Com cal

Caminem pel camí recte, com toca, guiats per una brúixola invisible. Hem de ser com tots, hem de ser correctes, cal fer el que cal, i el que cal és el que està marcat. No ens desviem, no vulguem sortir del camí, o serem vianants sense rumb, menyspreats, éssers estranys. No serem com cal. Seguim la brúixola invisible, ella ens marca el que cal fer, el que cal dir, com cal viure... No la veiem, però tots la coneixem, ens marca el camí tots el dies, ho pressentim, ho veiem, tan sols aixecant els ulls, tan sol mirant al voltant nostre...

És el que volem, o potser no? Millor no ho digueu, no serieu com cal...

21 posts.

En tot el que portem d'any només hi ha vint-i-un posts (vint-i-dos comptant aquest).
No entenc com una idea tan bona té tan poc èxit.
Ens llegim, V.

SEAT.

Molts models de SEAT (diria que tots) tenen nom de poblacions espanyoles. Ahir el president del consell d'aministració d'aquesta companyia va dir que no n'hi ha cap amb nom de població catalana perquè ells són espanyols.

Ja hi ha gent que s'ha escandalitzat i jo no en veig el motiu. Per què una marca hauria de posar als seus models noms d'un altre país?

El president de SEAT entén el fet diferencial i actua en conseqüència. No ho hauria dit mai, però aquest senyor també lluita per la nostra independència.

Un aplaudiment, V.

Capitán, ¡mande firmes!

Abundant en el tema encentat en el post anterior:

Certament, comença l'enculada per a tots els catalans, inclosos els del PSC (Carmeta, no se't veu gaire feliç. I doncs, què esperaves?. Per cert, que és això que t'empasses tot just després de dir viva el rei? Zapatero, ets un marranot).

Enculada.

Magdalena Àlvarez torna a ser ministre de foment.
Això és una mostre del (no)respecte que ens tenen.
L'enculada ha començat, V.

Porno.

Hola a tothom.

Ahir un amic meu em va enviar un mail amb 6 videos de tomes falses de pelis porno. Aquest mail era un forward d'un forward d'un forward (ad infinitum).... em vaig fixar entre tots els destinataris no hi havia cap noia.

Al mateix temps he re-enviat aquests videos als meus amics i a només una amiga meva que sé que no s'escandalitza per aquestes coses.

I jo em pregunto... potser els homes donem per suposat que les dones us escandalitzeu per aquestes coses? Potser les dones no us escandalitzeu per aquestes coses però ens feu arribar l'impressió de que sí? Qué pensarieu si jo, o qualsevol altre, us enviés aquests videos? Tenim, encara que no ho volguem acceptar, un cert grau de repressió a sobre?

Ens veiem, V.

Pd: Si algú vol els videos, que m'envii un mail.

Sense títol.

Un hombre llega a casa del trabajo y encuentra a sus tres hijos en el jardín aún con los pijamas puestos jugando en el barro, con cajas de comida vacías y los envoltorios de éstas esparcidos por todo el jardín. La puerta del coche de su mujer estaba abierta, así como la puerta de entrada de la casa y no había señales del perro.

Cuando entró encontró aún mayor desorden. Una lámpara caída en el suelo y la alfombra estaba arrugada contra la pared. En el salón la televisión estaba a todo volumen con un canal de dibujos animados y la salita de estar estaba cubierta de juguetes y ropa. En la cocina la pila estaba llena de cacharros, el desayuno derramado por la encimera, la puerta del frigorífico abierta de par en par, la comida del perro tirada por el suelo, un vaso roto debajo de la mesa y un pequeño montón de arena detrás de la puerta. Inmediatamente subió las escaleras sorteando todos los juguetes y más pilas de ropa buscando a su mujer preocupado por si estaba enferma o la había ocurrido algo serio.

De camino a la habitación, vio como corría el agua por debajo de la puerta del cuarto de baño y cuando entró las toallas empapadas espuma y más juguetes por el suelo, kilómetros de papel higiénico amontonado y pasta de dientes untada por el espejo y las paredes. Entro corriendo en el dormitorio y encontró a su mujer acurrucada en la cama, en pijama y leyendo una novela.

Ella le miró, le sonrió y le pregunto que tal le había ido el día.
El la miró furioso y le preguntó, - ¿Qué ha pasado hoy aquí?.
Ella volvió a sonreír y contestó: - sabes cuando vuelves todos los días del trabajo y me preguntas: ¡por Dios! ¿pero qué coño es lo que haces todo el día?
- Si, contestó él incrédulo.
Entonces ella contestó: - PUES HOY NO LO HICE.