Avui fa seixanta-set anys que Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya fou assassinat pel règim del dictador Franco al castell de Montjuïc.
No som a un país laic? No és una escola pública dins un país laic? No és cert que no hi hauria d’haver símbols religiosos a les escoles públiques? Bé, aquest és un cas particular que jo mateix puc posar en dubte, en un brillant exercici d’esquizofrènia, en dir que quan estudiava a la U.A.B. i hi havia monges, amb els seus hàbits i creus ningú, ni jo, s’escandalitzà.
He començat amb el cas de la nena aquesta, però en el fons el que vull dir és que estic fins als ous d’aquesta gent que ve a Catalunya i a més de no fer el més mínim esforç d’integració volen que siguis tu qui faci l’esforç de canviar les teves normes i costums per ells.
I els polítics d’aquest país amb el pànic que tenen que els acusin de racistes o xenòfobs, diuen que si a tot, i si en el futur el català desapareix o Catalunya acaba perdent tot allò que ens fa catalans a ells els la porta fluixa.
Aquest mail és políticament incorrecte, però així són les coses, i tots hem vist o patit casos on han volgut que ens baixéssim els pantalons per que a la dependenta de torn no li sortia d’allà entendre el difícil concepte de “un cafè amb llet”, “nou whoppers”, o “dues barres de quart curtes”.
