dimarts, de maig 22, 2007
El sorprenent cas de Chunosuke Matsuyama
A l'any 1784 una gran tempesta del Pacífic va sorprendre a un vaixell de cercadors de tresors japonesos. Després de lluitar durant gran part de la nit contra la fúria de la naturalesa l'embarcació es va acabar enfonsant i enduent-se amb ella a diversos tripulants. No obstant això, en un cop de sort, o potser mancada d'aquesta, 44 mariners van assolir nedar fins a un illot de coral. Allí durant alguns dies suportarien al poc pietós sol sobre les seves esquenes esperant inútilment fins a morir deshidratats. Molts, embogits per haver begut aigua salada a causa de la desesperació, es llançarien a nedar solament per a morir en el mitjà de l'oceà, uns altres, com és el cas de Chunosuke, qui a més era el capità, romandrien en el coral amb la resta de la seva tripulació. Ja mancat d'esperança i amb les seves últimes forces Chunosuke gravaria la travessia i el sofriment de la seva tripulació en un fragment de fusta, el qual, després d'introduir-lo en una ampolla, llançaria a les aigües amb l'esperança que aquesta algun dia fos duta a la seva família. Desafortunadament l'ampolla mai va arribar a les mans de la seva família i aquesta va romandre durant generacions surant en l'oceà. Un dia de 1935, uns 150 anys més tard que Chunosuke la llancés a les aigües, increïblement l'ampolla arribaria a les costes del mateix poblat on aquest havia nascut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Tens la referència d'aquesta història? ;P
la referència soc jo... baby
Víctor, no tens res a dir de la frase de l'Edu? Jo sí... però et deixo el plaer a tu.
la referència soc jo... baby
Ostia Edu, no ha quedat xulo ni res això. Hi ha cap motiu que expliqui aquesta xuleria? Ets sa polla?
Respecte el senyor Matsuyama, em sona a conte xino, o millor dit, a conte japonès (cunyaaaaaaaaaaat, no ho he pogut evitar), així que al Google he buscat chunosuke matsuyama urban legend i a l’única entrada que hi ha hi ha massa tetes i culs per a poder mirar amb atenció la referencia al Sr.Matsuyama (perque soc al despatx, no per altra cosa).
Núria, et convido a que diguis el que hagis de dir de la frase de l’Edu, que sempre és dolent quedar-se amb les ganes.
Besitos, Víctor.
El que l'Edu no ha explicat és que a la taula de fusta del Chunosuke també es va trobar la seva declaració d'amor envers el cuiner de la nau, en Yamashiro, que li feia delicies tant a l'entrada com a la sortida del conducte digestiu....
Edu... has d'explicar les histories senceres homeeeeeee! :P
Respecte a la frase de caire xulesc del Sr. Eduard només voldria fer un apunt. Donat que, a banda d'electrònic, el senyor ha resultat ser escriptor, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i purista de la llengua, em sobta que hagi escrit "soc" i no "sóc"... Com que el Sr. Víctor va ser víctima dels irrespectuosos atacs ortogràfics del Sr. Eduard, vaig pensar que seria oportú cedir l'honor de la freda venjança... simplement.
Per cert Albert, la història d'amor del Yamashiro i el Matsuyama, té cap referència que poguem consultar? A quina revista? A l'Anal Chem? Cunyaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaooooooo
Ara formes part d'una ONG "Salvem al Víctor dels atacs irrespectuosos del senyor Eduard?"
Baby, baby, baby... La venjança és sols un plaer de les petites ànimes...
La referència exacta de l'article d'on ho he tret és:
Matsuyama C., Yamashiro L., "flat wood table applied to inter-timal communication" J. Appl. Comm, 1 (1784) 1-1.
Diguem que és el volum 1 de Journal of Applied Communications, de l'any 1784, i al tractar-se d'un fustot informatiu només té una trista plana.
Apa cunyaaaaaaaao
Publica un comentari a l'entrada