Com molts de vosaltres sabreu tinc un fotolog, i allà tinc links a d'altres fotologs que m'agraden. Doncs resulta que uns quants d'aquests fotologgers queden de tant en tant per a sopar. Aquesta gent només es coneix per internet.
I aquí ve la meva reflexió: No creieu que aquestes trobades de fotologgers, xateros, bloggers, etc.... (sempre que es coneguin només per internet) son una cosa superfriki? (abans que algú s'avanci... si, jo he quedat amb gent que he conegut només per internet, però d'un [o una] en un [o una]).
Fins aquí la meva reflexió, V.
2 comentaris:
Déu meu, que dur llegir la reflexió i el corresponent comentari a hores tant matineres. Home, personalment si que crec que es una mica freakie, però lògic en la societat que vivim, on la majoria de les comunicacions és fan d'una manera tant impersonal que a vegades tenim la necessitat de fer-les més reals. Ja ho diuen AF... '... i és que som tant irreals..."
M'agradaria aclarir que quan dic super-friki em refereixo a estrany, no faig servir aquest terme en cap sentit despectiu.
De les vegades que he quedat amb gent només un cop e spodria dir que hi ha hagut un contacte anterior llarg via internet en una ocasió. En la majoria de casos han estat dos o tres mails en una setmana i quedar el cap de setmana següent.
Bàsicament estic d'acord amb l'Edu, és estrany però té molt de senti que es facin aquestes trobades.
Publica un comentari a l'entrada