Hi ha un home en aquest món que m'ha fet descobrir tot un univers ple de sentiments, emocions, tresors, alegries i fantasia.
La seva música no és massa el·laborada, però serveix a la perfecció com a complement d'allò realment important, les seves lletres. Ja siguin lletres dels Antònia Font o lletres seves com cantant.
Tinc el seu llibre, encara no l'he començat doncs estic llegint un altre, però he llegit tres pàgines i ja s'intueix aquest mateix univers del qual he parlat abans.
Aquest home es diu Joan Miquel Oliver i escric aquest post per a agraïr-li tots els moments que m'ha fet viure amb les seves cançons.
--
Joan Miquel Oliver - Pallaso
I encara tens sa carpa amagada
Dins es garatge de l´amo des pis,
És plena de pols i, a vegades,
Somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges
Amb s´esquena a sa paret
I tanques es ulls i voldries
Sentir s´home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano
I tornes a riure, pallasso
Acròbates i trapezistes,
Mones lleons i elefants,
I es pròxim bolito que surti
Segur que el penses agafar.
texte i fotografia copiat i pastat del meu flickr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada