Com cal

Caminem pel camí recte, com toca, guiats per una brúixola invisible. Hem de ser com tots, hem de ser correctes, cal fer el que cal, i el que cal és el que està marcat. No ens desviem, no vulguem sortir del camí, o serem vianants sense rumb, menyspreats, éssers estranys. No serem com cal. Seguim la brúixola invisible, ella ens marca el que cal fer, el que cal dir, com cal viure... No la veiem, però tots la coneixem, ens marca el camí tots el dies, ho pressentim, ho veiem, tan sols aixecant els ulls, tan sol mirant al voltant nostre...

És el que volem, o potser no? Millor no ho digueu, no serieu com cal...