Tornarà a ser rica i plena (?)dimarts, de setembre 11, 2007
dilluns, de setembre 10, 2007
dimecres, d’agost 22, 2007
Joan Miquel Oliver
Passat dilluns el Jordi i jo vam anar a un concert del Joan Miquel Oliver a la Plaça Rovira durant les festes del barri de Gràcia.Abans d'ell, durant una hora i vint minuts va actuar un grup anomenat Polé Polé. Va ser molt dur.
Després ja va sortir el J.M.O. acompanyat del bateria i el teclista d'Antònia Font.
El concert va ser genial, com s'esperava. Va tocar totes les cançons del seu disc i les dues noves cançons del single que ha tret no fa gaire: Hansel i Gretel i Sa nuvia morta.
Un moment molt bó del concert va ser quan va dir que tenia dues noves cançons i que en tocaria una, perque de no s'enrecordava de com feia l'altra i la que anava a tocar se la sabia "de puta mare". Així que va començar a tocar-la i... es va oblidar de com feia.
En resum, una hora i quart de bona música i diversió.
Així que ja sabeu, pirulins i piruletes, Hansel i Gretel.
divendres, d’agost 17, 2007
L'Escurçó Negre.
Benvolguts amics, ahir estava veient un capítol de l'Escurçó Negre amb el Jordi i vaig sentir una gran frase de l'Escurçó que no puc menys que compartir amb vosaltres.Aquesta frase correspon al darrer capítol de la tercera temporada.
" Un home pot lluitar per un munt de raons: pel seu país, per principis, pels amics, per la llàgrima que cau de la galta d’un infantó rosset. Però jo, en canvi, vendria la meva pròpia mare per un munt de diners, un rellotge de broma i una col·lecció de pornografia... francesa! "
Una altra gran frase d'aquest personatge és: " Estimat enemic: Que Deu t’odii a tu i a tots els teus, que et tornis tot de color carbassa i que et tallin el coll en un moment ben inoportú. "
dimecres, d’agost 15, 2007
Albert
Avui m'ha trucat l'Edu a migdia per a avisar-me que a TV3 estava sortint l'Albert com a concursant al programa Toca el 2.
No he pogut menys que fer algunes fotos per a immortalitzar el moment, aquí us les deixo:
No he pogut menys que fer algunes fotos per a immortalitzar el moment, aquí us les deixo:
L'Albert matxucant la resta de concursants.
L'Albert dominant la situació.
La Tania Sarrias flipant amb l'Albert.
El públic aplaudint l'Albert.
La T.S. renyant a un que havia corregit a l'Albert
La T.S. no es pot creure que l'Albert ho sàpiga tot
T.S. ensenyant la seva dentadura perfecta a l'Albert
"Umm... Albert, fas alguna cosa en acabar la gravació?"
L'Albert dominant la situació.
La Tania Sarrias flipant amb l'Albert.
El públic aplaudint l'Albert.
La T.S. renyant a un que havia corregit a l'Albert
La T.S. no es pot creure que l'Albert ho sàpiga tot
T.S. ensenyant la seva dentadura perfecta a l'Albert
"Umm... Albert, fas alguna cosa en acabar la gravació?"
Malhauradament l'Albert no va guanyar el concurs, doncs al final el van enfrontar a ell solet contra cinc dones i no va poder guanyar en no saber com es diu l'exmarit de Norma Duval i altres coses.
dilluns, d’agost 13, 2007
divendres, d’agost 10, 2007
dijous, d’agost 02, 2007
dimecres, d’agost 01, 2007
dijous, de juliol 26, 2007
Euromillones.
Avui a la web d'un diari he trobat aquest anunci.
Com és que han de fer servir una foto d'una noia maca per a anunciar els Euromillones?
Ens veiem, Víctor.
Com és que han de fer servir una foto d'una noia maca per a anunciar els Euromillones?
Ens veiem, Víctor.
diumenge, de juliol 22, 2007
dimarts, de juliol 17, 2007
Il·lusió (òptica)
Si mireu fixament el punt negre veureu com desapareixen els colors.
Ens veiem, Víctor.
dijous, de juliol 12, 2007
Babeta.
Fa uns anys a un anunci sortia el Messi dient "Leo Messi, recuerden mi nombre".
El recordarem, el recordarem.
El recordarem, el recordarem.
diumenge, de juliol 08, 2007
Prova Picassa
Hola nanos... estic provant de pujar fotos directament des del Picassa...Aviam si surt
divendres, de juny 29, 2007
Garfield surt de casa.
Finalment, marxo de casa.
Des de dimarts passat soc arrendatari d'un pis al carrer Nàpols, a Barcelona.
Espero que el meu company de pis i jo estiguem instal·lats del tot a principis d'agost.
Us diria quí és ell, però potser vol romandre en l'anonimat.
Slaut!, V.
Des de dimarts passat soc arrendatari d'un pis al carrer Nàpols, a Barcelona.
Espero que el meu company de pis i jo estiguem instal·lats del tot a principis d'agost.
Us diria quí és ell, però potser vol romandre en l'anonimat.
Slaut!, V.
dilluns, de juny 25, 2007
Barça.
Hola a tothom.
Creieu vosaltres que al Barça poden jugar al mateix temps Ronaldinho, Eto'o, Henry i Messi? Quatre davanters són molts, no?
Una altra cosa, l'Henry farà aviat trenta anys, no creieu que el Barça s'ha passat fitxant-lo per quatre temporades?
Atent a les vostres respostes, V.
Creieu vosaltres que al Barça poden jugar al mateix temps Ronaldinho, Eto'o, Henry i Messi? Quatre davanters són molts, no?
Una altra cosa, l'Henry farà aviat trenta anys, no creieu que el Barça s'ha passat fitxant-lo per quatre temporades?
Atent a les vostres respostes, V.
1,75€.
En aquest lloc de Vilanova i la Geltrú m'acaben de cobrar 1,75€ per un te de boseta normal i corrent.
Hi ha que jodre's, V.
Hi ha que jodre's, V.
dimecres, de juny 20, 2007
El dret a llegir
Vet aquí un article escrit per Richard Stallman l'any 1997.
Extret de The Road To Tycho, un recull d'articles sobres els antecedents de la Revolució Lunària, publicat a Luna City el 2096.
Per a en Dan Halbert, el camí cap a Tycho va començar a la universitat, el dia que la Lissa Lenz li va demanar que li deixés l'ordinador. El de la Lissa s'havia espatllat i, si no n'hi deixaven un, suspendria el projecte semestral. No gosava demanarlo a ningú, tret d’en Dan.
Això va posar en Dan davant d’un dilema. Volia ajudar la Lissa, però si li deixava l'ordinador, la Lissa potser llegiria els seus llibres. D'entrada, a banda del risc que t'engarjolessin durant molts anys per deixar llegir els teus llibres a algú altre, la simple idea de fer-ho el va deixar de pedra. Com tothom, havia après des de l'escola primària que compartir llibres estava malament i era lleig, una cosa que només feien els pirates.
A més, no hi havia gaires esperances que l'Autoritat de Protecció del Programari (ASP) no l'enxampés. A les classes d'informàtica en Dan havia après que tots els llibres portaven un supervisor de copyright que informava l'Agència Central de Llicències sobre quan, on i qui llegia els llibres.
(Aquesta informació servia per detectar lectors pirates, però també per vendre perfils personals sobre hàbits de lectura als comerciants). La propera vegada que l'ordinador es connectés a la xarxa, l'Agència Central de Llicències el descobriria. Ell, com a propietari de l'ordinador, rebria el càstig més sever, per no haver pres les mesures necessàries per impedir el delicte.
És clar que no era segur que la Lissa tingués intenció de llegir els seus llibres. Potser només volia l'ordinador per escriure el projecte, però en Dan sabia que la Lissa venia d'una família de classe mitjana que amb prou feines es podia permetre pagar la matrícula, i de les taxes de lectura ni en parlem. Probablement, per poder acabar la carrera la Lissa no tindria més remei que llegirse els seus llibres. Entenia la situació: ell mateix s'havia hagut d'endeutar per pagar per tots els articles d'investigació que llegia. (El 10% d'aquestes taxes era per als autors dels articles. Com que en Dan tenia la intenció de fer carrera en el món acadèmic, existia l'esperança que els seus mateixos articles d'investigació, si se citaven sovint, li reportarien ingressos suficients per tornar el préstec).
Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047, les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica eren un vague record.
Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l’ASP i de l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la classe d'informàtica d’en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants, fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de programari.
Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien obtenir en CDROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no professionals els van començar a fer servir per saltarse els supervisors de copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.
Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el 2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.
També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta informació.
En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia dir que ella també n'estava enamorada.
En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el denunciava.
Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors justificava la presa de mesures disciplinàries.
No importava si amb això s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que s’estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què es tractava.
Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte, sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat, de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.
Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols aixecaven sospites.
La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d' ajudar-la va fer que s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus objectius centrals.
Aquest article es va publicar el febrer de 1997 a Communications of the ACM (vol. 40, núm. 2). La "Nota de l'autor" es va actualitzar el 2002. Aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1882114981. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.
Extret de The Road To Tycho, un recull d'articles sobres els antecedents de la Revolució Lunària, publicat a Luna City el 2096.
Per a en Dan Halbert, el camí cap a Tycho va començar a la universitat, el dia que la Lissa Lenz li va demanar que li deixés l'ordinador. El de la Lissa s'havia espatllat i, si no n'hi deixaven un, suspendria el projecte semestral. No gosava demanarlo a ningú, tret d’en Dan.
Això va posar en Dan davant d’un dilema. Volia ajudar la Lissa, però si li deixava l'ordinador, la Lissa potser llegiria els seus llibres. D'entrada, a banda del risc que t'engarjolessin durant molts anys per deixar llegir els teus llibres a algú altre, la simple idea de fer-ho el va deixar de pedra. Com tothom, havia après des de l'escola primària que compartir llibres estava malament i era lleig, una cosa que només feien els pirates.
A més, no hi havia gaires esperances que l'Autoritat de Protecció del Programari (ASP) no l'enxampés. A les classes d'informàtica en Dan havia après que tots els llibres portaven un supervisor de copyright que informava l'Agència Central de Llicències sobre quan, on i qui llegia els llibres.
(Aquesta informació servia per detectar lectors pirates, però també per vendre perfils personals sobre hàbits de lectura als comerciants). La propera vegada que l'ordinador es connectés a la xarxa, l'Agència Central de Llicències el descobriria. Ell, com a propietari de l'ordinador, rebria el càstig més sever, per no haver pres les mesures necessàries per impedir el delicte.
És clar que no era segur que la Lissa tingués intenció de llegir els seus llibres. Potser només volia l'ordinador per escriure el projecte, però en Dan sabia que la Lissa venia d'una família de classe mitjana que amb prou feines es podia permetre pagar la matrícula, i de les taxes de lectura ni en parlem. Probablement, per poder acabar la carrera la Lissa no tindria més remei que llegirse els seus llibres. Entenia la situació: ell mateix s'havia hagut d'endeutar per pagar per tots els articles d'investigació que llegia. (El 10% d'aquestes taxes era per als autors dels articles. Com que en Dan tenia la intenció de fer carrera en el món acadèmic, existia l'esperança que els seus mateixos articles d'investigació, si se citaven sovint, li reportarien ingressos suficients per tornar el préstec).
Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia anar a la biblioteca i llegir articles, i fins i tot llibres, sense haver de pagar. Hi havia investigadors independents que llegien milers de pàgines sense necessitat de recórrer a les beques de biblioteca de l'estat. Però des dels anys noranta del segle passat, les editorials, tant comercials com no comercials, havien començat a cobrar per l'accés als articles. L'any 2047, les biblioteques que oferien accés públic gratuït a la literatura acadèmica eren un vague record.
Naturalment, hi havia maneres de saltar-se el control de l’ASP i de l'Agència Central de Llicències, però també eren il·legals. Un company de la classe d'informàtica d’en Dan, Frank Martucci, havia aconseguit una eina de depuració il·legal i la feia servir per evitar el codi de supervisió de copyright quan llegia llibres. Però ho havia comentat a massa amics i un d'ells el va denunciar a l'ASP a canvi d'una recompensa (els estudiants, fortament endeutats, queien fàcilment en la traïció). El 2047 en Frank va ingressar a la presó: no per lector pirata, sinó per posseir un depurador de programari.
Més endavant, en Dan aprendria que antigament tothom podia tenir eines de depuració. Fins i tot hi havia hagut depuradors gratuïts que es podien obtenir en CDROM o descarregant-los de la xarxa. Però els usuaris no professionals els van començar a fer servir per saltarse els supervisors de copyright, i al final un jutge va sentenciar que, a la pràctica, aquesta s'havia convertit en llur funció principal. Des d'aleshores van ser il·legals i els desenvolupadors de depuradors van acabar a la presó.
Evidentment els programadors continuaven necessitant depuradors, però el 2047 els proveïdors de depuradors només en distribuïen còpies numerades, i només als programadors oficialment autoritzats i assegurats. El depurador que en Dan feia servir a l'aula d'informàtica es trobava rere un tallafoc especial perquè només es pogués fer servir per als exercicis de classe.
També era possible evitar els supervisors de copyright instal·lant un nucli del sistema modificat. Amb el temps en Dan descobriria que, al tombant de segle, havien existit nuclis lliures, i fins i tot sistemes operatius complets lliures. Però no només eren il·legals, com els depuradors, sinó que no es podien ni instal·lar si no se sabia la contrasenya arrel de l'ordinador. I ni l'FBI ni el servei tècnic de Microsoft donaven aquesta informació.
En Dan va arribar a la conclusió que senzillament no li podia deixar l'ordinador a la Lissa, però no es podia negar a ajudar-la, perquè n'estava enamorat. Cada vegada que tenia l'oportunitat de parlar amb ella se sentia ple de joia. I que l'hagués escollit a ell per demanar-li ajuda potser volia dir que ella també n'estava enamorada.
En Dan va resoldre el dilema d'una manera encara més impensable: li va deixar l'ordinador i li va donar la seva contrasenya. D'aquesta manera, si la Lissa llegia els llibres, l'Agència Central de Llicències pensaria que era ell qui els llegia. Això no deixava de ser un delicte, però l'ASP no el descobriria d'una manera automàtica. Només ho sabrien si la Lissa el denunciava.
Evidentment, si la universitat mai arribava a saber que li havia donat a la Lissa la seva pròpia contrasenya, s'hauria acabat la carrera de tots dos com a estudiants, independentment del que la Lissa hagués fet amb la contrasenya. La política de la universitat era que qualsevol intromissió en el sistema de control de l'ús que feien els estudiants dels ordinadors justificava la presa de mesures disciplinàries.
No importava si amb això s'havia causat, o no, cap dany: el delicte era impedir que els administradors et vigilessin. Donaven per fet que això implicava que s’estava fent alguna altra cosa prohibida, però no necessitaven saber de què es tractava.
Normalment els estudiants no eren expulsats directament per aquest delicte, sinó que se'ls impedia l'accés als sistemes informàtics de la universitat, de manera que inevitablement suspenien totes les assignatures.
Més endavant, en Dan sabria que aquest tipus de política universitària no va aparèixer fins als anys vuitanta del segle passat, quan els estudiants universitaris, en massa, van començar a fer servir els ordinadors. Abans les universitats tenien una actitud diferent de cara a la disciplina dels estudiants: penalitzaven les activitats perilloses, però no les que tan sols aixecaven sospites.
La Lissa no va denunciar el Dan a l'ASP. La decisió d' ajudar-la va fer que s'acabessin casant, i també que es qüestionessin el que els havien ensenyat de petits sobre la pirateria. La parella començà a llegir llibres sobre la història del copyright, la Unió Soviètica i les seves restriccions sobre les còpies, i fins i tot sobre la Constitució originària dels Estats Units. Van anar a viure a Luna, on van conèixer altres persones que també havien fugit de l'òrbita del llarg braç de l'ASP. Quan el 2062 va esclatar la Revolta Tycho, el dret universal a llegir es va convertir ràpidament en un dels seus objectius centrals.
Aquest article es va publicar el febrer de 1997 a Communications of the ACM (vol. 40, núm. 2). La "Nota de l'autor" es va actualitzar el 2002. Aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press (http://www.gnupress.org); ISBN 1882114981. Es permet la còpia literal i la distribució per qualsevol mitjà de tot aquest article, sempre que es reprodueixi aquest avís.
dimarts, de juny 19, 2007
dijous, de juny 14, 2007
dimecres, de juny 13, 2007
divendres, de juny 08, 2007
dilluns, de juny 04, 2007
dimecres, de maig 30, 2007
dimarts, de maig 29, 2007
diumenge, de maig 27, 2007
Igor Mitoraj.
Hola a tothom.
Aquest matí he anat a Rambla Catalunya a veure i fotografies les escultures de l'escultor polonés Igor Mitoraj, aquí us deixo algunes de les que he fet.
Ja em direu si us agraden, V.
Aquest matí he anat a Rambla Catalunya a veure i fotografies les escultures de l'escultor polonés Igor Mitoraj, aquí us deixo algunes de les que he fet.
Ja em direu si us agraden, V.
dijous, de maig 24, 2007
dimarts, de maig 22, 2007
El sorprenent cas de Chunosuke Matsuyama
A l'any 1784 una gran tempesta del Pacífic va sorprendre a un vaixell de cercadors de tresors japonesos. Després de lluitar durant gran part de la nit contra la fúria de la naturalesa l'embarcació es va acabar enfonsant i enduent-se amb ella a diversos tripulants. No obstant això, en un cop de sort, o potser mancada d'aquesta, 44 mariners van assolir nedar fins a un illot de coral. Allí durant alguns dies suportarien al poc pietós sol sobre les seves esquenes esperant inútilment fins a morir deshidratats. Molts, embogits per haver begut aigua salada a causa de la desesperació, es llançarien a nedar solament per a morir en el mitjà de l'oceà, uns altres, com és el cas de Chunosuke, qui a més era el capità, romandrien en el coral amb la resta de la seva tripulació. Ja mancat d'esperança i amb les seves últimes forces Chunosuke gravaria la travessia i el sofriment de la seva tripulació en un fragment de fusta, el qual, després d'introduir-lo en una ampolla, llançaria a les aigües amb l'esperança que aquesta algun dia fos duta a la seva família. Desafortunadament l'ampolla mai va arribar a les mans de la seva família i aquesta va romandre durant generacions surant en l'oceà. Un dia de 1935, uns 150 anys més tard que Chunosuke la llancés a les aigües, increïblement l'ampolla arribaria a les costes del mateix poblat on aquest havia nascut.
dilluns, de maig 21, 2007
Tonteries variades
1. Avui he dormit fatal i estic k.o. això em dóna plens poders per a escriure aquest post tan gilipolles.
2. Mireu aquest video. Només fa gracia, una mica només, si teniu el so posat.
2. Mireu aquest video. Només fa gracia, una mica només, si teniu el so posat.
3. He calculat que la capacitat del Gmail creix en 0,387Mb al dia. El dia 10 d'abril a les 08.41h tenia una capacitat de 2.838,545Mb, i el dia 21 de maig a les 08.53h la capacitat era de 2.854,793Mb.
divendres, de maig 18, 2007
dijous, de maig 17, 2007
dimarts, de maig 15, 2007
dissabte, de maig 12, 2007
dimecres, de maig 09, 2007
Serp.
Hola amiguets.
Us poso aquesta foto que vaig fer diumenge passat al CosmoCaixa d'una serp. M'ha agradat molt com m'ha quedat, amb fotochop inclós, i per això la penjo al blog.
Si hi cliqueu la veureu amb més detall, i si cliqueu aquí, encara més.
Ja me diureu si us ha agradat, V.
Us poso aquesta foto que vaig fer diumenge passat al CosmoCaixa d'una serp. M'ha agradat molt com m'ha quedat, amb fotochop inclós, i per això la penjo al blog.
Si hi cliqueu la veureu amb més detall, i si cliqueu aquí, encara més.
Ja me diureu si us ha agradat, V.
diumenge, de maig 06, 2007
Mascota
Us presento el nou habitant de casa meva!! una cotorreta verda de bec gris!!! la va trobar la meva mare, amb una ala trencada....el veterinari li ha envenat...espero que es curi aviat!!
dijous, de maig 03, 2007
Malentès.
Benvolguts amics:
Us explicaré una cosa que em succeí ahir.
Anava jo en cotxe amb un company del despatx cap a una obra. Estàvem sentint la radio i parlaven sobre unes classes de sexualitat que feien a un institut de noseón (ho escric així, llicència de l’escriptor, hi haurà més). Una de les preguntes que feien aquests tendres adolescents era, dos punts cometes: “Es pot fer sexe anal sense preservatiu?”.
Llavors salta el meu company i em diu “Yo lo probé el otro día!!!”, us podeu imaginar que em vaig quedar esmaperdut, corprès, panxaenl’aire, bocabadat i bocaterrosa tot al mateix temps. Durant dos segons, que se’m van fer eterns, em vaig quedar pensant en com és que aquest company compartia amb mi aquests moments de la seva intimitat; dos segons després el meu company va dir “en vez de entrar por la carretera entrar por la autopista”. Tot havia estat un malentès.
Bé, doncs aquesta és la meva història del dia. Us deixo una petita enquesta, a veure si uns animeu i contesteu.
Salut, Víctor.
dimarts, de maig 01, 2007
diumenge, d’abril 29, 2007
dimecres, d’abril 25, 2007
Fill de puta.
Andrés C.S. és un camioner que ahir, vint-i-quatre d'abril del 2007, va matar una persona i va ferir greument una altra causant-li l'amputació d'una cama en perdre el control del seu camió.
Andrés C.S. conduïa borratxo i drogat.
Andrés C.S. és tot un fill de puta.
Aquest qualificatiu es pot fer extensible a tothom que condueix borratxo i/o drogat.
Andrés C.S. conduïa borratxo i drogat.
Andrés C.S. és tot un fill de puta.
Aquest qualificatiu es pot fer extensible a tothom que condueix borratxo i/o drogat.
dijous, d’abril 19, 2007
dimecres, d’abril 18, 2007
dimarts, d’abril 17, 2007
Mika
Aviam que us sembla... A mi m'ha agradat molt. En alguns moments em recorda la manera de cantar de Freddy Mercury :_)
dilluns, d’abril 16, 2007
divendres, d’abril 13, 2007
divendres, d’abril 06, 2007
ASTRONAUTA RIMADOR
Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors, pressions, nivells d´oli, benzina, èter, combustible irascible, crema un sol diòxid dins un cel monòxid, i no descanses astre incombustible?
Déu de s´univers no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat. De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc d´un sistema podrit d´agències de viatges, de putes i fulanes, te cagues, de guarres? Me mor de ganes.
Som s´astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors, som s´astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter, un dia assoleiat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres, compte enrera fins a nou qui marca sa marca qui dóna el sus i partint com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, pitreres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna, què és un droga dura i què és un droga fina, 9876543210 ignició!
Controla! Que un LED vermell s´encén.
Controla! Que un LED vermell s´encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista que duia una entrevista amb fotos de sa lluna: Jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules a una reportera veterana, bloc i gravadora. I què passa! Sa pena ma deixat fet una puta braga i ma costa partir i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
LEDs vermells m´enrevolten controlen cada peça d´un transbordador fil·ligrana i no falla o gairebé no falla ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten. Iogurts de merda seca, s´univers desconegut és una cadena d´esdeveniments que ens afecta més o menys. I es xòfer d´es vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap que realment és un artista assegut a un volant que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i el menjador se peta i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes: peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou, ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems són allà i ningú les tirarà o què? Que això pareix un niu de rates i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat fotrà una multa i xaparà es negoci...
Que m´és igual que jo només ho dic, senyora, com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla.
I què anava a dir:
Som s´astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors, som s´astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinàpsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja, creu verda, semàfor no t´assustis company de carretera amic per sempre més.
dimecres, d’abril 04, 2007
Física Quàntica
Un dels trets característics de la Física Quàntica és el fet que les partícules no són ni aquí ni allà, sino que tenen una certa probabilitat de ser aquí i/o allà al mateix temps.
Hi ha un núvol de densitat de probabilitat de que siguin aquí i/o allà.
A aquesta foto podeu veure que el meu cap no és ni aquí ni allà, està ben dispers dins d'aquest núvol.
Hi ha un núvol de densitat de probabilitat de que siguin aquí i/o allà.
A aquesta foto podeu veure que el meu cap no és ni aquí ni allà, està ben dispers dins d'aquest núvol.
dijous, de març 29, 2007
Sense ordinador des del dia sis.
El dia sis d'aquest mes el meu Toshibà viatjà a Alcalà de Henares, crec, a ésser reparat, doncs la seva gravadora fallava molt sovint. Tornà el dimarts tretze amb la carcasa esquerdada i amb la Wi-Fi fora de funcionament, doncs sembla ser que el senyor missatger no tingué massa cura amb la caixa.
El dia dinou tornà a viatjar per a que reparessin aquests desperfectes.
Ahir vaig enviar un mail al senyor Toshiba, i aquesta que hi ha a continuació ha estat la seva resposta:
Estimado cliente,
Informarle que su equipo se encuentra en el sat Free Electrónica, en espera de pieza. Se han solicitado varias piezas para poder solventar el problema de la rotura debido al transporte. Por el momento no podemos indicarle una fecha de finalización de reparación.
Lamentamos los trastornos que este suceso le están ocasionando y le indicamos que hemos pasado de nuevo nota al sat, para que den prioridad a su caso, en cuanto reciban el material solicitado.
Sin otro particular, reciba un cordial saludo.
Servicio Atención Cliente Toshiba
Toshiba Information Systems España
Així que ni tan sols han començat a repar-lo. Us podeu imaginar com de decebut estic amb aquest senyor. Estic des del dia sis sense ordinador i sembla que hauré d'esperar força dies en tornar a tenir-ne.
No voldria acabar aquest post sense recomanar-vos que mireu l'imatge que l'encapçala a tota resolució, doncs estic particularment satisfet del resultat.
Caguntot, Víctor.
dijous, de març 22, 2007
Conspiració a l'Estrella de la Mort.
Hi hagué una conspiració interna a la destrucció de l'Estrella de la Mort?
Us faig un copy&paste d'un article trobat a la següent web: http://www.taringa.net/posts/noticias/124715/La-Estrella-de-la-Muerte:-un-trabajo-interno.html. A la web podreu trobar imatges per a il·lustrar millor les preguntes.
Us faig un copy&paste d'un article trobat a la següent web: http://www.taringa.net/posts/noticias/124715/La-Estrella-de-la-Muerte:-un-trabajo-interno.html. A la web podreu trobar imatges per a il·lustrar millor les preguntes.
Preguntas Incomodas
Fue la explosion de la Estrella de la Muerte un trabajo interno?
Todos hemos oido la historia de la teoria de la conspiracion en el ataque la Estrella de la Muerte. Todos sabemos de Luke Skywalker y su bagaje de harapientos rebeldes, como ellos lanzaron un ataque maniatico a la mas poderosa, mejor defendida estacion de combate jamas construida. Y todos hemos visto el video también, una vez, y otra vez y otra, como un tiro en un millon inicia una reaccion en cadena que no solo daña, sino que destruye completamente esta gigantesca maravilla tecnológica.
Como a muchos, me introdujeron esta historia mientras crecia. Pero cada vez que veia el video, empece a darme cuenta que no todo era lo que parecia. I cuanto mas me cuestionaba la historia oficial, mas dentro del hoyo del conejo caia.
Presentado aqui estan algunos de los resultados de mi busqueda interior referida a estos dolorosos eventos. Como muchos ciudadanos, tengo muchas preguntas que merecen respuesta: Era el Gobierno Imperial realmente tan incompetente como para prevenir que un grupo de mal entrenados pastores destruyera una de sus mas preciosas posesiones? O estan ocultandonos algo? Quien estuvo realmente tras el ataque? Porque querían la Estrella de la Muerte destruida? No importa cual sea la respuesta, tenemos un problema.
1) Por qué un puñado de naves rebeldes fue capaz de penetrar las defensas de una estacion espacial con la capacidad de destruir un planeta entero y las defensas necesarias para desharce de flotas enteras de Naves de Batalla?
2) Por que Grand Moff Tarkin se rehuso a desplegar la flota de Tie Fighters hasta que fue demasiado tarde? Tenia órdenes de no disparar a las naves rebeldes? Si es asi, de quien? y por que?
3) Por que el piloto rebelde que supuestamente destruyó la Estrella de la Muerte fue reportado visto en la misma Estrella de la Muerte solo dias (tal vez horas) anteriormente a su destruccion? Por que le fue permitido escapar, y por que se vio a varios individuos vestidos como Stormtroopers ayudandolo?
4) Por que no ha habido una investigacion acerca de las acusaciones en las que Darth Vader, el numero dos del Gobierno Imperial, es en realidad el padre del piloto que supuestamente destruyo la Estrella de la Muerte?
5) Por que Lord Vader de repente decide romper todos los protocolos y atacar personalmente en un ligero y poco armado Tie Fighter? Convenientemente esto pone a Darth Vader fuera de la Estrella de la Muerte al momento de la explosion. Por que Lord Vader, uno de los miembros mas altos del Gobierno Imperial, repentinamente decide volar fuera de la estacion en medio de una batalla? El sabia algo que el resto de la flota imperial ignoraba?
6) Los granjeros desafian las leyes de la fisica? Como cualquier piloto puede disparar un misil en una ventila de 2 metros, sin decir que se trata de un piloto sin entrenamiento formal. Este tiro, de acuerdo con los cometarios de pilotos experimentados seria "imposible hasta para una computadora". De acuerdo a la evidencia adicional, podemos afirmar que el piloto que supuestamente lanzo los misiles tenia LA COMPUTADORA DE BLANCO APAGADA al momento del disparo que destruyo la Estrella de la Muerte. Como logro el misil realizar un angulo inverso para entrar en la ventila?
7) Por que no hubo una investigacion acerca de la evidencia que los androdies que proveyeron a los rebeldes con los planos de la Estrella de la Muerte, fueron alguna vez propiedad de no otro que Lord Vader en persona, y fueron "encontrados" convenientemente por el piloto que supuestamente destruyo la estacion espacial, quien ademas se cree es el hijo de Lord Vader? La evidencia ademas muestra que los androides fueron adquiridos por un tal Ben Kenobi, quien, segun indican los registros, fue el maestro de Darth Vader muchos años antes! Son todas estas relaciones personales entre los conspiradores y figuras esenciales del Gobierno Imperial meras coincidencias?
8) Como un solo mismil puede destruir una estacion de batalla del tamaño de una luna? No existen registros de ningun enfrentamiento en el que una estacion espacial o nave capital haya sido destruida por un simple misil. Ademas, analisis exahustivos del video de los ultimos momentos de la Estrella de la Muerte muestran pequeñas explosiones claramente visibles en toda sus superficie, antes de su explosion completa! por que toda la evidencia señala que explosivos estrategicamente puestos fueron los causantes de la destruccion y no el misil?
9) Previo a la destruccion de la Estrella de la Muerte un contrabadista llamado Capitan Solo fue reportado al recibir una gran suma de dinero. En un punto crucial de la batalla, el Cpitan Solo tuvo un disparo pristino y sin obstaculos a las naves que perseguian a Skywalker, pero Solo no tomo esta oportunidad para acabar con Darth Vader. A pesar que Darth Vader estaba disparando directamente sobre el X-Wing de Skywalker, Solo unicamente disparo contra las naves escolta. Al Final Darth Vader escapo y Solo termino con la bahia de carga de su nave llena de dinero.
10) En los reportes de batalla pudimos ver que fue Obi Wan Kenobi quien dio la orden a Luke de apagar su sistema de blanco computarizado. El afirma que Obi Wan le decia "dejate llevar" y "confia en mi". Este es el mismo Obi Wan que, de acuerdo a los reportes, fue asesinado luego de sabotear la Estrella de la Muerte por no otro que Darth Vader ANTES de que impartiera las ordenes a Luke. Su conveniente muerte lo situa dentro de la Estrella de la Muerte antes que las explosiones en la superficie ocurrieran. Fingiendo su muerte, Darth Vader pudo darle el tiempo que necesitaba Obi Wan para plantar las bombas. La unica evidencia concreta de su muerte es una tunica de Jedi en el piso captada por las camaras de seguridad. Quien otro que el Imperio tiene el poder de fingir las muertes de Obi Wan, Yoda y Darth Vader quienes fueron vistos mas tarde por testigos los tres juntos riendo en la luna de Endor?
11) Lord Vader ejecuto a uno de sus oficiales por permitir que los rebeldes escaparan. El tambien ordeno a otro de sus oficiales desactivar la unidad de hiperpropulsion del Millenium Falcon, pero los rebeldes nuevamente escaparon utilizando la deshabilitada hiperproulsion. por que el oficial no cumplio la orden? Por que no hubo ningun tipo de medidas disciplinarias en este caso?
La mas importante pregunta de todas es por que desde las sombras un grupo de conspiradores dentro del Imperio quisieron destruir tal maravilla tecnologica? Es una excusa para invadir Hoth y quedarse con su petroleo, un planeta que nada tuvo que ver con el ataque?. O es acaso solo para quitarnos cualquier inclinacion religiosa fuera del lado oscuro de la Fuerza? por increible que parezca suena mas racional que la historia oficial.
Fue la explosion de la Estrella de la Muerte un trabajo interno?
Todos hemos oido la historia de la teoria de la conspiracion en el ataque la Estrella de la Muerte. Todos sabemos de Luke Skywalker y su bagaje de harapientos rebeldes, como ellos lanzaron un ataque maniatico a la mas poderosa, mejor defendida estacion de combate jamas construida. Y todos hemos visto el video también, una vez, y otra vez y otra, como un tiro en un millon inicia una reaccion en cadena que no solo daña, sino que destruye completamente esta gigantesca maravilla tecnológica.
Como a muchos, me introdujeron esta historia mientras crecia. Pero cada vez que veia el video, empece a darme cuenta que no todo era lo que parecia. I cuanto mas me cuestionaba la historia oficial, mas dentro del hoyo del conejo caia.
Presentado aqui estan algunos de los resultados de mi busqueda interior referida a estos dolorosos eventos. Como muchos ciudadanos, tengo muchas preguntas que merecen respuesta: Era el Gobierno Imperial realmente tan incompetente como para prevenir que un grupo de mal entrenados pastores destruyera una de sus mas preciosas posesiones? O estan ocultandonos algo? Quien estuvo realmente tras el ataque? Porque querían la Estrella de la Muerte destruida? No importa cual sea la respuesta, tenemos un problema.
1) Por qué un puñado de naves rebeldes fue capaz de penetrar las defensas de una estacion espacial con la capacidad de destruir un planeta entero y las defensas necesarias para desharce de flotas enteras de Naves de Batalla?
2) Por que Grand Moff Tarkin se rehuso a desplegar la flota de Tie Fighters hasta que fue demasiado tarde? Tenia órdenes de no disparar a las naves rebeldes? Si es asi, de quien? y por que?
3) Por que el piloto rebelde que supuestamente destruyó la Estrella de la Muerte fue reportado visto en la misma Estrella de la Muerte solo dias (tal vez horas) anteriormente a su destruccion? Por que le fue permitido escapar, y por que se vio a varios individuos vestidos como Stormtroopers ayudandolo?
4) Por que no ha habido una investigacion acerca de las acusaciones en las que Darth Vader, el numero dos del Gobierno Imperial, es en realidad el padre del piloto que supuestamente destruyo la Estrella de la Muerte?
5) Por que Lord Vader de repente decide romper todos los protocolos y atacar personalmente en un ligero y poco armado Tie Fighter? Convenientemente esto pone a Darth Vader fuera de la Estrella de la Muerte al momento de la explosion. Por que Lord Vader, uno de los miembros mas altos del Gobierno Imperial, repentinamente decide volar fuera de la estacion en medio de una batalla? El sabia algo que el resto de la flota imperial ignoraba?
6) Los granjeros desafian las leyes de la fisica? Como cualquier piloto puede disparar un misil en una ventila de 2 metros, sin decir que se trata de un piloto sin entrenamiento formal. Este tiro, de acuerdo con los cometarios de pilotos experimentados seria "imposible hasta para una computadora". De acuerdo a la evidencia adicional, podemos afirmar que el piloto que supuestamente lanzo los misiles tenia LA COMPUTADORA DE BLANCO APAGADA al momento del disparo que destruyo la Estrella de la Muerte. Como logro el misil realizar un angulo inverso para entrar en la ventila?
7) Por que no hubo una investigacion acerca de la evidencia que los androdies que proveyeron a los rebeldes con los planos de la Estrella de la Muerte, fueron alguna vez propiedad de no otro que Lord Vader en persona, y fueron "encontrados" convenientemente por el piloto que supuestamente destruyo la estacion espacial, quien ademas se cree es el hijo de Lord Vader? La evidencia ademas muestra que los androides fueron adquiridos por un tal Ben Kenobi, quien, segun indican los registros, fue el maestro de Darth Vader muchos años antes! Son todas estas relaciones personales entre los conspiradores y figuras esenciales del Gobierno Imperial meras coincidencias?
8) Como un solo mismil puede destruir una estacion de batalla del tamaño de una luna? No existen registros de ningun enfrentamiento en el que una estacion espacial o nave capital haya sido destruida por un simple misil. Ademas, analisis exahustivos del video de los ultimos momentos de la Estrella de la Muerte muestran pequeñas explosiones claramente visibles en toda sus superficie, antes de su explosion completa! por que toda la evidencia señala que explosivos estrategicamente puestos fueron los causantes de la destruccion y no el misil?
9) Previo a la destruccion de la Estrella de la Muerte un contrabadista llamado Capitan Solo fue reportado al recibir una gran suma de dinero. En un punto crucial de la batalla, el Cpitan Solo tuvo un disparo pristino y sin obstaculos a las naves que perseguian a Skywalker, pero Solo no tomo esta oportunidad para acabar con Darth Vader. A pesar que Darth Vader estaba disparando directamente sobre el X-Wing de Skywalker, Solo unicamente disparo contra las naves escolta. Al Final Darth Vader escapo y Solo termino con la bahia de carga de su nave llena de dinero.
10) En los reportes de batalla pudimos ver que fue Obi Wan Kenobi quien dio la orden a Luke de apagar su sistema de blanco computarizado. El afirma que Obi Wan le decia "dejate llevar" y "confia en mi". Este es el mismo Obi Wan que, de acuerdo a los reportes, fue asesinado luego de sabotear la Estrella de la Muerte por no otro que Darth Vader ANTES de que impartiera las ordenes a Luke. Su conveniente muerte lo situa dentro de la Estrella de la Muerte antes que las explosiones en la superficie ocurrieran. Fingiendo su muerte, Darth Vader pudo darle el tiempo que necesitaba Obi Wan para plantar las bombas. La unica evidencia concreta de su muerte es una tunica de Jedi en el piso captada por las camaras de seguridad. Quien otro que el Imperio tiene el poder de fingir las muertes de Obi Wan, Yoda y Darth Vader quienes fueron vistos mas tarde por testigos los tres juntos riendo en la luna de Endor?
11) Lord Vader ejecuto a uno de sus oficiales por permitir que los rebeldes escaparan. El tambien ordeno a otro de sus oficiales desactivar la unidad de hiperpropulsion del Millenium Falcon, pero los rebeldes nuevamente escaparon utilizando la deshabilitada hiperproulsion. por que el oficial no cumplio la orden? Por que no hubo ningun tipo de medidas disciplinarias en este caso?
La mas importante pregunta de todas es por que desde las sombras un grupo de conspiradores dentro del Imperio quisieron destruir tal maravilla tecnologica? Es una excusa para invadir Hoth y quedarse con su petroleo, un planeta que nada tuvo que ver con el ataque?. O es acaso solo para quitarnos cualquier inclinacion religiosa fuera del lado oscuro de la Fuerza? por increible que parezca suena mas racional que la historia oficial.
dissabte, de març 17, 2007
Física Quàntica.
Collons.... m'estava baixant un video de Física Quàntica a l'emule i en fer el preview resulta que era una peli porno.
Clar, que ben pensat.... segur que hi ha efecte tunel per tot arreu.
Salut, V.
Clar, que ben pensat.... segur que hi ha efecte tunel per tot arreu.
Salut, V.
dijous, de març 15, 2007
En un dia com avui...
Avui he assistit a l'assaig d'una tesina. Durant l'acte, la "tesinanda" d'origen no espanyol ha fet un comentari tipus: "...y estos equipos se sitúan a lo largo de muchos ríos catalanes y españoles...". No sé si el comentari l'ha fet per empatia amb mi o perquè ja porta més d'un any vivint aquí. En finalitzar l'exposició, 20 minuts més tard, el director de tesi (que fa 50 anys que viu a Catalunya) fa tornar a les primeres diapositives i diu: "qué es eso de ríos catalanes y españoles? Los catalanes son españoles, no?". Jo, després d'inspirar y expirar 10 cops dic: "no, no todo lo catalán es español." Mirada gèlida del meu jefe. Fum del meu nas. A continuació ell diu: "di ríos españoles y punto." Com que aleshores ni el tai-txi em faria efecte, agafo boli, mòbil, claus i llibreta i m'acomiado de la noia: "después hablamos".
dilluns, de març 12, 2007
dijous, de març 08, 2007
dimecres, de març 07, 2007
Sitges
Aquí us deixo una foto que vaig fer, i que m'agrada molt, fa un parell de setmanes a Sitges.Si clickeu a sobre, 1024x768
Pobret meu
Pobret meu...El meu Toshiba està malaltó... se li ha espatllat la gravadora de DVD i quan li fiques un DVD o CD sents un cleck, cleck, cleck que vol dir que li fa mal i es queixa, i tot seguit el vomita.
Ahir va venir un senyor desconegut i se'l va endur al Toshibanari, i.e., el metge dels Toshibes.
Sort que en adoptar-lo, ara farà tres anys, vaig adquirir una extensió de garantía, per una vegada em surt a compte una extensió d'aquestes.
Torna aviat, V.
Ahir va venir un senyor desconegut i se'l va endur al Toshibanari, i.e., el metge dels Toshibes.
Sort que en adoptar-lo, ara farà tres anys, vaig adquirir una extensió de garantía, per una vegada em surt a compte una extensió d'aquestes.
Torna aviat, V.
diumenge, de març 04, 2007
Així està el pati.
Us poso a continuació un parell de copy-paste d'un blog que acostumo a llegir d'una persona que conec. És un tio de puta mare, però en llegir aquestes coses un no sap que pensar.
Hi ha molta gent amb les mateixes idees, per desgracia.
Aquí teniu el primer del seus textes:
Hi ha molta gent amb les mateixes idees, per desgracia.
Aquí teniu el primer del seus textes:
A qué espera?
Me da en la nariz que el personal anda revuelto. Me da en la nariz que la gente que hasta hace poco era monárquica, se está volviendo un punto republicana. Me da en la nariz que estamos hoy a un paso de cómo estaban nuestros abuelos cuando lo del 36. Me da en la nariz que, o se entra de una santa vez a fondo en el tema, o la historia de este pais va a vivir y pronto, acontecimientos importantes. Porque como es bien sabido "los pueblos que no aprenden su historia, están condenados a repetirla".
Este gobierno, con su memoria histórica, su afán de revancha, sus tratos con ETA, sus tejemanejes para colgarse la medalla de la paz y otras tantas torpes maniobras, han abocado a este pueblo a una crispación entre las dos partes importantes de lo que antes se llamaba España. Nunca, repito nunca, insisto nuca, hemos estado tan enfrentados unos con otros.
Me duele hasta el alma decir que como las cosas sigan así, la tercera está al llegar. Y que sepamos todos que la República tiene dos colores....
Asi que, con todo respeto, pregunto ¿A que espera?...
I aquí teniu el segón:
La veritat és que ho trobo bastant inquietant, no pel fet que aquest senyor pensi aò, sino pel fet qu ehi ha molta gent que pensa així, molta, molta...
Bé, ens veiem, V.
I aquí teniu el segón:
Mensaje para Igacio de Juana Chaos y los papanatas que respaldan su puesta en libertad por parte del des-Gobierno de zETAp: Tenéis que procurar alimentarle bien y que pueda disfrutar en el año escaso que le queda de cachondeo. Porque la primera orden que se va a dar después de las generales de 2008 es que vuelva a pudrirse en la cárcel por toda su puta vida (diga lo que diga la reforma del Código Penal de 2005).
A aquellos que piensan que no hemos asimilado que perdimos las elecciones generales de 2004, hay que recordarles que con la connivencia de un imbécil que sale en los sellos, se fraguó un golpe de Estado. Y mira tu por donde, a lo mejor termina como su abuelo. En un barco, navegando por el mar Mediterráneo.
A quienes dicen que lucharon contra los padres y ahora les toca contra los hijos, les recuerdo que lucharon contra mi padre, no contra mi. Y que por muchas zanjas que anden abriendo por los jardines, perdieron la guerra. Y lo que resulta más esperanzador, la volverían a perder. O, si quieren que sea más claro, LA VOLVERAN A PERDER.
Pues nada. Ojala esto no se balcanice. Porque en caso contrario...
Viva España !!! (bueno, lo que queda)
La veritat és que ho trobo bastant inquietant, no pel fet que aquest senyor pensi aò, sino pel fet qu ehi ha molta gent que pensa així, molta, molta...
Bé, ens veiem, V.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
