La lletra d'aquesta cançó sempre m'ha agradat especialment, sobretot quan hi he vist reflectit el meu estat anímic :)
Que poques paraules tinc
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.
Que poca força que tinc,
tants de cops l’he malmenada ...
La vull tota per demà
quan la gesta porti l’alba.
Que poca esperança tinc
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.
Quanta ràbia que tinc;
potser cal ser gos des d’ara!
I la vull guardar amb mi
i no vull pas oblidar-la.
Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l’espatlla
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada