Astronautes rimadors: d’octubre 2006

ENTREVISTA DE XAVIER SALA-I-MARTÍN A JOSÉ MONTILLA

12/10/2006. 14 Hores

Un restaurant de Barcelona

Xavier Sala-i-Martín: Començarem amb una pregunta que faré a tots igual que és, expliqui'm per què vostè creu que està preparat per ser president?

José Montilla: Primer perquè per a ser president a més d'estar preparat calen altres coses. Cal tenir un projecte per al país, una idea de país. Cal tenir amor, estimar al país. Cal tenir vocació de servir als demés i de servir al país, i a més cal coneixement del país, jo crec que el tinc. I després, cal pensar, jo penso, que tinc les propostes i el projecte per a aquesta etapa històrica de Catalunya.

Xavier Sala-i-Martín: Li preguntava sobre vostè, sobre qualificació. És a dir, miro el seu currículum i, veig que vostè és l'únic candidat que no té una carrera, no? Vostè no ha dirigit mai cap empresa, ni cap gran organització grossa…

José Montilla: Jo he fundat empreses.

Xavier Sala-i-Martín: Ha fundat empreses. De ben jove vostè va entrar en l'administració pública, ha estat sempre en els ajuntaments, primer de funcionari, després d'alcalde, fins a arribar al Ministeri. No?

José Montilla: Sí.

Xavier Sala-i-Martín: I, en el Ministeri hi ha molta gent que critica la seva gestió. Vostè es presenta com el gran gestor, però se’l critica, per exemple com a Ministre encarregat de l'energia, per la interminable OPA d'Endesa, com a Ministre de turisme se li critica el del Prat, com a Ministre de…

José Montilla: Però Qui critica això, L'oposició? És normal, No?

Xavier Sala-i-Martín: No, no, els…

José Montilla: Qui? Qui critica això? L'oposició.

Xavier Sala-i-Martín: Home, els 17.000 tios que…

José Montilla: L'oposició o els indocumentats, que saben que el Ministre de Indústria, Turisme i Comerç no és responsable ni de l'ordre públic ni de la gestió del Prat. Els indocumentats o l'oposició que saben o haurien de saber que una OPA és una operació entre empreses, on l'administració el que ha de fer és aplicar la llei i vetllar pels interessos dels consumidors. Per cert, que, afortunadament, tot el que he fet com Ministre respecta de l’OPA d'E-ON sempre ho he fet amb el suport de tothom, excepte el d'un partit, el Partit Popular.

Xavier Sala-i-Martín: Però, per exemple, a la OPA, una de les coses que ha passat és que els europeus han criticat al Govern espanyol per pressionar algun ens…

José Montilla: Els europeus? Qui són els europeus? La Comissió?

Xavier Sala-i-Martín: Sí

José Montilla: La Comissió no és Europa. La Unió Europea és alguna cosa més que la Comissió.

Xavier Sala-i-Martín: Però han picat el crustó al Govern espanyol per intentar pressionar a la Comissió Nacional de l'Energia que està dirigida per una persona de la seva confiança, que és…

José Montilla: No, no, no. Vostè segurament viu a Nova York i, a part de llegir, ha de mirar les coses més detingudament. Primer, jo no he pressionat a la Comissió Nacional de l'Energia, que és un organisme en el qual la majoria dels seus membres van ser nomenats, quatre de nou, pel Partit Popular, i cinc han estat nomenats en aquesta legislatura i hi ha membres que són propers al Partit Socialista i altres que ho són a altres formacions polítiques. La Comissió ha actuat col·legiadament i ha posat les seves condicions. Unes condicions que la Comissió Europea no comparteix i que han comportat l'inici d'un procediment d'infracció, per cert, no som l'estat que té més procediments d'infracció, i en tenim algunes dotzenes, ho dic perquè no és una cosa que sigui absolutament inusual, és molt normal. Però bé, si vol que anem al principi, jo no crec que per a ser president d'un país faci falta tenir un títol universitari. Jo vaig abandonar dret i economia perquè també tenia altres coses a fer. Perquè treballava, per cert, no de funcionari, jo vaig començar a treballar d'aprenent en una fàbrica dotze hores, de sis de la tarda a sis del matí. Sé el que és treballar des dels setze anys, i no com a funcionari, que va ser després. És a dir, no he estat sempre en l'administració, és més, he estat en l'administració treballant pràcticament de franc durant la primera etapa dels ajuntaments democràtics, i després anava a guanyar-me la vida treballant en un altre treball. I en un determinat moment vaig decidir que les meves prioritats, com els dies tenen 24 hores, eren el treball, perquè no tenia més remei, no sóc de família de casa bé, i després no vaig voler abandonar la política perquè ha estat la meva passió. Si hagués estat dos cursos més, tindria una llicenciatura, això vol dir que ja amb això tindria la preparació? Conec molts llicenciats i doctorats que són persones tremendament poc il·lustrades i molt poc cultes, i bastant incapaces alguns. He tingut, durant molts anys, ocasió de treballar amb molta gent i de dirigir molts equips humans.

Xavier Sala-i-Martín: No sé si el Ministre de Turisme està… torno al tema que s'ha dit que la seva gestió no ha estat tan bona com…

José Montilla: No, jo dic, hi ha en aquest moment més… Què pensa, el sector del turisme? Les empreses, del sector turístic. Pensen que el turisme l'any 2006 ha estat millor que l'any 2003, per exemple? Està en millor situació el sector? Jo l’animo a que repassi…

Xavier Sala-i-Martín: Tinc dades. Els índexs de confiança empresarial de la indústria publicats pel Banco d'Espanya. Des que ha arribat el Govern Zapatero no hi ha ni un sol mes en el qual l'índex sigui positiu, sempre ha estat negatiu. Això no passava ni amb el primer Govern d'Aznar, ni amb el segon, ni amb el de González. L'índex de confiança dels empresaris del sector comerç, el mateix, no hi ha ni un sol mes en el qual sigui positiu. Per exemple, el promig és més baix, més negatiu, que en la primera i que en la segona època d'Aznar. Els índexs de competitivitat, calculats internacionalment, Espanya no ha guanyat ni una sola posició en els últims tres anys i el Banc d'Espanya, que calcula la competitivitat relativa, diu que s'ha perdut un sis per cent.

José Montilla: Responsabilitat meva, se suposa?

Xavier Sala-i-Martín: Bueno, no sé, el Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç…

José Montilla: Jo li podria donar altres dades que vostè coneix sobradamente. El creixement de l'economia espanyola, el creixement de cotitzants en la seguretat social, el creixement de l'ocupació, el creixement de la producció industrial, el creixement del nombre de turistes, per exemple. Dades absolutament positives en un context no necessàriament tan positiu. Nosaltres, en el tema del turisme, a qui ens podríem equiparar? A França, Itàlia, països que són també pioners. En aquest context.

Xavier Sala-i-Martín: Ja. Però, el màxim creixement econòmic del món des de la Segona Guerra Mundial, el període de cinc anys que ha crescut més el món és aquest últim.

José Montilla: Sí, però estem a Europa. No som Xina. No som Xina, ni som l'Índia. Situem-nos en el nostre context. I és absolutament inqüestionable que les dades són positius, al marge del que diguin algunes enquestes. Les dades reals són positives. De creixement de l'economia, de creixement del turisme, comparem amb Itàlia, amb França…

Xavier Sala-i-Martín: No creu que sigui responsabilitat seva? És a dir, hi ha 17.000 tios que…

José Montilla: No crec que sigui exclusivament responsabilitat meva. És a dir, jo sóc membre d'un Govern que crec que ha fet bé les coses.

Xavier Sala-i-Martín: Però jo parlava del Prat. Creu que no és responsabilitat seva? És a dir, 17.000 persones han signat reclamacions al Ministre de Turisme. I la major part d'aquests són turistes. El Ministre de Turisme no té responsabilitat sobre això?

José Montilla: Vostè sap les competències que té el Ministre de Turisme en turisme?

Xavier Sala-i-Martín: No, però si vol me les explica.

José Montilla: Les hi puc explicar.

Xavier Sala-i-Martín: És a dir, el Ministre de Turisme no té responsabilitat sobre els turistes?

José Montilla: No, no, no. Els turistes, miri, els passatgers uns són turistes i uns altres no ho són. O sigui, els usuaris del Pont Aeri afectats… jo mateix, que havia de tornar, perquè era divendres i tornava després del Consell de Ministres, no sóc turista, i em vaig veure afectat i vaig venir amb cotxe.

Xavier Sala-i-Martín: Jo també, havia de venir a veure el Barça.

José Montilla: Per tant, ha afectat al transport, i ha afectat a les persones, i el Govern ha donat una solució per tractar de compensar el que és un problema empresarial. Fruit de què? D'una empresa que té una mentalitat que encara és una empresa de bandera i té uns drets que ja no hi són i en un concurs no presenta la millor oferta, per als serveis de terra, i se li adjudiquen a unes altres. I no informa als seus treballadors, entre altres coses, que els nous adjudicataris tenen el dret, l'obligació, de subrogar-se'ls. I hi ha una vaga, una vaga salvatge. I aquesta gent ocupa les pistes. D'això té la culpa el Ministre de Turisme? Ha afectat al turisme català de manera negativa aquest fet? Miri les dades, novament, miri les dades d'agost del turisme a Catalunya.

Xavier Sala-i-Martín: Però, vostè no té responsabilitat sobre els 17.000 tios que…

José Montilla: No, jo no tinc responsabilitat, primer perquè no sóc qui gestiona els aeroports, és AENA, i és la Ministra de Foment la responsable. I després, perquè la discussió de si calia o no intervenir per a desallotjar els vaguistes de les pistes és del Ministeri de l'Interior, i els cossos i les forces de seguretat mai no han estat de la meva competència. Per tant, són crítiques superficials, fetes des del desconeixement o des del sectarisme.

Xavier Sala-i-Martín: El 29 d'octubre de l'any passat el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de Comunicació Audiovisual amb els únics vots en contra del PP. El Govern espanyol ha recorregut aquesta llei davant el Tribunal Constitucional i ara el Tribunal Constitucional ha decidit estimar el recurs del Govern espanyol i deixarà provisionalment suspesos 55 articles de la llei. El Ministre responsable de la cosa audiovisual era vostè, No?

José Montilla: El Ministre sí, i?

Xavier Sala-i-Martín: Per tant, Vostè ha signat conforme era responsable d'aquest acte d'impugnació? O no?

José Montilla: Miri, primer aquesta llei aquesta impugnada, però està en un període de converses que hi ha per a arribar a un acord. Entre altres coses, perquè aquesta llei, llegeixi bé la data, està elaborada abans de l'aprovació del Estatut i sobre la base d'unes competències que després el Estatut, que han votat tots els catalans, no ha recollit. Per tant, no és una llei que vagi contra la Constitució, va contra l’Estatut, com diuen alguns dictàmens de la pròpia Generalitat. Per què estan els tribunals? Quan hi ha discrepàncies, per què estan els tribunals? Per decidir, en un estat de dret.

Xavier Sala-i-Martín: Fa un mes exacte, vostès, el PSOE i el PP van votar en contra de…

José Montilla: Del PSOE jo no sóc eh, jo sóc el primer secretari del PSC, preciso, eh.

(encarreguen el dinar)

Xavier Sala-i-Martín: El 14 de setembre, fa un mes exacte, el PSC i el PSOE i el PP van votar en contra d'una moció de CIU i Esquerra Rpublicana que proposava la cessió de l'Aeroport del Prat a la Generalitat. Vostè no va votar aquell dia perquè no estava, no va anar al Parlament, No?

José Montilla: No.

Xavier Sala-i-Martín: Si hagués estat a Madrid, Què hagués votat?

José Montilla: Hauria votat que no, perquè era una moció absolutament electoralista i oportunista. Repassi també vostè les hemeroteques, trobarà mocions votades per CIU en contra del traspàs de l'aeroport a Catalunya.

Xavier Sala-i-Martín: Si?

José Montilla: Sí, clar, l’animo. Clar, era un moment en el qual Convergència necessitava el PP per a governar a Catalunya. El que són les coses, alguns s'en recorden de l'aeroport ara. Han tingut 23 anys, en 23 anys no es van recordar de l'aeroport.

Xavier Sala-i-Martín: Vostè ha dit que el català és la seva assignatura pendent, però que n’està aprenent. No? Que l’està millorant.

José Montilla: Jo dic que no és la meva llengua materna, perquè si l’has tingut com a llengua materna no té molt mèrit parlar-lo No? Té més mèrit els que ho hem après al carrer no al bressol. Si el català ho parla exclusivament la gent que ho ha tingut com llengua materna, malament anem amb el català. El repte és que ho parli tot el món.

Xavier Sala-i-Martín: Sí, però a la Generalitat als funcionaris se'ls exigeix el nivell C de català. Creu que està bé que el cap de la Generalitat no se li exigeixi el mateix?

José Montilla: No, no tinc jo aquesta convicció que vostè té.

Xavier Sala-i-Martín: No se'ls exigeix el nivell C?

José Montilla: Vol dir que hem d'anar a una oposició abans de ser candidats? Val més una oposició que el que pugui decidir el poble, no? És una concepció de la democràcia molt particular aquesta que té vostè.

Xavier Sala-i-Martín: Si als treballadors d'una empresa se'ls exigeix alguna cosa al cap no se li ha d'exigir el mateix?

José Montilla: No, se li ha d'exigir més, molt més. En tot.

Xavier Sala-i-Martín: En canvi, amb el català no?

José Montilla: Repeteixo, em pregunta vostè, Vostè creu que els candidats han de passar unes oposicions tècniques abans de presentar-se com a candidats? Ho dic perquè estaria bé la democràcia censitària, ens podríem remuntar a fa dos segles.

Xavier Sala-i-Martín: No respondré perquè no m'estan entrevistant a mi.

José Montilla: Molt bé, però jo sí que ho dic, curiosa concepció de la democràcia.

Xavier Sala-i-Martín: Vostè també es defineix com a cristià no practicant. Si?

José Montilla: Sí, em van batejar, vaig fer la meva primera comunió, sí, si.

Xavier Sala-i-Martín: També té bona relació amb els bisbes, fins i tot ha visitat Montserrat.

José Montilla: Sí, però ara i fa molts anys. És més, he estat membre de la Fundació Cassià Just, fa molts anys.

Xavier Sala-i-Martín: Em pot escriure la primera estrofa del Virolai?

José Montilla: No he vingut a examinar-me, d'això.

Xavier Sala-i-Martín: Però la sap?

José Montilla: He dit que no he vingut a examinar-me d'això.

Xavier Sala-i-Martín: A l'abril es va celebrar el 40 aniversari del Zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribes. Sap com s’acaba El Zoo d’en Pitus?

José Montilla: No.

Xavier Sala-i-Martín: En pocs mesos vostè ha evitat que l’Estatut parlés de…

José Montilla: Mira, m'aixecaré i marxaré, eh?.

Xavier Sala-i-Martín: Per què?

José Montilla: Perquè em sembla impresentable això que estàs fent.

Xavier Sala-i-Martín: Què estic fent?

José Montilla: No, res. O sigui, ja...és de bon alumne de “Barrocs”, sí, si. Contínua.

Xavier Sala-i-Martín: ”Barrocs”?

José Montilla: No, és igual, és igual. Contínua.

Xavier Sala-i-Martín: No sé que és “Barrocs”.

José Montilla: Val, molt bé. Jo tampoc.

Xavier Sala-i-Martín: Els últims mesos, l'últim any, vostè, o el seu partit, han aconseguit que Esquerra deixés el Govern, que hi hagués eleccions anticipades, és a dir, que es desfés el Tripartit, que marxés el President de la Generalitat i que el President de la Generalitat anterior no es presenti a la reelecció, i finalment que Clos deixés l'Ajuntament. Darrere d'aquesta cara de bona persona hi ha un polític fred i calculador? O no?

José Montilla: No, hi ha una bona persona.

Xavier Sala-i-Martín: Hi ha una bona persona.

José Montilla: Hi ha una bona persona, si. I tot això són afirmacions absolutament fora de lloc, carregades de prejudicis i falses, les que fa vostè. Vostè no pregunta, vostè afirma. Vostè afirma, no pregunta. I ho fa des del desconeixement, des dels prejudicis i des del sectarisme. Senyor Sala Marín.

Xavier Sala-i-Martín: Sala Martín.

José Montilla: Martín, perdó.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que Esquerra ha estat expulsat del Govern?

José Montilla: Esquerra ha estat expulsat del Govern després de votar en contra del Estatut.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el Tripartit s'hagi acabat abans d'hora?

José Montilla: El Tripartit ha acabat abans d'hora perquè el President ha decidit convocar eleccions, l'únic que podia fer-ho, no jo.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el President Maragall no es presenta a la reelecció?

José Montilla: Sí, però vostè ha formulat la pregunta d'una altra manera, abans.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el President Maragall…

José Montilla: El President Maragall ha decidit, ha decidit… Mira, marxem, Toni, marxem. Adéu. Eres más sectario!!! Ets un impresentable!!

Xavier Sala-i-Martín: Però, a veure...

José Montilla: No, no. Vull una cinta del que he gravat, o una còpia. Ets un sectari! Però què et creus! Ets un sectari, ple de prejudicis! Però tu que t’has cregut! Però tu que t’has cregut, tio! Estiguis o no estiguis a Columbia!