plegats.

Au!, V.

Hi estic d'acord.

Hi estic d'acord. A veure si s'integren d'una vegada. Perque ara, més que integració dels immigrants el que hi ha és integració als immigrants.

Carod vs España

Si no heu vist a en Carod en el programa de preguntes de la televisió espanyola us convido a fer-ho...
A mi m'ha agradat força...

A la dona vallisoletana li diria quatre coses...

Srs/Sres d'Iberia,

Em dirigeixo a vostès per demanar-los que deixin d'enviar-me publicitat enganyosa. L'emoció que vaig sentir en veure l'encapçalament "Catalunya Intercontinental Iberia" es va esvair a l'instant en llegir "Conexiones ágiles en la Terminal (T4 S) de Madrid", i això és jugar amb els sentiments de les persones.
Moltes gràcies, i que tinguin un bon vol lluny de casa meva.

Més clar impossible.

Avui fa seixanta-set anys que Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya fou assassinat pel règim del dictador Franco al castell de Montjuïc.

Aquest matí els representants de les forces polítiques catalanes han anat al fossar de Santa Eulàlia, on fou afusellat, a retre homenatge a qui fou president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.

Hi han anat tots excepte els representants del Partido Popular de Catalunya i els de Ciutadans per Catalunya.

Amb absències com aquesta, aquests dos partits no poden deixar més clar que a ells Catalunya no els importa el més mínim. Espero que tinguin la vergonya de treure Catalunya del seu nom, així quedarà més clar quí són i què volen.

Quina taja.

He intentat pujar aquest mp3 al GSpace, però no ha funcionat, així que l'envio directament per email a l'adreça del Gspace.
Per a posar el mp3 al blog he fet servir la web boomp3.com.

En aquest país...

... on som tots tan políticament supercorrectesdelcagar hi ha una emisora que està fent una enquesta sobre el següent tema: Ets tolerant amb els immigrants?

Opcions de resposta: SÍ, NO.
Resultat de l'enquesta fins al moment: 85% NO, 15% SÍ.
Com pot ser això si en públic tothom és tolerant amb els immigrants?

I burxant una mica més sobre el tema... a Badalona uns pares, pakistanesos ells, han tret la seva filla de l'escola perque al menjar escolar hi ha porc i la seva religió no permet menjar porc. Sabeu quina ha estat la solució de l'escola tan políticament supercorrectadelcagar? Treure el porc del menjar de tots els nens, siguin musulmans o no. Amb dos collons.

A tope, Víctor.

Quan un juga amb foc...

Quan un (en aquest cas una) juga amb foc pot acabar cremant-se.

Nou flickr

Hola nois. La Francina i jo hem obert un Flickr. Si el voleu anar visitant l'adreça és Flickr Francina i Eduard, i també podeu trobar un enllaç a la columna de la dreta sota el Flickr d'en Víctor.

Salut!

Peachofotos.

Quins peachofotos m'han sortit!!!

Digueu-me racista.

Digueu-me racista, xenòfob, fatxa o el que vulgueu però... ja està bé.

He llegit a El Periòdico de Catalunya que un col·legi públic que havia fet fora una nena per portar un vel islàmic ha estat obligat per la Generalitat a readmetre-la.

No som a un país laic? No és una escola pública dins un país laic? No és cert que no hi hauria d’haver símbols religiosos a les escoles públiques? Bé, aquest és un cas particular que jo mateix puc posar en dubte, en un brillant exercici d’esquizofrènia, en dir que quan estudiava a la U.A.B. i hi havia monges, amb els seus hàbits i creus ningú, ni jo, s’escandalitzà.

He començat amb el cas de la nena aquesta, però en el fons el que vull dir és que estic fins als ous d’aquesta gent que ve a Catalunya i a més de no fer el més mínim esforç d’integració volen que siguis tu qui faci l’esforç de canviar les teves normes i costums per ells.

I els polítics d’aquest país amb el pànic que tenen que els acusin de racistes o xenòfobs, diuen que si a tot, i si en el futur el català desapareix o Catalunya acaba perdent tot allò que ens fa catalans a ells els la porta fluixa.

Aquest mail és políticament incorrecte, però així són les coses, i tots hem vist o patit casos on han volgut que ens baixéssim els pantalons per que a la dependenta de torn no li sortia d’allà entendre el difícil concepte de “un cafè amb llet”, “nou whoppers”, o “dues barres de quart curtes”.

M'han publicat una foto a un diari.

M'han publicat aquesta foto a la versió digital del diari adn. Quin flipe.
Aquí teniu l'article en qüestió i aquí la foto al meu flickr.
Estic content, Víctor.

Pro Evolution Soccer 2008

Data llançament: 25 d'octubre del 2008

Més informació aquí, aquí i aquí.

Jo pensava que era el dia dinou. El meu goig en un poig.

Chuck Norris - Immortal

Cursa de la Mercè 2007

Hola amiguets. Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig fer ahir a la Cursa de la Mercè. Hi ha més al meu flickr. I hi ha algunes més les quals deixaré a la persona interesada la decisió de pujar-les o no, ejem, ejem.

La Flaqueza Del Bolchevique.

En el momento actual, apabullada por los medios de comunicación, que ora dan el coñazo para que uno vaya a ver la película sobre ese cursi pretencioso de Beethoven, ora beatifican a cualquier macarra anglosajón muerto por sobredosis aunque no supiera cómo se cogía una guitarra, la gente no se atreve a decir lo que piensa de la música.

Es jodido mantener que lo que hacía Mahler y lo que hace Mick Jagger sean la misma cosa, pero uno se da cuenta de que no se puede decir nada contra ninguno de los dos y la mayor parte de las personas dan en pensar que no tienen gusto y más les vale callarse o repetir lo que diga la tele o la prensa.

Reconozco que he padecido como cualquiera esa mordaza, y que alguna vez he intentado sublevarme mi interlocutor me ha arrojado encima una tonelada de consignas oficiales y casi me he quedado sin argumentos. Digo casi porque siempre había uno, que me guardaba y ahora ya no me importa enseñar: la única música que vale es la que me emociona, y la música que me emociona es la música que a mí me sale de los cojones que me emocione.

(La Flaqueza del Bolchevique. Lorenzo Silva, 1997)

La Flaqueza Del Bolchevique.

- Rosana
- ¿Qué?
- Verás - titubeé -, a veces uno no hace exactamente lo que le gusta
- Ya.
- Quiero decir que por mucho que uno quiera algo, a veces hay que dejarlo.
- Una lástima.
- Muchas cosas se empiezan como de broma, y mientras dura la broma no pasa nada. El caso es que no se puede estar siempre de broma. Al final las cosas se hacen serias y hay que tener más cuidado.
- Creí que ibas a besarme.
- ¿Cómo?

Rosana se acercó. Se había puesto voluptuosa y me costaba hacerme a verla así.

- Siento reconocer que no vas a ser el primero - dijo, y fue como si envejeciera de golpe veinte años -. Ni en eso ni en lo demás

(La Flaqueza del Bolchevique. Lorenzo Silva, 1997)

Atenció preguntes

Què és el número 565 que apareix en l'encapçalament d'aquest bloc?. I què diu la lletra menuda del mateix encapçalament?. I què volen dir els caràcters que apareixen actualment en el calendari en lloc dels esdeveniments corresponents?.

Estadística

Falta poc perquè el blog compleixi un anyet... concretament el dia 6 d'octubre.

En aquest temps, i sense comptar comentaris, la publicació de 'posts' ha anat de la següent manera:


1er.Víctor 88


2on.Eduard 44


3er.Xavier 12


4rt.Teresa 10


5è.Núria 3


6è.Enric i Jordi C. 1




És a dir que el Víctor ha publicat el 55% dels posts... Dit d'una altra manera... sense la teva contribució el blog hagués estat un desastre...

Felicitats titu...

En general... quina decepció... :_(

Quina por!!!

Diada Nacional de Catalunya

Tornarà a ser rica i plena (?)

Loqualo??

Aquí no escriu ni Déu

Joan Miquel Oliver

Passat dilluns el Jordi i jo vam anar a un concert del Joan Miquel Oliver a la Plaça Rovira durant les festes del barri de Gràcia.

Abans d'ell, durant una hora i vint minuts va actuar un grup anomenat Polé Polé. Va ser molt dur.

Després ja va sortir el J.M.O. acompanyat del bateria i el teclista d'Antònia Font.

El concert va ser genial, com s'esperava. Va tocar totes les cançons del seu disc i les dues noves cançons del single que ha tret no fa gaire: Hansel i Gretel i Sa nuvia morta.

Un moment molt bó del concert va ser quan va dir que tenia dues noves cançons i que en tocaria una, perque de no s'enrecordava de com feia l'altra i la que anava a tocar se la sabia "de puta mare". Així que va començar a tocar-la i... es va oblidar de com feia.

En resum, una hora i quart de bona música i diversió.

Així que ja sabeu, pirulins i piruletes, Hansel i Gretel.

L'Escurçó Negre.

Benvolguts amics, ahir estava veient un capítol de l'Escurçó Negre amb el Jordi i vaig sentir una gran frase de l'Escurçó que no puc menys que compartir amb vosaltres.

Aquesta frase correspon al darrer capítol de la tercera temporada.

" Un home pot lluitar per un munt de raons: pel seu país, per principis, pels amics, per la llàgrima que cau de la galta d’un infantó rosset. Però jo, en canvi, vendria la meva pròpia mare per un munt de diners, un rellotge de broma i una col·lecció de pornografia... francesa! "

" A man may fight for many things: his country, his principles, his friends, the glistening tear on the cheek of a golden child. But personally I’d mud-wrestle my own mother for a ton of cash, an amusing clock and a sack of French porn. "

Una altra gran frase d'aquest personatge és: " Estimat enemic: Que Deu t’odii a tu i a tots els teus, que et tornis tot de color carbassa i que et tallin el coll en un moment ben inoportú. "

Albert

Avui m'ha trucat l'Edu a migdia per a avisar-me que a TV3 estava sortint l'Albert com a concursant al programa Toca el 2.

No he pogut menys que fer algunes fotos per a immortalitzar el moment, aquí us les deixo:

L'Albert matxucant la resta de concursants.


L'Albert dominant la situació.


La Tania Sarrias flipant amb l'Albert.


El públic aplaudint l'Albert.


La T.S. renyant a un que havia corregit a l'Albert


La T.S. no es pot creure que l'Albert ho sàpiga tot


T.S. ensenyant la seva dentadura perfecta a l'Albert


"Umm... Albert, fas alguna cosa en acabar la gravació?"

Malhauradament l'Albert no va guanyar el concurs, doncs al final el van enfrontar a ell solet contra cinc dones i no va poder guanyar en no saber com es diu l'exmarit de Norma Duval i altres coses.

Increïble ble ble

My Tongue - Click here for more blooper videos

Molt recomenable...

Cracòvia... trànquil i bonic...
Per repetir!

Romanticisme a Cracòvia

Collons!

Hi ha algú?

Hi ha algú que treballi avui o soc jo l'únic que pringa?

Arghhhhh, V.

No us toqueu cotxinos!

Euromillones.

Avui a la web d'un diari he trobat aquest anunci.
Com és que han de fer servir una foto d'una noia maca per a anunciar els Euromillones?
Ens veiem, Víctor.

Jugant-me-la @ Autovia de Castelldefels

Mai m'havia ginyat tant en fer una foto.

Il·lusió (òptica)

Si mireu fixament el punt negre veureu com desapareixen els colors.

Ens veiem, Víctor.

Babeta.

Fa uns anys a un anunci sortia el Messi dient "Leo Messi, recuerden mi nombre".
El recordarem, el recordarem.

¿òxıɐ ɹıƃǝll nǝpod

Prova Picassa

Hola nanos... estic provant de pujar fotos directament des del Picassa...
Aviam si surt

Garfield surt de casa.

Finalment, marxo de casa.
Des de dimarts passat soc arrendatari d'un pis al carrer Nàpols, a Barcelona.
Espero que el meu company de pis i jo estiguem instal·lats del tot a principis d'agost.
Us diria quí és ell, però potser vol romandre en l'anonimat.
Slaut!, V.

Barça.

Hola a tothom.

Creieu vosaltres que al Barça poden jugar al mateix temps Ronaldinho, Eto'o, Henry i Messi? Quatre davanters són molts, no?

Una altra cosa, l'Henry farà aviat trenta anys, no creieu que el Barça s'ha passat fitxant-lo per quatre temporades?

Atent a les vostres respostes, V.

1,75€.

En aquest lloc de Vilanova i la Geltrú m'acaben de cobrar 1,75€ per un te de boseta normal i corrent.

Hi ha que jodre's, V.

El dret a llegir

Vet aquí un article escrit per Richard Stallman l'any 1997.



Extret de The Road To Tycho, un recull d'articles sobres els antecedents de la Revolució Lunària, publicat a Luna City el 2096.

Per a en Dan Halbert, el camí cap a Tycho va començar a la universitat, el dia que la Lissa Lenz li va demanar que li deixés l'ordinador. El de la Lissa s'havia espatllat i, si no n'hi deixaven un, suspendria el projecte semestral. No gosava demanarlo a ningú, tret d’en Dan.

Això va posar en Dan davant d’un dilema. Volia ajudar la Lissa, però si li deixava l'ordinador, la Lissa potser llegiria els seus llibres. D'entrada, a banda del risc que t'engarjolessin durant molts anys per deixar llegir els teus llibres a algú altre, la simple idea de fer-ho el va deixar de pedra. Com tothom, havia après des de l'escola primària que compartir llibres estava malament i era lleig, una cosa que només feien els pirates.

A més, no hi havia gaires esperances que l'Autoritat de Protecció del Programari (ASP) no l'enxampés. A les classes d'informàtica en Dan havia après que tots els llibres portaven un supervisor de copyright que informava l'Agència Central de Llicències sobre quan, on i qui llegia els llibres.

(Aquesta informació servia per detectar lectors pirates, però també per vendre perfils personals sobre hàbits de lectura als comerciants). La propera vegada que l'ordinador es connectés a la xarxa, l'Agència Central de Llicències el descobriria. Ell, com a propietari de l'ordinador, rebria el càstig més sever, per no haver pres les mesures necessàries per impedir el delicte.

És clar que no era segur que la Lissa tingués intenció de llegir els seus llibres. Potser només volia l'ordinador per escriure el projecte, però en Dan sabia que la Lissa venia d'una família de classe mitjana que amb prou feines es podia permetre pagar la matrícula, i de les taxes de lectura ni en parlem. Probablement, per poder acabar la carrera la Lissa no tindria més remei que llegirse els seus llibres. Entenia la situació: ell mateix s'havia hagut d'endeutar per pagar per tots els articles d'investigació que llegia. (El 10% d'aquestes taxes era per als autors dels articles. Com que en Dan tenia la intenció de fer carrera en el món acadèmic, existia l'esperança que els seus mateixos articles d'investigació, si se citaven sovint, li reportarien ingressos suficients per tornar el préstec).

Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047, les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica eren un vague record.

Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l’ASP i de l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la classe d'informàtica d’en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants, fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de programari.

Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien obtenir en CDROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no professionals els van començar a fer servir per saltarse els supervisors de copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.

Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el 2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.

També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta informació.

En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia dir que ella també n'estava enamorada.

En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el denunciava.
Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors justificava la presa de mesures disciplinàries.

No importava si amb això s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que s’estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què es tractava.

Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte, sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat, de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.

Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols aixecaven sospites.

La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d' ajudar-la va fer que s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus objectius centrals.


Aquest article es va publicar el febrer de 1997 a Communications of the ACM (vol. 40, núm. 2). La "Nota de l'autor" es va actualitzar el 2002. Aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1882114981. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.

Com apuren...

Continuo amb el copy&paste :P

Contingut propi

Selectivitat

Reflexió sobre el blog: Pocs continguts propis i molt copy&paste.

Maestro SAM

Creieu que el Maestro SAM podria ajudar al Barça a guanyar la lliga?

Que callin collons!

Hi ha gent que se l'ha de fer callar així...

Comunicat de l'organització S.V.A.I.S.E.