dimarts, d’octubre 30, 2007

REC II



Sembla que sí, que jinya força.

divendres, d’octubre 26, 2007

Prohibit prohibir discutir.



* Queda absolutamente descartado polemizar con temas religiosos, políticos, regionalistas, deportivos, sexistas, etc... Ni cualquier cosa que pueda provocar polémica. Intentemos dialogar, nunca discutir.

Aquesta advertència és a moltes pàgines de grups de discussió o fotografia del flickr. Mai no he entés aquesta por que té molta gent a discutir les coses. Una de les coses que més m'agrada és precísament discutir amb algú que pensa diferent que jo respecte algun tema.

Si la discusió és raonada i respectuosa sempre és un gran plaer. És fantàstic conèixer, comprendre i aprendre (de) pensaments diferents als d'un mateix.

Canviant de tema: Ahir ho vaig passar de puta mare.

Adeu, Víctor.




[REC]


Hem d'anar a veure-la. Jo m'he jinyat bastant veient el trailer.

Nota: el trailer és d'aquests que expliquen mitja pel·lícula


dimecres, d’octubre 24, 2007

Sense queixes.



Aquest és el primer post que escric en molt de temps sense queixar-me de res.
Ja era hora, que estava començant a amargar-me, V.

dimarts, d’octubre 23, 2007

Em cago en tots i en sa puta mare.


Una setmana (com a mínim, segurament dues) sense accés a Barcelona per tren des del sud. Dos mesos sense Ferrocarrils de la Generalitat (i aquests no tenen la culpa de res). Linies de rodalies, mitjà i llarg recorregut afectades i cobrint part del seu trajecte en autobús. 160.000 persones afectades diàriament.

Com que les vies fèrries estan tallades augmenta l'ús del vehicles privats, i a hores d'ara hi ha greus col·lapses a les principals vies d'accés a la capital d'aquest país i la seva àrea metropolitana.

AIXÒ ÉS UNA VERGONYA!!!.

Teòricament ha estat per un error de l'empresa constructora, però el govern (amb minúscules) ha de sortir a donar la cara com a darrer responsable d'aquestes obres i ningú no ho fa. Si ningú no és responsable, és que tots són uns irresponsables.

Així que em cago en la Renfe, el govern català, el govern espanyol i en la puta mare de tots plegats.

Au!, V.

dilluns, d’octubre 22, 2007

Hi estic d'acord.


Hi estic d'acord. A veure si s'integren d'una vegada. Perque ara, més que integració dels immigrants el que hi ha és integració als immigrants.


divendres, d’octubre 19, 2007

Carod vs España

Si no heu vist a en Carod en el programa de preguntes de la televisió espanyola us convido a fer-ho...
A mi m'ha agradat força...

A la dona vallisoletana li diria quatre coses...

dimecres, d’octubre 17, 2007

Srs/Sres d'Iberia,



Em dirigeixo a vostès per demanar-los que deixin d'enviar-me publicitat enganyosa. L'emoció que vaig sentir en veure l'encapçalament "Catalunya Intercontinental Iberia" es va esvair a l'instant en llegir "Conexiones ágiles en la Terminal (T4 S) de Madrid", i això és jugar amb els sentiments de les persones.
Moltes gràcies, i que tinguin un bon vol lluny de casa meva.

dilluns, d’octubre 15, 2007

Més clar impossible.

Avui fa seixanta-set anys que Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya fou assassinat pel règim del dictador Franco al castell de Montjuïc.

Aquest matí els representants de les forces polítiques catalanes han anat al fossar de Santa Eulàlia, on fou afusellat, a retre homenatge a qui fou president del Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya.

Hi han anat tots excepte els representants del Partido Popular de Catalunya i els de Ciutadans per Catalunya.

Amb absències com aquesta, aquests dos partits no poden deixar més clar que a ells Catalunya no els importa el més mínim. Espero que tinguin la vergonya de treure Catalunya del seu nom, així quedarà més clar quí són i què volen.

dijous, d’octubre 11, 2007

Quina taja.



He intentat pujar aquest mp3 al GSpace, però no ha funcionat, així que l'envio directament per email a l'adreça del Gspace.
Per a posar el mp3 al blog he fet servir la web boomp3.com.

dimecres, d’octubre 10, 2007

En aquest país...

... on som tots tan políticament supercorrectesdelcagar hi ha una emisora que està fent una enquesta sobre el següent tema: Ets tolerant amb els immigrants?

Opcions de resposta: , NO.

Resultat de l'enquesta fins al moment: 85% NO, 15% SÍ.
Com pot ser això si en públic tothom és tolerant amb els immigrants?

I burxant una mica més sobre el tema... a Badalona uns pares, pakistanesos ells, han tret la seva filla de l'escola perque al menjar escolar hi ha porc i la seva religió no permet menjar porc. Sabeu quina ha estat la solució de l'escola tan políticament supercorrectadelcagar? Treure el porc del menjar de tots els nens, siguin musulmans o no. Amb dos collons.

A tope, Víctor.

dimarts, d’octubre 09, 2007

Quan un juga amb foc...

Quan un (en aquest cas una) juga amb foc pot acabar cremant-se.


dilluns, d’octubre 08, 2007

Nou flickr

Hola nois. La Francina i jo hem obert un Flickr. Si el voleu anar visitant l'adreça és Flickr Francina i Eduard, i també podeu trobar un enllaç a la columna de la dreta sota el Flickr d'en Víctor.

Salut!

diumenge, d’octubre 07, 2007

Peachofotos.



Quins peachofotos m'han sortit!!!

dimarts, d’octubre 02, 2007

Digueu-me racista.


Digueu-me racista, xenòfob, fatxa o el que vulgueu però... ja està bé.

He llegit a El Periòdico de Catalunya que un col·legi públic que havia fet fora una nena per portar un vel islàmic ha estat obligat per la Generalitat a readmetre-la.

No som a un país laic? No és una escola pública dins un país laic? No és cert que no hi hauria d’haver símbols religiosos a les escoles públiques? Bé, aquest és un cas particular que jo mateix puc posar en dubte, en un brillant exercici d’esquizofrènia, en dir que quan estudiava a la U.A.B. i hi havia monges, amb els seus hàbits i creus ningú, ni jo, s’escandalitzà.

He començat amb el cas de la nena aquesta, però en el fons el que vull dir és que estic fins als ous d’aquesta gent que ve a Catalunya i a més de no fer el més mínim esforç d’integració volen que siguis tu qui faci l’esforç de canviar les teves normes i costums per ells.

I els polítics d’aquest país amb el pànic que tenen que els acusin de racistes o xenòfobs, diuen que si a tot, i si en el futur el català desapareix o Catalunya acaba perdent tot allò que ens fa catalans a ells els la porta fluixa.

Aquest mail és políticament incorrecte, però així són les coses, i tots hem vist o patit casos on han volgut que ens baixéssim els pantalons per que a la dependenta de torn no li sortia d’allà entendre el difícil concepte de “un cafè amb llet”, “nou whoppers”, o “dues barres de quart curtes”.

dijous, de setembre 27, 2007

M'han publicat una foto a un diari.


M'han publicat aquesta foto a la versió digital del diari adn. Quin flipe.
Aquí teniu l'article en qüestió i aquí la foto al meu flickr.
Estic content, Víctor.


dimecres, de setembre 26, 2007

Pro Evolution Soccer 2008


Data llançament: 25 d'octubre del 2008

Més informació aquí, aquí i aquí.

Jo pensava que era el dia dinou. El meu goig en un poig.

dimarts, de setembre 25, 2007

dilluns, de setembre 24, 2007

Cursa de la Mercè 2007

Hola amiguets. Aquí us deixo algunes de les fotos que vaig fer ahir a la Cursa de la Mercè. Hi ha més al meu flickr. I hi ha algunes més les quals deixaré a la persona interesada la decisió de pujar-les o no, ejem, ejem.






dijous, de setembre 20, 2007

La Flaqueza Del Bolchevique.


En el momento actual, apabullada por los medios de comunicación, que ora dan el coñazo para que uno vaya a ver la película sobre ese cursi pretencioso de Beethoven, ora beatifican a cualquier macarra anglosajón muerto por sobredosis aunque no supiera cómo se cogía una guitarra, la gente no se atreve a decir lo que piensa de la música.

Es jodido mantener que lo que hacía Mahler y lo que hace Mick Jagger sean la misma cosa, pero uno se da cuenta de que no se puede decir nada contra ninguno de los dos y la mayor parte de las personas dan en pensar que no tienen gusto y más les vale callarse o repetir lo que diga la tele o la prensa.


Reconozco que he padecido como cualquiera esa mordaza, y que alguna vez he intentado sublevarme mi interlocutor me ha arrojado encima una tonelada de consignas oficiales y casi me he quedado sin argumentos. Digo casi porque siempre había uno, que me guardaba y ahora ya no me importa enseñar: la única música que vale es la que me emociona, y la música que me emociona es la música que a mí me sale de los cojones que me emocione.

(La Flaqueza del Bolchevique. Lorenzo Silva, 1997)