dilluns, de novembre 24, 2008

Facebook.


Abans que m'ho digueu... sí al seu dia vaig dir que no em faria mai un facebook, que ja tenia prou ciberpresència amb el flickr i no sé quines històries més.

I sí, divendres passat em vaig fer un. La curiositat em va poder, només em va caldre una empenteta queraltoniana i hi vaig caure.

Mea culpa, V.


dimarts, de novembre 18, 2008

dilluns, de novembre 03, 2008

Mig litre de sang.





Ho acabo de llegir al blog sobre sexe del diari El Mundo: " En fin, un pene descomunalmente grande puede necesitar medio litro de sangre para conseguir que su propietario experimente una erección, normalmente de poca calidad y dureza "

Mig litre de sang!!! MaredeDéuSenyor!!!

Ens veiem, V.


dimarts, d’octubre 28, 2008

Ernest Benach.




El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha demanat disculpes per haver fet instal·lar al seu nou vehicle oficial, de vuitanta i molts milers d'euros, equipament (taula de treball, televisor, reposapeus, mp3 ) per valor de nou mil euros en aquest temps de crisis. A més a més ha manat retirar-lo.

Al comunicat on demana les disculpes diu que aquests accessoris són necessaris per a que pugui desenvolupar millor la seva feina i que la renovació del seu vehicle i la d'altres de la flota de vehicles oficials ha estat adequadament autoritzada.

Llavors, si té tots els permisos i aquests elements són necessaris, per qué ho retira? Per la pressió dels mitjans de comunicació? Per la imatge que dóna en aquest temps de crisis? Per qué no queda bé en un polític d'un partit d'esquerres? Tot això no ho podia haver pensat abans o pensava que no es sabria mai?

Personalment en aquest aspecte no acabo de tenir clara la meva opinió. Per una part em sembla bé que el president del Parlament tingui un bon vehicle oficial, però per una altra penso que no és el moment, i menys encara de posar els gadgets aquests.

El senyor Benach s'ha ficat en una situació d'aquelles en que facis el que facis la cagues. Si et quedes amb el cotxe i els gadgets la cagues i si els retires també.

Ens veiem, V.

divendres, d’octubre 24, 2008

No l'havia sentit mai.

Mai havia sentit aquesta frase:


" ens podran dir pagessos, ens podran dir camperols però no fills de puta perquè no som espanyols "


M'agrada, V.

dilluns, d’octubre 20, 2008

Estiu !

Tot i que fa gairebé dos mesos des que vaig fer aquesta foto el panorama no ha canviat gens. La tardor aquí no arriba mai i durant el dia la màniga curta és imprescindible. No sé si m'acabarà d'agradar aquest temps mono-estacional...
Salut !

dimarts, d’octubre 07, 2008

Lost

Amb el permís del Xavi, la Núria farà de Katie. Un servidor de Jack. Canviarem (crec recordar), la ciutat de los Angeles, per qualsevol ciutat de la província de Barcelona. Molt probablement serà fosc. La llum del sol ja farà estona que haurà deixat d'il·luminar tot d'objectes animats i inanimats. En Jack, amb els ulls vermells, fruit de les llargues estones que roman despert, pensant una vegada i una altre en el mateix, denota una cara d'esgotament, com si poc li faltés perquè la seva vida minvés per sempre. Mira la Katie. Es miren durant una estona, totalment en silenci, fins que al final en Jack li diu: "Mai hauríem hagut d'haver marxat de la illa...."

Goku o Superman?

Quí guanyaria en una baralla, en Goku o el Superman?



divendres, de setembre 19, 2008

El Llibre dels fets de Jaume I, a internet

VilaWeb

El projecte de digitalització és obra d'algunes universitats del país

Experts de les universitats de Barcelona, Girona, Rovira i Virgili i València han digitalitzat l'edició més antiga de 'El llibre dels fets', escrit pel bon rei en Jaume (1208-1276) pocs anys abans de morir. Trobada al monestir de Poblet i guardada a la Universitat de Barcelona, data del 1343. Els fragments més significatius d’aquesta digitalització es poden llegir al portal de Recerca en Acció, on s’acabaran de publicar a mitjan novembre.

Aquesta publicació a la web forma part de la celebració del vuit-centè aniversari del naixement del monarca.

L'obra, un relat autobiogràfic de Jaume I, detalla alguns esdeveniments cabdals de la història del país i fa un retrat dels costums de la societat i de la vida de l'època.

L'internauta té l’opció de llegir-ne el text antic o la versió moderna que n'ha fet Josep M. Pujol i, encara, la d’escoltar-lo. També té a disposició els comentaris que han escrit per al cas un seguit d'experts en l'obra. Per passar full, el lector s’ha de servir del ratolí.

dimecres, de setembre 17, 2008

El jorn dels miserables

La lletra d'aquesta cançó sempre m'ha agradat especialment, sobretot quan hi he vist reflectit el meu estat anímic :)


Que poques paraules tinc
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc,
tants de cops l’he malmenada ...
La vull tota per demà
quan la gesta porti l’alba.

Que poca esperança tinc
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta ràbia que tinc;
potser cal ser gos des d’ara!
I la vull guardar amb mi
i no vull pas oblidar-la.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l’espatlla
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.

dijous, de setembre 11, 2008

Traduccions de "El Periódico"

Sembla que els senyors de "El Periódico" tradueixen ràpid ràpid les noticies (i els titulars) sense parar-se a pensar si pot donar-se lloc a la confusió.
Acabo de veure'n un de divertit:

"Els Mossos busquen uns 'skins' per apunyalar un menor a l'estació d'Urquinaona"

Sembla ser que els Mossos comencen a contractar matons per fer la feina que no els agrada fer... què deu haver fet el pobre menor perquè els mossos vulguin apunyalar-lo?
És el que té que "para" i "por" ho tradueixin sempre per "per"....
Salut !!

diumenge, de setembre 07, 2008

No us ho creuríeu
















Hem vist coses que vosaltres no creuríeu. Cels en flames més enllà d'Oban, reflexes impossibles al Loch Lommond, vespes assassines al camí d'Eilean Donan, paisatges inversemblants a Stonehaven. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja d'Edinburgh.

Escòcia,
Agost 2008

Víctor & Edu

dijous, de setembre 04, 2008

M'encanta aquesta cançó.



Oasis - The importance of being idle


dilluns, d’agost 25, 2008

Amb dos collons.



Totalment d'acord, V.


divendres, d’agost 08, 2008

Quina pel·lícula és?

Mr. G.

Fa bastant de temps vaig veure una pel·lícula nordamericana que em va agradar força.

Anava d'uns venedors d'una delegació d'una important immobiliaria. Com que aquesta delegació venia molt poc els envien un executiu (era un Baldwin, ni sé si Àlec o Michael) per a que vegi perquè passa això i faci fora a qui menys vengui. El que menys venia (intepretat per Jack Lemmon) abans havia estat un venedor estrella, però ara estava en plena decadència. Recorod que al final el J.L. fa una pirula i quan està a punt de salvar el seu cul, l'enganxen per una tonteria.


Algú em pot dir com es deia aquesta pel·lícula?

Gràcies, V.


divendres, d’agost 01, 2008

dimarts, de juliol 22, 2008

divendres, de juliol 18, 2008

divendres, de juliol 11, 2008

El fill de puta i la mala puta.




Aquests dies s'està jutjant a un fill de puta que matà a cops a un nen d'un any, fill de la seva parella, perque li va fer perdre una partida a la consola. No hi ha pressumpció d'innociència que valgui, doncs el fill de puta ha admés els fets. Aquest tio és un fill de puta, no hi ha res més a dir.

Ara ve el torn de la mala puta: La mare de la criatura. Aquesta senyora ha tingut un fill amb l'assassí del seu altre fill. Aquest segon nen fou concebut abans dels fets, i com que ningú no pot veure el futur, doncs res. Però el que és realment greu és que ha continuat la relació sentimental amb el fill de puta!!! Com es pot mantenir una relació amb algú que ha assassinat un fill teu, i d'aquesta manera, per molt que sigui el pare d'un altre fill?

No ho entenc ni ho entendré, V.




dimecres, de juliol 09, 2008

Navegador segur

"De vegades necessitem connectar-nos a llocs on no volem deixar empremtes. Altres vegades, el que necessitem és no deixar rastre dels llocs pels quals hem navegat perquè estem a la feina o per mil coses. Hi ha una navegador, basat en el Firefox, anomenat Xerobank, que bàsicament és una modificació de Mozilla amb totes les opcions de seguretat implementades i que navega a través d'un túnel segur, la xarxa de servidors TOR (The Onion Router). A més, esborra tota traça de navegació en tancar la sessió, i fa que fora com si mai hagueres estat navegant. En segons quines circumstàncies, pot ser molt útil. És una mica més lent que el Firefox normal, però és degut als mecanismes que fa servir per navegar de forma anònima. El podeu descarregar d'ací "