Aquest passat estiu vaig anar uns dies a Madrid i allà vaig veure una cosa que em deixà bocabadat.Vaig anar a casa d'uns amics i vam anar un dia a un poble de Valladolid, i tan allà com a Madrid vaig observar el mateix comportament.
Tothom, bé, tothom no, però si una ampla majoria, portava roba i rellotges i bolsos* de marques de luxe, però falsos. I lo millor de tot era que ho ensenyavem i un cop ho havies vist et deien que eren falsos, comprats a saber on.
I jo em pregunto, per què la gent es compra falsificacions? Per què aquest afany d'aparentar? El que vull dir és que si realment t'agrada un rolex pel fet de ser rolex i no te'l pots comprar, doncs mala sort, però no té cap sentit comprar-te una imitació. Que guanyes comprant-te una? Que els teus amics o la gent que coneixes o coneguis en un futur es pensin que et pots permetre aquest luxe?
Si creus que t'han de jutjar pel que costa la roba que portes o pels rellotges, cotxe, etc... o tu tens un problema o t'envoltes de gent que té un problema.
Apa, he parlat, Víctor.
* Si, ja sé que es diu bosses, però bolso se'm fa més entendor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada