
A l'escola ens van explicar que hi havia un Déu que vetllava per tots nosaltres i que ens estimava molt i que era l'amor i la justicia absoluta.
Si aquest Déu existís no permetria que el meu germà es quedés vidu als 31 anys, que una maltia terrible, devastadora i silenciosa s'endugués la seva dona, que un nen de tres anys cregui que la seva mare és una estrella que viu al cel i que no pot tornar, que un altre nen no hagi conegut mai la seva mare, que la tieta d'aquests nens hagués de donar a llum a un nen mort, que el meu cosí hagués enviudat als trenta-quatre anys, que un càncer matés la seva dona.
Vist això, jo crec que aquest Deu no existeix, i si existís tal i com ens han ensenyat, seria un autèntic fill de puta, ell i els seus putus camins inescrutables.
Així que si existeixes t'ho dic cara a cara: Déu, ets un fill de puta.
Si tens cap problema ja saps on trobar-me, desgraciat.
1 comentari:
A mi, el que em preocupa, no és que Déu existeixi o no, o que no faci res mer posar remei a molts problemes; sinó que no ho fem nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada