dimarts, de novembre 28, 2006
diumenge, de novembre 26, 2006
divendres, de novembre 24, 2006
Be acid boric, my friend (reloaded)
dijous, de novembre 23, 2006
Xoca-la!
Per cert... benvingut Jay See, altrament conegut en cercles íntims com a Jordi...
dimecres, de novembre 22, 2006
Si voleu un avatar...
Més ciutadans...
Sobre les 52 avaries de Renfe en 60 dies que deixen sense servei ½ milió de persones:
"La cosa llamaba la atención por lo intrascendente. Uno no podía dejar de preguntarse, ingenuamente, a que venía tan súbito interés mediático por un tema, aparentemente, tan escasamente noticiable."
Sobre la suposada campanya nacionalista a tota la premsa:
"El procedimiento es fácilmente detectable. Lo utilizan todos los regímenes totalitarios: se absolutizan determinadas noticias mientras que otras se silencian."
"Si hemos de creer en nuestra prensa, de pronto Cataluña se ha visto sometida a algún tipo de fenómeno paranormal de origen desconocido, que ha provocado que repentinamente los ferrocarriles de la RENFE hayan empezado a fallar; las locomotoras se hayan averiado, todas a la vez; los empleados se hayan transformado en personajes siniestros que, como buenos lacayos del imperialismo español, tornan en testigos insensibles del padecimiento de los sufridos usuarios."
Es veu que el Sr. Robles no deu utilitzar gaire el transport públic, ja que vol equiparar les incidències de Renfe amb les dels FGC:
"Pero, alto ahí, el caos no afecta a toda la red, únicamente a la que depende de España. Milagrosamente, los Ferrocarriles Catalanes y el Metro de Barcelona han escapado a esta ola de desastre. Sus retrasos y averías no han sido consideradas como noticiables por unos medios de comunicación volcados en relatar la catástrofe de la RENFE."
Ara ja directament compara Catalunya amb l'apartheid sud-africà:
"La técnica es bien conocida. Se usó, con éxito, por ejemplo, en la Sudáfrica del aparheid: un blanco es agredido por un grupo de negros, en titular a ocho columnas; un negro es agredido por un grupo de blancos, pequeña nota en página impar. Se trata de manipular, de crear estados de opinión artificialmente para, una vez creados, ponerlos al servicio de nuestros intereses."
Segons ell que cada dia arribem tarda a la feina i als estudis per culpa del mal servei de Renfe és un estat d'opinió artificial.
dilluns, de novembre 20, 2006
Siren.exe
dissabte, de novembre 18, 2006
Les aparences importen (?)
Vaig anar a casa d'uns amics i vam anar un dia a un poble de Valladolid, i tan allà com a Madrid vaig observar el mateix comportament.
Tothom, bé, tothom no, però si una ampla majoria, portava roba i rellotges i bolsos* de marques de luxe, però falsos. I lo millor de tot era que ho ensenyavem i un cop ho havies vist et deien que eren falsos, comprats a saber on.
I jo em pregunto, per què la gent es compra falsificacions? Per què aquest afany d'aparentar? El que vull dir és que si realment t'agrada un rolex pel fet de ser rolex i no te'l pots comprar, doncs mala sort, però no té cap sentit comprar-te una imitació. Que guanyes comprant-te una? Que els teus amics o la gent que coneixes o coneguis en un futur es pensin que et pots permetre aquest luxe?
Si creus que t'han de jutjar pel que costa la roba que portes o pels rellotges, cotxe, etc... o tu tens un problema o t'envoltes de gent que té un problema.
Apa, he parlat, Víctor.
* Si, ja sé que es diu bosses, però bolso se'm fa més entendor.
dijous, de novembre 16, 2006
Apassionant
Jo cercava l'adreça del meu podòleg (Martín Rueda), i he trobat això:
Consecuencias ecológicas de la pérdida de la cola en la lagartija serrana (Lacerta monticola)
Martín Rueda, José (2002) Consecuencias ecológicas de la pérdida de la cola en la lagartija serrana (Lacerta monticola). PhD thesis, Universidad Complutense de Madrid.
Abstract
Se estudian las consecuencias del proceso de autonomía sobre diversos aspectos de la ecología del lacertido lacerta monticola, en la sierra de Guadarrama (madrid). Se analizan los efectos de la ausencia de la cola en la selección de microhabitats, comportamiento de termorregulacion, dieta y estrategias de búsqueda del alimento, uso del tiempo y el espacio, patrones de movimiento y comportamiento social y reproductor
EPrint ID: | oai:www.ucm.es:3170 |
---|---|
EPrint Type: | Thesis (PhD) |
Directors: | Salvador Milla, Alfredo |
Additional Information: | Tesis Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Ciencias Biológicas, Departamento de Biología Animal I (Zoología), leída el 16-10-1992 |
Keywords: | Lagartijas Hábitos y conducta |
Deposited On: | 17 May 2005 |
dimecres, de novembre 15, 2006
Facto delafé y las flores azules
dimarts, de novembre 14, 2006
Firefox & GSpace
Com que el César vol saber com funciona això del GSpace he pensat en escriure aquestes quatre ratlles.
- El primer que s'ha de fer és tenir instal·lat el navegador Mozilla Firefox, que el podeu trobar aquí.
- Un cop el tens has d'instal·lar un petit programa, extensió, per al Firefox. Aquesta extensió la podeu trobar aquí. La podeu instal·lar al Firefoc des de la mateixa web.
(feu click a la imatge per a veure-ho més gran)
- Un cop estigui instal·lada l'extensió heu d'anar al menú eines i triar l'eina Gspace. Allà us heu de connectar a l'adreça de Gmail que va dir l'Edu, posant com a password la que va enviar per email.
- I si tot ha anat bé, us sortirà el típic menú per a enviar/rebre fitxers.
- També hi ha l'opció Gmail Drive Shell Extension, però no sé si l'estrucutra de fitxers/directoris és compatible amb els que s'hagi pujat amb el Gspace.
L'odissea del GSpace
I res, que ja he penjat les meves fotos del dissabte, les que estaven millor.
Aprofito també per agraïr-vos a tots els vostres regalets, però, sobretot sobretot, agraïr-vos haver vingut!!! Molt petons!!!
p.d. per fi ja em funciona l'adsl, així que suposo que m'anireu llegint per aquí més sovint.
dilluns, de novembre 13, 2006
Som artistes pop i feim el que ens dóna la gana
Sablejat de http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51291315077
Antònia Font és el nom del grup mallorquí format per Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Joan Roca i els germans Pau i Pere Manel Debon. La banda va irrompre en el panorama musical català el 1999 amb el disc 'Antònia Font'. Des de llavors, ha publicat 'A Rússia' (2001), 'Alegria' (2002), 'Taxi' (2004) i 'Batiscafo Katiuskas' (2006), un treball que se submergeix en la poètica i que ha significat el seu retorn al pop més clàssic i al so de la música dels anys 80.
Els agrada tot tipus de música, no s'imaginen un món sense poesia al pensament i aposten per fer el pop en català que els dicta el cor. Així són els components del grup balear Antònia Font, que en aquesta entrevista expliquen el veritable origen del nom, reivindiquen el seu esperit de llibertat i donen pistes sobre alguns dels detalls que envolten la seva particular imatge. ¡Ah!, i prometen un DVD recopilatori que es gravarà en directe amb una orquestra, però sense públic.
N'Antònia és una amiga de la universitat que va coincidir amb nosaltres quan el grup es va formar. Mos ho passàvem molt bé al bar i li vàrem fer aquest petit homenatge.
La imatge i l'extravagància d'Antònia Font em recorden els Aviador Dro (grup dels 80). ¿És un dels vostres referents?
Això és culpa de les fotos de promoció i del vídeo del tema Wa yeah. No és que no ens agradi, al contrari, però també és vera que no hi tenim massa a veure, a part d'haver passat la infància en plena dècada dels 80.
¿Aquesta indumentària està inspirada en la que portaven els mítics Devo? Si és així, ¿per què? I en l'aspecte musical, ¿també teniu influències dels Devo?
Efectivament, però va ser qüestió del realitzador. Si mirau els crèdits del vídeo, els Devo surten als agraïments.
Hi ha molta poesia en les vostres cançons. ¿Quines influències poètiques teniu?
La poesia no és una afició, és una manera d'escriure i sobretot de pensar.
¿Quins músics, grups o cantants us han marcat més en les vostres composicions?
Ens agrada tot, des del heavy metal a la música del Carib.
¿Per què totes les cançons estan impregnades d'una certa dosi de surrealisme?
Això del surrealisme és un superretòpic que s'utilitza per qualificar allò que no s'entén.
¿Per què feu servir tant vocabulari "astronòmic" (sa lluna, s'estrella, etc..) en la lletra de les cançons?
Perquè la nostra vocació autèntica és l'astronàutica, el cas és que tots som de famílies humils.
¿Quan hi haurà un àlbum en directe amb el seu corresponent DVD? ¿Quines de les vostres cançons tenen videoclip?
Estam preparant un recopilatori amb orquestra i es gravarà en directe però sense públic. Hi haurà un DVD.
De totes les vostres cançons, ¿quina és la que més us agrada? ¿I quina és la que més us agrada tocar en directe? ¿Coincideix o no?
Jo que estic escrivint i que som en J. M. Oliver m'agrada més Robot que totes les altres.
¿Què en penseu sobre la crítica que sovint es fa sobre el directe d'Antònia Font?
Hi ha gent que diu que no tocam gaire bé, però no ens importa. Si volen veure bons músics que vagin al Liceu o al festival de jazz de Vitòria, nosaltres som artistes pop i feim el que ens dóna la gana.
¿Us identifiqueu amb l'etiqueta de rock català? ¿Quins grups espanyols us agraden?
Cantam en català i podem dir que feim pop, això és molt clar, però no ens identificam amb els clàssics del rock català perquè no són uns grups que ens agradin especialment. Dels nous, n'hi ha de molt bons i molt més que Antònia Font.
Com a grup mallorquí que s'enquadra en el rock català però amb llengua mallorquina, ¿quina opinió teniu en l'enfrontament lingüístic que es produeix en els territoris de parla catalana?
El mallorquí no és una llengua, no ho diem nosaltres sinó que ho diu la mare ciència. Cantam en català, i fins i tot a la premsa espanyola se'ns considera catalans. Si del català de Mallorca en diem "mallorquí"... ¿com en diem del castellà, l'alemany i l'anglès que també es parlen a Mallorca?
¿Creieu que hi ha algun tipus de discriminació a l'hora de promocionar aquells grups en català que aposten per crear alternatives musicals al rock català?
En absolut, ja dic que ara hi ha grups boníssims i les promocions són si fa no fa les mateixes que fa 15 anys, el que passa és que ja no es venen tants discos i la cosa es complica una mica.
diumenge, de novembre 12, 2006
Compte comú
El compte és (no podia ser d'una altra manera) astronautes.rimadors@gmail.com. La paraula de pas prefereixo enviar-la per mail. Apa, espero que sigui d'utilitat. Vaig a fer nones que son les 4... Demà us envio el mail.
dissabte, de novembre 11, 2006
Imputados dos estudiantes por colgar en Internet un vídeo sexual de dos compañeros
Lleida.- Dos jóvenes estudiantes del Instituto Nacional de Educación Física de Catalunya (INEFC) en Lleida han sido imputados por un delito de descubrimiento y revelación de secreto después de que presuntamente colgaran en Internet un vídeo que encontraron por casualidad y en el que se veía a una pareja, también estudiantes de INEFC, manteniendo relaciones sexuales.
La acusación particular pide penas de prisión de entre tres y cuatro años.
El vídeo casero se hizo célebre en la ciudad de Lleida durante los primeros meses del año.
La pareja olvidó un CD, todo apunta que en mayo de 2005, en el interior de un ordenador de la biblioteca de INEFC. En él guardaban los vídeos que ellos mismos grababan.
Al ver las imágenes por Internet el pasado mes de febrero, la pareja decidió poner una denuncia y sólo un mes más tarde se interrogaba a los dos jóvenes ahora acusados.
Después de declarar, se les imputó un delito de descubrimiento y revelación de secreto. Uno de estos jóvenes habría encontrado el CD, lo habría guardado y lo habría enseñado a un amigo, que lo habría colgado en Internet.
Nota del Víctor: S'ha de ser capoll per a deixar-se un video cotxino d'un mateix a un ordinador de la biblioteca.
divendres, de novembre 10, 2006
GMail Drive shell extension
Salut.
Ciutadans pel canvi... quina colla de desgraciats
El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya 'em
sua la polla' va ser expedientat per assetjar
sexualment a alumnes de l'Autònoma.
Els dirigents de Ciudadanos-Ciutadans de Catalunya són
un ramillete de freaks. No descobrim la sopa d'all.
Dissabte estaven d'allò més exultants després d'haver
omplert fins dalt el Palau de la Música. Segons
confessava un dirigent ciutadà a alguns periodistes
presents, van triar fer l'acte al Palau a proposta
d'Albert Boadella perquè 'és un temple del
nacionalisme català'. Per 'tocar els collons als
pujolistes i als d'Esquerra' va dir textualment. Quin
nivell. Boadella, per cert, no va ser present a l'acte
i va despatxar la seva absència enviant una salutació
escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir
en la presentació de Ciudadanos al teatre Tívoli al
mes de març. Quin farsant. Quin dropo.
Però el bo i millor van ser les intervencions de la
cúpula del partit lerrouxista i els seus líders
espirituals. D'entre elles va destacar la d'Ivan Tubau
que, en un clar intent de cridar l'atenció, va repetir
les paraules de Pepe Rubianes a TV3. Tots els
busotaires recordaran que en ple debat de l'Estatut i
davant l'ofensiva del front mediàtic del PP, Rubianes,
a preguntes de què li semblava la unitat d'Espanya va
respondre que 'li suava la polla'. Tubau, el molt
notes , va repetir aquestes afirmacions de l'actor
canviant Espanya per Catalunya. L'única diferència:
Rubianes i Albert Om van haver d'anar a judici i a
Tubau li sortirà gratis. Així és l'oasi català.
El ciutadà Tubau és un personatge amb un currículum
ben peculiar. Va començar vinculat al
cine porno escrivint guions i dirigint algun
curtmetratge d'aquest gènere. Anys més tard va
aconseguir plaça de professor de redacció periodística
de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on avui
és catedràtic de periodisme cultural i alhora
articulista de El Mundo, entre altres. A tots els
sidrals d'exaltació espanyolista que hi han hagut els
darrers anys a la universitat hi ha estat present
encarant-se violentament amb estudiants que
protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon
Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater
i Goztone Mora (2003) també a la Central.
Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat,
és conegut a la seva universitat pels capítols
d'assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat.
Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja
classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar
mirant una alumna tot dient-li en veu alta 'no puedo
concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de
chuparla tan bien...'. Els alumnes presents en aquella
aula ho recorden molt bé. D'aquella promoció n'han
sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o
redactors de diaris que no obliden aquella escena tan
desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un
expedient que finalment no el va arribar a
inhabilitar. Per això potser va continuar tirant la
canya de manera vil a diverses alumnes, fet que va
motivar altres expedients tot i que cap alumna va
atrevir-se a portar-lo a la justícia ordinària i, tot
plegat, també li ha sortit gratis.
Així són els liders de Ciudadanos. No ens estranya
doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suï la
polla. Quin pocavergonya.
dijous, de novembre 09, 2006
Montilla dirigirà la política lingüística
PSC, ERC i ICV-EUiA mantenen amb intensitat les negociacions per a l'elaboració d'un programa de prioritats de govern i per a la distribució de les competències dels diversos departaments del pròxim Consell Executiu de la Generalitat. Fonts de la negociació han indicat a l'Avui que es començarà a redactar el document programàtic, d'un màxim de 30 fulls, que evitarà aspectes problemàtics. Matèries com política lingüística quedaran sota el control de José Montilla, mentre que Josep-Lluís Carod-Rovira va confirmar ahir mateix que assumirà l'àmbit de les relacions exteriors.
Segons fonts dels tres partits, la direcció de la política lingüística, actualment adscrita al departament de Presidència, ha quedat sota el control "directe" de José Montilla des del primer moment de la negociació.
Font: e-noticies.com
dimecres, de novembre 08, 2006
GSpace
Apa... freakada del dia
;-)
dilluns, de novembre 06, 2006
Vigileu si veieu la Virgi amb una xeringa...
3partit
Pedro: Quina vergonya!!! Un altre cop dirigits des de Madrid.
Marc: I el Carod ha tornat a pactar amb un partit espanyol...
Pedro: No me'n parlis, no me'n parlis, que estic per entrar a boxes i marxar una temporadeta a Katmandú.
Marc: T'hi acompanyo.
Pedro: D'acord. Potser ens trobem al Mas allà i tot.
(Aquesta és la meva entrada d'avui al meu fotolog)
divendres, de novembre 03, 2006
Joguines
Tu vas tan tranquil per la muntanya (per exemple, de Viladrau cap al Matagalls, el dimecres passat), i quan arribes a casa pots passar les dades del camí que has fet a un mapa en 3D i obtenir una foto tan xul·la com aquesta. Encara li he d'agafar el truquillu, durant la pujada se'm va desconnectar un parell de cops, però estic com un nen amb sabates noves.
Oi que s'havia parlat de fer una excursioneta als Ports de Beseit?. També volem anar a la Fageda d'En Jordà i volcans, s'hi apunta algú?.
PD: matxambrem la proposta de l'Edu de fer un sopar amb l'aniversari de la Teresa?.
dijous, de novembre 02, 2006
W.A.F.
En las revistas de tecnología de la época comenzó a hablarse del WAF, el Wife Acceptance Factor o Factor de Aceptación de la Esposa. Es un término subjetivo que apareció por primera vez impreso en 1989 —según Wikipedia- y del que aún hoy se echa mano cuando se diseña o se lanza un producto. Si un producto tiene mucho WAF quiere decir que puede comprarse sin que cree una crisis familiar en el hogar. Gustará a maridos y mujeres. Un televisor de plasma o LCD, por ejemplo, tienen mucho WAF. Un equipo de cine en casa tradicional no, aunque uno inalámbrico puede ganar puntos de WAF porque al tener menos cables evitan que el suelo del salón se transforme en un plato de spaghetti. Los productos con muchos cables, o que están formados por muchas piezas tienen un WAF que podría confundirse con mi cuenta corriente a fin de mes. El nivel de WAF de un producto donde todo está integrado y que funcionan de forma inalámbrica, en cambio, podría confundirse con la de Bill Gates.
Y es que comprar tecnología es muy fácil cuando eres soltero/a pero si de repente tienes una pareja con derecho a veto la cosa se complica. Los periodistas a veces hablamos del WAF entre nosotros cuando vemos un producto, aunque es un término tan subjetivo que no solemos escribir sobre ello. Además, empieza a quedarse obsoleto. Primero porque por fin las empresas empiezan a darse cuenta de que las mujeres compran tanta tecnología como los hombres —no siempre ha sido así, es verdad, pero cuando la tendencia ha cambiado nos ha costado a todos darnos cuenta- y segundo porque los productos empiezan a estar muy bien diseñados y parece que el diseño es uno de los factores que más importancia tiene en el WAF. Desde luego cuenta mucho más que el precio, aunque muchos amigos míos siguen intentando justificar las compras impulsivas de tecnología mintiendo a sus parejas sobre la cantidad de dinero que se han gastado. Un aviso: no funciona.
¿Y por qué hablo hoy de esto? Este fin de semana el portal cnet ha recopilado 10 productos con mucho WAF. La lista es muy acertada, aunque yo cambiaría algunos productos que en el mercado europeo no funcionarían, como el proyector de vídeo. Otros, como el Slingbox, no se encuentran en España, aunque en general la página permite hacerse un idea de qué es lo que se necesita para tener un WAF alto.
---------------------------------------------------------------
Fins aquí arriba aquest article que vaig sablejar la setmana passada de elmundo.es. Quins articles creieu que poden tenir un WAF alt? I un WAF baix?
Aquí us deixo les meves respostes a aquestes preguntes:
WAF Alt: Una banyera d'hidromassatge.
WAF Baix: Les espasses de El senyor dels Anells penjades al menjador.