Ahir l'associació Òmnium Cultural va convocar una reunió per a defensar l'Estatut de Catalunya contra el possible retall que pugui patir per part del Tribunal Constitucional.
Van faltar els de sempre, els membres del Partit Popular.
També hi hagué una altra absència. Unió Democràtica de Catalunya. Realment no sé per qué no hi van anar.
Però l'absència més destacada, almenys per a mi, va ser la de representants del PSC. Com pot ser que el partit que governa a Catalunya no anés a una reunió on es defensava l'Estatut??? Si hi van anar membres dels seus socis de govern ERC i IC. Podria ser que no van rebre permís del partit matriu, PSOE, per a anar-hi?
Mireu que he llegit a la web del diari El Mundo, concretament aquí.
Per si retiren la noticia, aquí us deixo un copy-paste. -- No sólo del Congreso del PP vive Valencia. Este viernes arrancó en la ciudad otro congreso. Con menos compromisarios, menos vatios, sin periodistas ni políticos, sin Rajoy ni Acebes. Menos números, más letras.
Durante todo el fin de semana se celebra en la Escola d'Art i Superior de Disseny la tercera edición del Congreso Internacional de Tipografía, una cita que reune a los mejores diseñadores de la Comunidad Valenciana y a algunas de las principales figuras internacionales del sector. Citados todos para charlas de helvéticas, cursivas, remates, códigos, negritas... ¿Es posible debatir tres días seguidos de tipografías? Sí. Eso y más.
La historia comenzó el viernes con una charla de Carlos Grassa Toro, ilustre 'patafísico', habitual colaborador del diseñador Isidro Ferrer. "Mi voz será lo más parecido a la tipografía", dijo antes de jugar con bigotes de coña para recrear el diálogo entre Luciana y Sócrates, aprendiz de escritora y maestro. Entre ellos, libros, ediciones, tipografías.
Luego el profesor alemán Johannes Bergerhausen dedicó su conferencia a descubrir los 98.000 caracteres diferentes que esconde un teclado de ordenador. ¿Quién inventó el punto? ¿Cuándo comenzó a existir el signo 'infinito'? ¿Qué narices es un ogonek?...
El plato fuerte, sin embargo, llega este sábado. El Rajoy de este congreso, la estrella de la reunión y a la vez el que viene a recoger todos los bofetones se llama Vincent Connare. Él inventó la Comic Sans, la tipografía más odiada, vituperada y despreciada por los diseñadores de todo el mundo. También la más amada por los no profesionales, la de los trabajos del cole, la "letra de diseño" para los que no tienen la menor idea de diseño. La conferencia de Connare versa sobre el origen de su fuente bajo el título '¡Odio la Comic Sans!'.
Vincent Connare ha trabajado durante más de 15 años creando proyectos de fuentes en la industria de software. En 1993 se unió a Microsoft Corporation como Ingeniero Tipográfico y trabajó en proyectos de tipos por encargo para productos de la empresa. Allí creó, diseñó y produjo dos de las tipografías más populares de los años 90, la Comic Sans y Trebuchet. Probablemente no imaginaba que su invento daría tanto que hablar.
La Comic Sans fue pensada en 1994 para imitar las letras de los tebeos, dirigida sobre todo a un público infantil, pero tardó poco en convertirse en una de las fuentes más populares de Microsoft. Desde entonces, diseñadores y expertos en tipografías de todos los rincones del planeta iniciaron una batalla para acabar con ella. Que si está mediocremente diseñada, que si se usa sin discriminación, que si es sencillamente terrible...
El autor se justifica diciendo que la creó como solución a un paquete de software de cómics en los que el perro Rover hablaba usando bocadillos escritos en Times New Roman. De nada valen las excusas. En Google la entrada 'Comic Sans' aparece vinculada a piropos como "el tipo de letra más feo del mundo", "¡el horror!", "Comic Sans dominará el mundo" o una arenga: "Muerte a la Comic Sans".
En España existe la Organización contra el abuso de la Comis Sans, un "blog de concienciación de masas y denuncia pública de los actos de terrorismo tipográfico" que alerta del uso de las letras de Connare en todo el mundo. Portadas de discos, marcas, anuncios, carteles... A nivel internacional y peleando por 'Une monde sans Comic Sans' (Un mundo sin Comic Sans) se creó la web Ban Comic Sans (Prohibir Comic Sans) con un derroche de merchandising para la causa. Internet ha albergado incluso un 'Comic Sans Hall of Shame', el 'Salón de la Vergüenza' de la fuente en cuestión. Circulan incluso por la red campañas para vetar productos que usan la dichosa fuente en sus marcas.
Eso sí, el Congreso ha aprovechado la visita de la tipografía más mediática para vender todo tipo de souvenirs. Chapas a favor y en contra de la fuente, camisetas, pegatinas...
Más allá de la polémica, el certamen ofrece exposiciones de fuentes 'tuneadas', talleres, conferencias sobre tipografías árabes y ponencias. Así hasta el domingo. Como el Congreso del PP pero sin Fraga.
"It is not for the interest of England to preserve the Catalan Liberties."Henry St. John BolingbrokeSecretary of State for Foreign Affairs (Utrecht, 1713)
No cal que us digui en quina sèrie s'han inspirat els amos d'aquest bar situat a la zona de marina. El proper cop que quedem per sopar ja no hi haurà cap dubte d'on anirem després a prendre un copa, oi??
Ahir vaig sortir amb els que vaig de tant en tant a fer fotos i hi havia un home d'uns quaranta llargs que era el primer cop que venia.. Estava molt amoïnat perque feia només dos mesos que feia fotos i no sabia si podia estar al nivell nostre (com si hi hagués cap mena de nivell). Jo li vaig dir que no havia de patir per res, que sortim a fer fotos, no a veure qui fa la millor, i que el millor que pot fer és fer les fotos que vulgui i si no sap alguna cosa preguntar.
Doncs avui he vist el seu flickr i les fotos que fa estan força bé, i li he enviat un flickrmail dient-li-ho, i aquesta és la resposta que m'ha enviat. Espero que estigui fent conya, per què si no és així, el català està fatal. I això que parlava un català més que correcte.
Aquí teniu el seu mail.
T´agreeixo molt la teba benebolencia :)))) dons duc 2 mesos y mitx tan sols, i amb falta moltisim pero el fet es que disfruto la veritat i t´aig de dir que ahir m´obaig pasar molt be cinserament. Salut i ForÇa den : J**** J**** pd: si amb deixeu vindre tot sobint amb vosaltres :))
Resposta de Pilar Rahola al director general d'Air Berlin:
Estimado señor Joachim Hunold, flamante director general de Air Berlín, le pido perdón. ¿Sabe?, me duele que usted se haya tenido que molestar por culpa de unos estúpidos irreductibles que, a pesar de la grandeza de otros idiomas, se empeñan en hablar una desgraciada lengua que sólo tiene mil años de historia. Los hay estúpidos, incapaces de rendirse a la belleza de las lenguas imperiales, tan cortos de mira, que se mantienen en la defensa de una identidad menor. Usted tiene mucha suerte.
En alemán se han pronunciado algunas de las proclamas que han cambiado la historia de Europa, campos de exterminio incluidos. Nosotros los catalanohablantes, en cambio, somos de una historia menor, sin Kaisers, ni Reichs, ni muro de Berlín. Sólo tenemos algunas gestas épicas antiguas, algunos sabios, unos poetas vigorosos, algunos escritores notables y un idioma que nos hace singulares ante el mundo. El catalán - ¡fíjese qué pobreza!- es nuestra aportación básica al patrimonio cultural de la humanidad, una forma de hablar, de sentir, de explicar las emociones, las realidades… Pero le entiendo. Si podemos explicar el mundo con los grandes idiomas de los grandes estados, ¿por qué vamos a perder el tiempo con las pequeñas lengüecitas, que hablan seres insubstanciales? Yo que usted, cuando envía sus aviones por Finlandia, o por las zonas flamencas de Bélgica, iría diciendo lo mismo, insultando a los tontos - cuatro gatos- que hablan el flamenco, cuando podrían hablar el francés. O a los cretinos que hablan esa lengua imposible llamada finés, ellos que podrían hacerse el sueco. Y si citamos a los bálticos, ni le cuento. Ahí no hablan el letón cuatro gatos, ahí son uno y medio, y más pesados que el plomo. ¡Mira que hablar letón, pudiendo hablar ruso, que es más imperial! Ahora que se ha animado, señor Hunold, y ha iniciado una cruzada personal contra los estúpidos terrenales que hablan lenguas menores, yo viajaría por Suiza, que es un país tan provinciano y tan cerrado que tiene cuatro lenguas oficiales, iguales en rango. Y puestos a elevar su cruzada a categoría colonial, envíe sus Air Berlin por África, para que los negritos dejen de hablar tonterías swahilis, y empiecen a dominar las lenguas del imperio. Ya los indígenas de Bolivia, o Perú, ni agua, que a estos les das la lengua y se toman la manga.
La verdad, señor Joachim Hunold, usted tiene razón. Ha venido desde Alemania a vender sus viajes en Air Berlin a los españoles, y el hecho de que España tenga cuatro lenguas oficiales, que hablan los estúpidos de los territorios respectivos, es un insulto a su negocio. Por supuesto, usted quiere nuestros dineritos catalanes - que el dinero no tiene acento-, pero no quiere que lo manchemos con nuestra sucia lengua. Usted es un europeo, un tipo importante, un miembro del sacro imperio teutón, y no tiene por qué codearse con rústicos mallorquines que se obstinan en hablar en su lengua. De fuera viene, y ya impone su norma, notable heredero de las tentaciones imperiales de su historia. Las tonterías que ha dicho sobre los riesgos del castellano y etcétera son menores. Total. La evidencia de que el catalán recula en todas sus áreas lingüísticas, y peligra especialmente en las islas Baleares, no tiene que importarle. El dinero no tiene otra alma que la prepotencia, el poder y la intolerancia. Y usted tiene dinero. Por eso las autoridades catalanas y baleares le han lamido la patita, y casi le piden disculpas por pedirle que en su territorio respire un poquito el idioma propio. Es la actitud propia del colonizado. Usted se ríe de nosotros y literalmente nos insulta, no porque seamos un pueblo inferior, aunque parece que lo piensa. Sino porque somos un pueblo debilitado. Pero, ¿sabe?, incluso los colonizados tienen capacidad de respuesta. Y mire, desde este humilde rincón, esta irreductible provinciana que se obstina en hablar su idioma le dice, en el idioma que usted entiende, el castellano, que se vaya a tomar por la puerta de Brandemburgo. Ya tenemos suficiente con los anticatalanes de casa. Sólo nos falta un alemán anticatalán. Puede que seamos provincianos. Pero pedirnos que pongamos el trasero es demasiado.
Aquí us deixo aquests dos videos musicals. La gracia és que en tots dos surten aquells frikis que tots hem vist a videos del youtube. Falta el payacho segrestador de Brugal i el militant de l'S.V.A.I.S.E., però a aquests no els han dit res de participar-hi.
Errar és humà, però hi ha errades i descuits que poden costar molt car, i que poden portar conseqüències terribles. A vegades depenem massa de les accions d'una sola persona, i això ens fa molt vulnerables. No en som conscients, o potser millor, no en volem ser-ho...
Fa poc ha sortit a la llum una greu errada en la seguretat del sistema operatiu Debian, i per conseqüència dels seus forks, com Ubuntu... L'errada és molt i molt greu. Molts servidors utilitzen Debian, i per tant aquests dos darrers anys han generat claus privades que són fàcilment desxifrables.
Dit d'una altra manera, tu pots estar enviant la teva clau a una web que per entrar-hi la requereixi (mails, bancs...). Si el servidor que ells utilitzen corre sobre Debian i utilitza el paquet de seguretat OpenSSL (on s'ha detectat l'errada, l'encriptació que haurà fet de la clau serà insuficient.
Vaja... que hi ha un embolic muntat força important... que no saben realment les conseqüències que arribarà a tenir.
Un altra exemple d'errada, i aquesta molt més terrible és la que us explico tot seguit.
Aquests dies m'estic llegint un llibre sobre moments destacats en la història de la humanitat, i m'ha cridat especialment l'atenció un fet esdevingut durant la conquesta de Bizanci per part dels turcs. Bizanci era coneguda per tenir una muralla quasi inexpugnable. Els turcs van assetjar la ciutat i durant molt de temps van intentar entrar-hi, però els seus atacs eren rebutjats una i altra vegada...Però com en el cas anterior, una errada en la seguretat va esdevenir el fi de Bizanci. La muralla tenia una petita porta, Kerkaporta, que s'utilitzava en temps de pau pel pas de vianants a hores en que les portes de la muralla encara no estaven obertes. Doncs bé... La gent de Bizanci estava tant centrada en defensar les muralles que no es van adonar que la porta no estava tancada, i els turcs, en una excursió d'inspecció la van descobrir. La seva sorpresa va ser tant gran que es pensaven que era una trampa... No podia ser que després de tanta resistència de la ciutat hi hagués una entrada tant accessible... Però si, i hi van entrar i Bizanci va caure en un tres i no res.
Errare humanum est ... però a vegades el preu a pagar és molt i molt alt...
Hi ha un home en aquest món que m'ha fet descobrir tot un univers ple de sentiments, emocions, tresors, alegries i fantasia.
La seva música no és massa el·laborada, però serveix a la perfecció com a complement d'allò realment important, les seves lletres. Ja siguin lletres dels Antònia Font o lletres seves com cantant.
Tinc el seu llibre, encara no l'he començat doncs estic llegint un altre, però he llegit tres pàgines i ja s'intueix aquest mateix univers del qual he parlat abans.
Aquest home es diu Joan Miquel Oliver i escric aquest post per a agraïr-li tots els moments que m'ha fet viure amb les seves cançons.
-- Joan Miquel Oliver - Pallaso
I encara tens sa carpa amagada Dins es garatge de l´amo des pis, És plena de pols i, a vegades, Somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges Amb s´esquena a sa paret I tanques es ulls i voldries Sentir s´home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano I tornes a riure, pallasso Acròbates i trapezistes, Mones lleons i elefants, I es pròxim bolito que surti Segur que el penses agafar.
texte i fotografia copiat i pastat del meu flickr.
Un fòrum d'internet impulsa una plataforma perquè la meteoròloga no abandoni TV-3
CARMEN MORENO BARCELONA
Des que EL PERIÓDICO va informar, divendres passat, de la intenció de TVE de fitxar Mònica López, dona del temps de Televisió de Catalunya, internet s'ha convertit en un centre d'intercanvi d'opinions a favor i en contra. El possible fitxatge de la catalana, que col.labora també a EL PERIÓDICO, ha obert un acalorat debat entre usuaris del fòrum CATmeteo, en el qual es parla sobre temes relacionats amb la meteorologia a Catalunya. N'hi ha que defensen la proposta de TVE com "una gran oferta professional i/o personal per a la meteoròloga", encara que també hi ha qui assegura que "és un pas cap enrere" en la seva trajectòria. La confrontació d'opinions entre el públic ha arribat a tal punt que fins i tot s'especula amb la idea de crear una plataforma pro Mònica López (www.savemonilopez.com) perquè "no marxi a TVE".
'UNA TONTERIA' No obstant, no tots recolzen la constitució d'aquesta plataforma, i afirmen que "és una tonteria" i que "si se'n va, serà per motius professionals i/o personals". Mentre uns intenten mostrar el seu rebuig a la proposta de TVE, altres asseguren que "hi ha massa meteoròleg a TV-3" i que, a més, "Mònica ja no surt tant al Telenotícies, per no dir mai", i fins i tot n'hi ha que es queden indiferents: "M'és exactament igual que se'n vagi; és més, ho prefereixo, la trobo molt limitada". També alguns dels internautes recorden que "a TV-3 existeixen professionals que estan pujant prou preparats per cobrir la baixa de López". I, fins i tot, la comparen amb Tomàs Molina, donant a entendre que "sembla que hi hagi dos bàndols: Molina i López, en un, i a l'altre, Dani, Toni, Mauri, Eloy...". Altres van més enllà i es plantegen que si "la meteorologia de TV-3 s'exporta a la resta del país, és fantàstic", i afirmen que el fitxatge "serviria per millorar les altres cadenes", ja que el seu nivell "deixa molt a desitjar". Encara que hi ha qui es manté en la seva posició afegint que "canviar el format de TVE és molt difícil, perquè quan una cosa funciona, per què s'ha de modificar".
Ha arribat l'hora de comprovar per nosaltres mateixos si això és o no és cert. Necessitem el següent material: - Uns quants homes valents. - Dues o tres ampolles de Coca-Cola Light. - Dos o tres paquets de Mentos. - Una proveta o tub allargat de manera que càpiga per l'obertura de les ampolles i a dins seu hi càpiguin els caramels d'un tub de Mentos. - Un tros de paper. - Un lloc on poder fer el capoll i on no passi res per duur a terme aquest experiment. - Alguns impermeables.
A l'escola ens van explicar que hi havia un Déu que vetllava per tots nosaltres i que ens estimava molt i que era l'amor i la justicia absoluta.
Si aquest Déu existís no permetria que el meu germà es quedés vidu als 31 anys, que una maltia terrible, devastadora i silenciosa s'endugués la seva dona, que un nen de tres anys cregui que la seva mare és una estrella que viu al cel i que no pot tornar, que un altre nen no hagi conegut mai la seva mare, que la tieta d'aquests nens hagués de donar a llum a un nen mort, que el meu cosí hagués enviudat als trenta-quatre anys, que un càncer matés la seva dona.
Vist això, jo crec que aquest Deu no existeix, i si existís tal i com ens han ensenyat, seria un autèntic fill de puta, ell i els seus putus camins inescrutables.
Així que si existeixes t'ho dic cara a cara: Déu, ets un fill de puta.
Si tens cap problema ja saps on trobar-me, desgraciat.