Passat dissabte a Castelló era un Moro d'Alqueria.
dilluns, de març 12, 2007
dijous, de març 08, 2007
dimecres, de març 07, 2007
Sitges
Aquí us deixo una foto que vaig fer, i que m'agrada molt, fa un parell de setmanes a Sitges.Si clickeu a sobre, 1024x768
Pobret meu
Pobret meu...El meu Toshiba està malaltó... se li ha espatllat la gravadora de DVD i quan li fiques un DVD o CD sents un cleck, cleck, cleck que vol dir que li fa mal i es queixa, i tot seguit el vomita.
Ahir va venir un senyor desconegut i se'l va endur al Toshibanari, i.e., el metge dels Toshibes.
Sort que en adoptar-lo, ara farà tres anys, vaig adquirir una extensió de garantía, per una vegada em surt a compte una extensió d'aquestes.
Torna aviat, V.
Ahir va venir un senyor desconegut i se'l va endur al Toshibanari, i.e., el metge dels Toshibes.
Sort que en adoptar-lo, ara farà tres anys, vaig adquirir una extensió de garantía, per una vegada em surt a compte una extensió d'aquestes.
Torna aviat, V.
diumenge, de març 04, 2007
Així està el pati.
Us poso a continuació un parell de copy-paste d'un blog que acostumo a llegir d'una persona que conec. És un tio de puta mare, però en llegir aquestes coses un no sap que pensar.
Hi ha molta gent amb les mateixes idees, per desgracia.
Aquí teniu el primer del seus textes:
Hi ha molta gent amb les mateixes idees, per desgracia.
Aquí teniu el primer del seus textes:
A qué espera?
Me da en la nariz que el personal anda revuelto. Me da en la nariz que la gente que hasta hace poco era monárquica, se está volviendo un punto republicana. Me da en la nariz que estamos hoy a un paso de cómo estaban nuestros abuelos cuando lo del 36. Me da en la nariz que, o se entra de una santa vez a fondo en el tema, o la historia de este pais va a vivir y pronto, acontecimientos importantes. Porque como es bien sabido "los pueblos que no aprenden su historia, están condenados a repetirla".
Este gobierno, con su memoria histórica, su afán de revancha, sus tratos con ETA, sus tejemanejes para colgarse la medalla de la paz y otras tantas torpes maniobras, han abocado a este pueblo a una crispación entre las dos partes importantes de lo que antes se llamaba España. Nunca, repito nunca, insisto nuca, hemos estado tan enfrentados unos con otros.
Me duele hasta el alma decir que como las cosas sigan así, la tercera está al llegar. Y que sepamos todos que la República tiene dos colores....
Asi que, con todo respeto, pregunto ¿A que espera?...
I aquí teniu el segón:
La veritat és que ho trobo bastant inquietant, no pel fet que aquest senyor pensi aò, sino pel fet qu ehi ha molta gent que pensa així, molta, molta...
Bé, ens veiem, V.
I aquí teniu el segón:
Mensaje para Igacio de Juana Chaos y los papanatas que respaldan su puesta en libertad por parte del des-Gobierno de zETAp: Tenéis que procurar alimentarle bien y que pueda disfrutar en el año escaso que le queda de cachondeo. Porque la primera orden que se va a dar después de las generales de 2008 es que vuelva a pudrirse en la cárcel por toda su puta vida (diga lo que diga la reforma del Código Penal de 2005).
A aquellos que piensan que no hemos asimilado que perdimos las elecciones generales de 2004, hay que recordarles que con la connivencia de un imbécil que sale en los sellos, se fraguó un golpe de Estado. Y mira tu por donde, a lo mejor termina como su abuelo. En un barco, navegando por el mar Mediterráneo.
A quienes dicen que lucharon contra los padres y ahora les toca contra los hijos, les recuerdo que lucharon contra mi padre, no contra mi. Y que por muchas zanjas que anden abriendo por los jardines, perdieron la guerra. Y lo que resulta más esperanzador, la volverían a perder. O, si quieren que sea más claro, LA VOLVERAN A PERDER.
Pues nada. Ojala esto no se balcanice. Porque en caso contrario...
Viva España !!! (bueno, lo que queda)
La veritat és que ho trobo bastant inquietant, no pel fet que aquest senyor pensi aò, sino pel fet qu ehi ha molta gent que pensa així, molta, molta...
Bé, ens veiem, V.
dilluns, de febrer 26, 2007
I anirem a donar un vol
Avui a Vilanova he vist aquest anunci a un autobús municipal. L'he hagut de llegir un parell de cops per a entendre el que volia dir.
dimecres, de febrer 21, 2007
dissabte, de febrer 17, 2007
Dues barres de quart curtes
Acabo de tornar del forn de comprar pa i estic d'allò més emprenyat.
A la mamona de la dependenta (d'algun lloc de Sud o Centreamèrica) no li ha sortit dels putus ovaris entendre dues barres de quart curtes. Jo ja no sé que pensar d'aquesta gent que ve aquí i no fan ni el més mínim esforç per a entendre el català (parlar-lo ja seria sa polla).
El forn era de la cadena El Fornet del Rossend, que imagino que en poc temps es dirà El hornito de Rosendo.
Adeu, Víctor.
A la mamona de la dependenta (d'algun lloc de Sud o Centreamèrica) no li ha sortit dels putus ovaris entendre dues barres de quart curtes. Jo ja no sé que pensar d'aquesta gent que ve aquí i no fan ni el més mínim esforç per a entendre el català (parlar-lo ja seria sa polla).
El forn era de la cadena El Fornet del Rossend, que imagino que en poc temps es dirà El hornito de Rosendo.
Adeu, Víctor.
divendres, de febrer 09, 2007
Kelme.
Com molts de vosaltres sabreu, Kelme ha rescindit el contracte publicitari que tenia amb el jugador del Barça Oleguer Presas per l'article on aquest critica l'Estat de dret arran del cas del De Juana Chaos.
A la radio estic sentint un raonament interessant. Diuen que amb aquesta maniobra la companyia ha guanyat l'estima de molts dels nacionalistes espanyols i ha obtingut una publicitat molt i molt més gran que la que obté patrocinant (algú ho sabia?) a l'Oleguer.
Vés per on, Víctor.
A la radio estic sentint un raonament interessant. Diuen que amb aquesta maniobra la companyia ha guanyat l'estima de molts dels nacionalistes espanyols i ha obtingut una publicitat molt i molt més gran que la que obté patrocinant (algú ho sabia?) a l'Oleguer.
Vés per on, Víctor.
dimarts, de febrer 06, 2007
Concert de Joan Miquel Oliver
Nois, el proper dia 15 (dijous) en Joan Miquel Oliver (compositor i membre d'Antònia Font, com ja sabeu) fa un concert en una petita sala de gràcia (Heliogàbal, c/Ramon i Cajal, 80, metro Joanic). El concert és a les 22 h, les entrades valen 5 € i les venen anticipades (l'aforament és limitat). Es posaran a la venda a la mateixa sala a partir del dia 8 (és a dir, del dijous).
Jo hi voldria anar però això que sigui entre setmana.... De totes maneres el Toni té moltes ganes d'anar-hi així que suposo que hi anirem. Si algú s'apunta que m'avisi!!!!!
dilluns, de febrer 05, 2007
Òrbita, secció eficaç i Web2.0
Òrbita i secció eficaç. Que bonica és la Física!!!
Feu click a l'imatge si voleu jugar una estoneta.
Aquí deixo també un video sobre això que es coneix com a Web2.0.
Feu click a l'imatge si voleu jugar una estoneta.
Aquí deixo també un video sobre això que es coneix com a Web2.0.
Concert Lluís Llach a Verges
Bé... sembla que serà complicat trobar entrades. He llegit en un fòrum que la gent de Verges en principi tindrà entrades ja assignades, i que tenir padrins es farà notar... Encara no han sortit a la venta i ja hi ha una noia que n'ha aconseguit 40 ...
Parafrasejant Llach... 'Que tinguem sort...'
Parafrasejant Llach... 'Que tinguem sort...'
dissabte, de febrer 03, 2007
LOST - el retorno....
Després d'un munt de setmanes d'espera, aquesta setmana per fi es reprèn l'emissió de la 3a temporada......dimecres als EEUU, dijous a la xarxa......capítol 3.07.............els misteris continuen........... penjo aquí una de les promos que emeten aquests dies als eeuu.......n'hi ha moltes més....look at youtube... p.d.: els que no hagueu vist res de la 3a no el mireu............ |
divendres, de febrer 02, 2007
dimecres, de gener 31, 2007
Barça.
Avui he vist aquesta bandera penjada d'un balcó i m'ha cridat l'atenció el fet que estigués signada per tots els jugadors. Sabeu si és que les vene així (amb les signatures estamapdes) o les signatures són autèntiques?
Si cliqueu sobre l'imatge la veureu amb més detall.
Si cliqueu sobre l'imatge la veureu amb més detall.
divendres, de gener 26, 2007
Silenci trencat
En Joan va alçar-se, va mirar la sala que s'estenia davant d'ell. La mateixa sala en la que dos anys enrere havia entrat per primera vegada, tot vergonyós, sense saber què i qui es trobaria. Ara ja s'havia acostumat, ja se l'havia fet seva. Cada matí el mateix protocol. Hi entrava, caminava amb cara endormiscada cap al seu lloc, dirigint de tant en tant una lacònica salutació, seia, engegava la maquinota que jeia damunt la taula i es preparava per passar una jornada més allí, sense cap motivació, sense cap il·lusió, tan sols tenint com horitzó l'hora de plegar.
Però aquell dia era diferent, aquell dia alguna cosa es revoltava dins seu i li deia que tot allò s'havia acabat, que ja hi havia ben bé prou.
Seguia alçat, seguia mirant els caparrons que tenia davant seu, tots ells concentrats en tasques rutinàries, com la seva. Semblava que no s'havien assabentat que ell els observava. Però aviat tot canviaria, aviat s'adonarien que aquell era un dia diferent a la resta.
Es va ajupir, i va obrir l'armariet que tenia sota la taula. Allí l'havia guardat. Havia arribat el moment, encara que dintre seu un sentiment de recel i confusió creixia. Però ho havia de fer. Trencaria el silenci d'aquella maleïda sala per sempre. Va mirar a l'interior de l'armariet. Restava esperant-lo... lluent, a punt per ser carregat... Les gotes de suor li lliscaven per l'esquena. Sentia les seves pròpies palpitacions. Però hi havia pensat massa temps com per tirar-se enrere. De sobte va sentir veus. Va alçar el cap i va veure com s'apropava el seu cap. Millor, ell seria el primer en adonar-se de la situació. Tanmateix ell era l'objectiu principal. Va respirar fons... Havia de ser ràpid. Va obrir la bossa que ja havia deixa't estratègicament a terra, va obrir la capseta, va agafar el contingut i el va carregar... Ja estava... Havia arribat el moment.
Ho va treure tot ràpidament de l'armariet... Aleshores la sorpresa es va veure reflectida a la cara del seu cap, que ja es trobava a un parell de metres d'ell. No se'n sabia avenir. Va intentar aturar-lo, però era massa tard. En Joan no va dubtar...
Va pitjar el botó... i va començar a sonar el cd... Prou de silenci...
Però aquell dia era diferent, aquell dia alguna cosa es revoltava dins seu i li deia que tot allò s'havia acabat, que ja hi havia ben bé prou.
Seguia alçat, seguia mirant els caparrons que tenia davant seu, tots ells concentrats en tasques rutinàries, com la seva. Semblava que no s'havien assabentat que ell els observava. Però aviat tot canviaria, aviat s'adonarien que aquell era un dia diferent a la resta.
Es va ajupir, i va obrir l'armariet que tenia sota la taula. Allí l'havia guardat. Havia arribat el moment, encara que dintre seu un sentiment de recel i confusió creixia. Però ho havia de fer. Trencaria el silenci d'aquella maleïda sala per sempre. Va mirar a l'interior de l'armariet. Restava esperant-lo... lluent, a punt per ser carregat... Les gotes de suor li lliscaven per l'esquena. Sentia les seves pròpies palpitacions. Però hi havia pensat massa temps com per tirar-se enrere. De sobte va sentir veus. Va alçar el cap i va veure com s'apropava el seu cap. Millor, ell seria el primer en adonar-se de la situació. Tanmateix ell era l'objectiu principal. Va respirar fons... Havia de ser ràpid. Va obrir la bossa que ja havia deixa't estratègicament a terra, va obrir la capseta, va agafar el contingut i el va carregar... Ja estava... Havia arribat el moment.
Ho va treure tot ràpidament de l'armariet... Aleshores la sorpresa es va veure reflectida a la cara del seu cap, que ja es trobava a un parell de metres d'ell. No se'n sabia avenir. Va intentar aturar-lo, però era massa tard. En Joan no va dubtar...
Va pitjar el botó... i va començar a sonar el cd... Prou de silenci...
dijous, de gener 25, 2007
dimecres, de gener 24, 2007
Comprar cotxe.
Fa tres setmanes que estem vivint un malson.Volem comprar un cotxe com el de la foto, un cotxe ben normalet, i s'està convertint en un conte de mai no acabar.
Cada cop que hem parlat amb el venedor canviava alguna cosa: preu, color, termini d'entrega, extres, impostos...
Fa dues setmanes que l'hauriem de tenir, i amb sort el tindrem la setmana vinent. Això sí,
tots els tràmits que haviem de fer nosaltres els haviem de fer immediatament, però els del concessionari els seus tràmits els fan ben a poc a poc, sense cap mena de presa.
El pitjor de tot és que ja hem pagat per un cotxe que encara no tenim.
No ho entenc, és un cotxe de gama mitja, amb l'equipament de sèrie, sense cap pijadeta extra... com és que triguen tant? Si fos un cotxe de gama alta o haguèssim demanat mil opcions, doncs encara ho podria entendre.
Caguntot, V.
diumenge, de gener 21, 2007
Uooooohhh!!!!!
uooooohhhhh que xulu el nou disseny que li heu donat a la web!!!!! qui l'ha posat, m'agrada molt!!!
Un parell de cosetes.
Coseta 1:
Aquí teniu un video quet'hicagues sobre com es fa servir el comandament de la Nintentdo Wii a un joc de guerra, el Call of Duty 3.
Coseta 2:
Un dia qualsevol al sortir de casa porto:
2,000 Gb de memòria al pen-drive
2,064 Gb de memòria a a cam. de fotos
1,100 Gb de memòria al pocket pc
0,552 Gb de memòra al telèfon
0,256 Gb de memòra a la PSP
TOTAL: 5,970 Gb d'emmagatzament, que fort.
Pd: Calculo que el meu cap amb uns poc bits ja en té prou (cagar, pixar, dormir, menjar, beure, pets).
Aquí teniu un video quet'hicagues sobre com es fa servir el comandament de la Nintentdo Wii a un joc de guerra, el Call of Duty 3.
Coseta 2:
Un dia qualsevol al sortir de casa porto:
2,000 Gb de memòria al pen-drive
2,064 Gb de memòria a a cam. de fotos
1,100 Gb de memòria al pocket pc
0,552 Gb de memòra al telèfon
0,256 Gb de memòra a la PSP
TOTAL: 5,970 Gb d'emmagatzament, que fort.
Pd: Calculo que el meu cap amb uns poc bits ja en té prou (cagar, pixar, dormir, menjar, beure, pets).
dissabte, de gener 20, 2007
Visca l'ortografia
Foto feta a una carta d'una pizzeria de l'Hospitalet. Cliqueu per ampliar si no es llegeixen bé les lletres). Sense comentaris!!
dimarts, de gener 16, 2007
Història d'una postal.
Hola a tothom.Us explicaré una història real de la que m'he assabentat avui a migdia i que he trobat molt bonica.
Resulta que aquest Nadal un noi estava buscant algun regalet per a fer a una botiga d'antiguitats. Remenant, remenant es va trobar amb un calaix plé de postals velles. Es posà a mirar-les i veiè dues o tres postals d'un petit poblet de la provincia de Lleida on una amiga seva té una casa. Llavors va pensar que a la seva amiga li faria gracia tenir-la així que va comprar una. D'aquestes dues o tres que hi havia una era del poble on aquesta amiga viu, així que la va comprar amb la intenció de donar la postal a la seva amiga quan la veiés.
Com que passava el temps i no havia vist l'amiga va decidir enviar-li-la per correu ordinari. La amiga la rebè i li va fer molta il·lusió, i va decidir ensenyar-la a la seva familia.
I quan la seva tieta la va veure... resulta que va ser la tieta qui la va enviar 25 o 30 anys enrera!!! L'envià a una amiga seva amb la qual va perdre contacte.
Vint-i-cinc o trenta anys enrera la postal tornava a qui l'envià!!! Quina casualitat!!!
L'amiga del noi va regalar la postal a la seva tieta, sabent que a ella li feia molta il·lusió.
Espero que us hagi agradat la història.
Ens veiem, V.
Ens veiem, V.
Muere una mujer tras un concurso de quién bebe más agua para ganar una Wii
20MINUTOS.ES. 15.01.2007 - 01:52h
La víctima tenía 28 años.
Quería ganar la consola para sus hijos.
El certamen se llamaba 'Aguanta tu pipí por una Wii'.
Una mujer del estado de California, EEUU, que participó en un concurso de ingesta de agua para ganar una consola de videojuegos, murió por intoxicación del líquido elemento, según pruebas médicas.
Jennifer Strange había tomado parte en el certamen 'Aguanta tu pipí por una Wii' (Hold Your Wee for a Wii), organizado por la radio KDND 107.9, de la ciudad de Sacramento, cuyo ganador se llevaría una consola Wii, de Nintendo.
Una colega del trabajo señaló que la señora Strange dijo que le dolía la cabeza horas después de participar en el concurso, y se fue a casa.
Strange, de 28 años, fue hallada muerta el viernes en su casa de Rancho Cordova.
Una autoridad local dijo que las primeras pruebas demostraban ser "concordantes con intoxicación con agua".
A los participantes se les dio al principio botellas de 225 mililitros para que beban cada 15 minutos.
El concursante James Ybarra dijo a Associated Press que los organizadores les recomendaron que si no se sentían capaces de hacerlo "no pongan su salud en peligro", según BBC.
Ybarra agregó que él renunció tras ingerir cinco botellas, pero que los concursantes que quedaban comenzaron a beber de botellas aún más grandes."Lo hacia por sus hijos
"Ella me hablaba de su familia y de sus tres hijos, y me decía que hacía esto por sus niños", contó Ybarra.
Su colega Laura Rios, señaló que Strange lloraba y que "eso fue lo último que cualquiera haya escuchado de ella".
La emisora dijo que su personal estaba conmovido por esta muerte.
La víctima tenía 28 años.
Quería ganar la consola para sus hijos.
El certamen se llamaba 'Aguanta tu pipí por una Wii'.
Una mujer del estado de California, EEUU, que participó en un concurso de ingesta de agua para ganar una consola de videojuegos, murió por intoxicación del líquido elemento, según pruebas médicas.
Jennifer Strange había tomado parte en el certamen 'Aguanta tu pipí por una Wii' (Hold Your Wee for a Wii), organizado por la radio KDND 107.9, de la ciudad de Sacramento, cuyo ganador se llevaría una consola Wii, de Nintendo.
Una colega del trabajo señaló que la señora Strange dijo que le dolía la cabeza horas después de participar en el concurso, y se fue a casa.
Strange, de 28 años, fue hallada muerta el viernes en su casa de Rancho Cordova.
Una autoridad local dijo que las primeras pruebas demostraban ser "concordantes con intoxicación con agua".
A los participantes se les dio al principio botellas de 225 mililitros para que beban cada 15 minutos.
El concursante James Ybarra dijo a Associated Press que los organizadores les recomendaron que si no se sentían capaces de hacerlo "no pongan su salud en peligro", según BBC.
Ybarra agregó que él renunció tras ingerir cinco botellas, pero que los concursantes que quedaban comenzaron a beber de botellas aún más grandes."Lo hacia por sus hijos
"Ella me hablaba de su familia y de sus tres hijos, y me decía que hacía esto por sus niños", contó Ybarra.
Su colega Laura Rios, señaló que Strange lloraba y que "eso fue lo último que cualquiera haya escuchado de ella".
La emisora dijo que su personal estaba conmovido por esta muerte.
dissabte, de gener 13, 2007
House.
Aquí us deixo aquest texte que va enviar el Jordi fa un temps.
*Una sinopsis de un capítulo cualquiera de House*
(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)
- Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que.... aghhh...
- Churri, ¿Estás bien?
- ¡Cof cof whaghh!
- ¡¡¡Churri!!!
- ¡Cuack!
- ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!
TUUUUUUN TIIIINNNNNN..........
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru... Ti Tiiiruuuriiiiiiiru.......
¡¡¡JJAUS!!!
(House y el Neurólogo Negro ("H" y "NN") caminan por un pasillo del
hospital. House se trinca un puñao de pastis):
- Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
- House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
- NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
- H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
- NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un
millón, no tiene sentido.... cortisona y "pacasa".
- H: ¿Ah no? entonces.... ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
- NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
- H: Que le hagan los análisis.
(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar
consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida.... y después...)
- Churri: No me encuentro b... cof cof aghhhhh!
- NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de
tritopotasa!!
- Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!
(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un
puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de
rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y
pronombres.)
- Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede
ser una alergia común.
- H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
- TBE: /mode_miradasesina ON
- H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en
vena
- TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla!
blahblahblah
- H: Aquímandoyouuuuuuu
(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la
entuban, la electrocutan, y la salvan....)
- H: Vale, no era chungopatitis
(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)
Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena
Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo -AP-) allanan la
casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no
encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom(tm)), hacen alguna chorrada
como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente... )
(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una...
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en...
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!
(En algún momento también hay escenita de laboratorio con
interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )
- Churri: Memueromáaaaas......
-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy...zzZZZzztTTTTttztttztz... y... le salvan la vida)
- Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .
(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes... Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice "sí, pero tú estás solo y amargado,
chincha, chincha", y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).
(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)
- NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
- H: Porque no tiene eso que nos inventamos... ¿Qué puede ser....?.
- NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que...
- TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!
(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara,
le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).
- H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
- TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!
(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan... y,en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).
- H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson(tm)!!
- TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
- H: Australiano Pijo (AP)... cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No
dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
- AP: Si, ¿y?
- H: Y, ¿Te parece eso normal??
- TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson(tm) y blah blah....
- H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté... ¡y porque estás buena, claro!
- NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
- AP: Bueno... yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y
desde entonces.....
- NN:¿?¿??¿?¿?¿??
- H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.
(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque
era totalmente imposible, y el paciente se salva)
- NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
- TBE: Es mi héroe
- AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos
incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los
pacientes de la serie?
- NN: sí tío, y no veas como me joroba....
- TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que
enseñarnos......
- LOS DOS: (Zorra....)
De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja...
TUUUUUUN TIIIINNNNNN..........
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru...
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru....... (fundido en negro)
*Una sinopsis de un capítulo cualquiera de House*
(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)
- Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que.... aghhh...
- Churri, ¿Estás bien?
- ¡Cof cof whaghh!
- ¡¡¡Churri!!!
- ¡Cuack!
- ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!
TUUUUUUN TIIIINNNNNN..........
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru... Ti Tiiiruuuriiiiiiiru.......
¡¡¡JJAUS!!!
(House y el Neurólogo Negro ("H" y "NN") caminan por un pasillo del
hospital. House se trinca un puñao de pastis):
- Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
- House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
- NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
- H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
- NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un
millón, no tiene sentido.... cortisona y "pacasa".
- H: ¿Ah no? entonces.... ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
- NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
- H: Que le hagan los análisis.
(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar
consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida.... y después...)
- Churri: No me encuentro b... cof cof aghhhhh!
- NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de
tritopotasa!!
- Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!
(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un
puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de
rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y
pronombres.)
- Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede
ser una alergia común.
- H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
- TBE: /mode_miradasesina ON
- H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en
vena
- TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla!
blahblahblah
- H: Aquímandoyouuuuuuu
(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la
entuban, la electrocutan, y la salvan....)
- H: Vale, no era chungopatitis
(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)
Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena
Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo -AP-) allanan la
casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no
encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom(tm)), hacen alguna chorrada
como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente... )
(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una...
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en...
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!
(En algún momento también hay escenita de laboratorio con
interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )
- Churri: Memueromáaaaas......
-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy...zzZZZzztTTTTttztttztz... y... le salvan la vida)
- Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .
(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes... Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice "sí, pero tú estás solo y amargado,
chincha, chincha", y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).
(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)
- NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
- H: Porque no tiene eso que nos inventamos... ¿Qué puede ser....?.
- NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que...
- TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!
(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara,
le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).
- H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
- TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!
(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan... y,en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).
- H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson(tm)!!
- TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
- H: Australiano Pijo (AP)... cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No
dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
- AP: Si, ¿y?
- H: Y, ¿Te parece eso normal??
- TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson(tm) y blah blah....
- H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté... ¡y porque estás buena, claro!
- NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
- AP: Bueno... yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y
desde entonces.....
- NN:¿?¿??¿?¿?¿??
- H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.
(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque
era totalmente imposible, y el paciente se salva)
- NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
- TBE: Es mi héroe
- AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos
incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los
pacientes de la serie?
- NN: sí tío, y no veas como me joroba....
- TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que
enseñarnos......
- LOS DOS: (Zorra....)
De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja...
TUUUUUUN TIIIINNNNNN..........
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru...
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru....... (fundido en negro)
divendres, de gener 12, 2007
Web per baixar coses en CATALÀ
Si entreu a Ruc Català podreu descarregar sèries, pel·lícules i altres coses en la nostra estimadíssima llengua.
Coneixeu el mail del Montilla? Li podem enviar.... (^_^)
Coneixeu el mail del Montilla? Li podem enviar.... (^_^)
dimarts, de gener 09, 2007
Road Movie. L'Atropellament.
Aquí us deixo la darrera road movie que he fet. Espero que us agradi.
Comentari dle director: A aquesta darrera obra he intenta reflectir millor, si fora possible, les preses del món en que vivim i l'angoixa que ens genera aquesta existència suprarreal. En la mesura d'allò que m'ha estat possible he tingut en compte les crítiques del meu públic, al qual dec tantes coses, i he incorporat nous elements a la cinta.
I recordeu: No a la pirateria!!! No mateu de gana als artistes com jo!!!
divendres, de gener 05, 2007
Ella
Avui m'he creuat amb ella pel carrer. Et diria que ha estat sense voler, però no estic segur.
La seva pell morena, els seus reflexes, la seva brillantor als ulls... m'he enamorat de cop i he anat directe cap a on m'estava (m'estava?) esperant.
De prop era irresisitible, la seva mirada em deia la toqués per tot arreu, que jugués amb ella fins a cansar-me'n, i quan faltava poc per a que ho fés he vist un paperet que duia penjat. L'he llegit: "199€". I m'he dit, "que carai, amb lo bonica que és..." Havia dit que mai pagaria per això, però és que era irresistible.
I quan anava a entrar a casa seva per a fer-ho, un raconet del meu cervell m'ha dit : " això són més de trenta-tres mil pessetes, i segur que t'has de gastar deu mil més en qualsevol extra".
Així que, amb el cor encongit per la pena, he hagut de renunciar a la luxúria.
Però em conec i sé que tard o d'hora, a qualsevol carreró, me la tornaré a trobar i cauré a la temptació.
La seva pell morena, els seus reflexes, la seva brillantor als ulls... m'he enamorat de cop i he anat directe cap a on m'estava (m'estava?) esperant.
De prop era irresisitible, la seva mirada em deia la toqués per tot arreu, que jugués amb ella fins a cansar-me'n, i quan faltava poc per a que ho fés he vist un paperet que duia penjat. L'he llegit: "199€". I m'he dit, "que carai, amb lo bonica que és..." Havia dit que mai pagaria per això, però és que era irresistible.
I quan anava a entrar a casa seva per a fer-ho, un raconet del meu cervell m'ha dit : " això són més de trenta-tres mil pessetes, i segur que t'has de gastar deu mil més en qualsevol extra".
Així que, amb el cor encongit per la pena, he hagut de renunciar a la luxúria.
Però em conec i sé que tard o d'hora, a qualsevol carreró, me la tornaré a trobar i cauré a la temptació.
dimarts, de gener 02, 2007
divendres, de desembre 29, 2006
Discurs de Sa Majestat.
Horterada @ Vilanova i la Geltrú
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta horterada nadalenca, espero que em pogeu perdonar. Si hi clickeu la podeu veure en resolució per a posar-la com a fons de pantalla.
dijous, de desembre 28, 2006
Goool!!!
Foto del gol del barça en l'últim partit de lliga al camp nou, amb l'atl. de madrid. La foto la vaig fer jo, encara que pugui no semblar-ho!!! amb la meva càmera nova!!
ens veiem divendres!!! (edu, ja m'he espavilat per fer això de canviar de versió....)
dimecres, de desembre 27, 2006
diumenge, de desembre 24, 2006
divendres, de desembre 22, 2006
dijous, de desembre 21, 2006
Posa-te'l, posa-li...
“Per a que la navegació sigui totalment segura i sense pèrdua de sensibilitat, utilitza Firefox“.
divendres, de desembre 15, 2006
dimarts, de desembre 12, 2006
Quin nom li posarieu?
Quin nom posarieu a aquest gatet?
Jo havia pensat alguna cosa de l'estil Gat Infernal de l'Apocalipsi Satànic de la Fí del Món.
Apa, a10, V.
Jo havia pensat alguna cosa de l'estil Gat Infernal de l'Apocalipsi Satànic de la Fí del Món.
Apa, a10, V.
dimarts, de desembre 05, 2006
diumenge, de desembre 03, 2006
Concert d'Antònia Font
Altre cop els tenim per aqui, ja ho veieu.....suposo que el Toni i jo hi anirem, així que si algú s'hi vol apuntar, ja ho sap......això si, espero que aquest cop hagin canviat el set list........que sempre tocant el mateix ja cansa........
000wx i 000yz
Hola amiguets. Aquest any em vaig comprar un número de la loteria de nadal, el 000wx i per una d'aquestes casualitats el número que juga l'empresa és el 000yz, així que si el dia vint-i-dos (22) el premi gros comença per zerozerozero (000)... podria ser que tingués sort d'una puta vegada (prob=1/50).Salut, V.
dimarts, de novembre 28, 2006
diumenge, de novembre 26, 2006
divendres, de novembre 24, 2006
Be acid boric, my friend (reloaded)
Aquí teniu la darrera entrada que he posat al meu flickr. Té a veure amb el video de l'Angel Acebes Lee. (estic massa gos per a escriure més)
dijous, de novembre 23, 2006
Xoca-la!
M'ha fet molta gràcia...
Per cert... benvingut Jay See, altrament conegut en cercles íntims com a Jordi...
Per cert... benvingut Jay See, altrament conegut en cercles íntims com a Jordi...
dimecres, de novembre 22, 2006
Si voleu un avatar...
...aquí en teniu alguns de divertits que he trobat per la xarxa! Podeu descarregar-los i utilitzar-los com i quan volgueu:
Bé, això és tot. Salutacions!
Bé, això és tot. Salutacions!
Més ciutadans...
Pels que encara no saben el què pensa la gent de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía aquí podeu llegir fragments literals de l'article d'Antonio Robles, número 3 de la candidatura de Ciutadans per la província de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya. Aquest article el va escriure en el periòdic digital Libertad Digital, editat per Federico Jiménez Losantos. Segons l'autor les avaries de Renfe no haurien de ser notícia i només ho són per una campanya nacionalista catalana. Com qui no vol la cosa aprofita l'article per insinuar que Catalunya és un règim totalitari i ho compara directament amb l'apartheid de Sud-àfrica.
Sobre les 52 avaries de Renfe en 60 dies que deixen sense servei ½ milió de persones:
"La cosa llamaba la atención por lo intrascendente. Uno no podía dejar de preguntarse, ingenuamente, a que venía tan súbito interés mediático por un tema, aparentemente, tan escasamente noticiable."
Sobre la suposada campanya nacionalista a tota la premsa:
"El procedimiento es fácilmente detectable. Lo utilizan todos los regímenes totalitarios: se absolutizan determinadas noticias mientras que otras se silencian."
"Si hemos de creer en nuestra prensa, de pronto Cataluña se ha visto sometida a algún tipo de fenómeno paranormal de origen desconocido, que ha provocado que repentinamente los ferrocarriles de la RENFE hayan empezado a fallar; las locomotoras se hayan averiado, todas a la vez; los empleados se hayan transformado en personajes siniestros que, como buenos lacayos del imperialismo español, tornan en testigos insensibles del padecimiento de los sufridos usuarios."
Es veu que el Sr. Robles no deu utilitzar gaire el transport públic, ja que vol equiparar les incidències de Renfe amb les dels FGC:
"Pero, alto ahí, el caos no afecta a toda la red, únicamente a la que depende de España. Milagrosamente, los Ferrocarriles Catalanes y el Metro de Barcelona han escapado a esta ola de desastre. Sus retrasos y averías no han sido consideradas como noticiables por unos medios de comunicación volcados en relatar la catástrofe de la RENFE."
Ara ja directament compara Catalunya amb l'apartheid sud-africà:
"La técnica es bien conocida. Se usó, con éxito, por ejemplo, en la Sudáfrica del aparheid: un blanco es agredido por un grupo de negros, en titular a ocho columnas; un negro es agredido por un grupo de blancos, pequeña nota en página impar. Se trata de manipular, de crear estados de opinión artificialmente para, una vez creados, ponerlos al servicio de nuestros intereses."
Segons ell que cada dia arribem tarda a la feina i als estudis per culpa del mal servei de Renfe és un estat d'opinió artificial.
Sobre les 52 avaries de Renfe en 60 dies que deixen sense servei ½ milió de persones:
"La cosa llamaba la atención por lo intrascendente. Uno no podía dejar de preguntarse, ingenuamente, a que venía tan súbito interés mediático por un tema, aparentemente, tan escasamente noticiable."
Sobre la suposada campanya nacionalista a tota la premsa:
"El procedimiento es fácilmente detectable. Lo utilizan todos los regímenes totalitarios: se absolutizan determinadas noticias mientras que otras se silencian."
"Si hemos de creer en nuestra prensa, de pronto Cataluña se ha visto sometida a algún tipo de fenómeno paranormal de origen desconocido, que ha provocado que repentinamente los ferrocarriles de la RENFE hayan empezado a fallar; las locomotoras se hayan averiado, todas a la vez; los empleados se hayan transformado en personajes siniestros que, como buenos lacayos del imperialismo español, tornan en testigos insensibles del padecimiento de los sufridos usuarios."
Es veu que el Sr. Robles no deu utilitzar gaire el transport públic, ja que vol equiparar les incidències de Renfe amb les dels FGC:
"Pero, alto ahí, el caos no afecta a toda la red, únicamente a la que depende de España. Milagrosamente, los Ferrocarriles Catalanes y el Metro de Barcelona han escapado a esta ola de desastre. Sus retrasos y averías no han sido consideradas como noticiables por unos medios de comunicación volcados en relatar la catástrofe de la RENFE."
Ara ja directament compara Catalunya amb l'apartheid sud-africà:
"La técnica es bien conocida. Se usó, con éxito, por ejemplo, en la Sudáfrica del aparheid: un blanco es agredido por un grupo de negros, en titular a ocho columnas; un negro es agredido por un grupo de blancos, pequeña nota en página impar. Se trata de manipular, de crear estados de opinión artificialmente para, una vez creados, ponerlos al servicio de nuestros intereses."
Segons ell que cada dia arribem tarda a la feina i als estudis per culpa del mal servei de Renfe és un estat d'opinió artificial.
dilluns, de novembre 20, 2006
Siren.exe
Hola a tothom.
He pujat al GSpace un programet que es diu Siren. És un programa molt útil que permet reanomenar ràpidament un gran nombre de fitxers i permet un munt de paràmetres com incluore-hi la data, la data en que es creà el fitxer, el tamany, l'any, autor, etc... va molt bé per a col·leccions de fotos o cançons.
Salut, V.
dissabte, de novembre 18, 2006
Les aparences importen (?)
Aquest passat estiu vaig anar uns dies a Madrid i allà vaig veure una cosa que em deixà bocabadat.Vaig anar a casa d'uns amics i vam anar un dia a un poble de Valladolid, i tan allà com a Madrid vaig observar el mateix comportament.
Tothom, bé, tothom no, però si una ampla majoria, portava roba i rellotges i bolsos* de marques de luxe, però falsos. I lo millor de tot era que ho ensenyavem i un cop ho havies vist et deien que eren falsos, comprats a saber on.
I jo em pregunto, per què la gent es compra falsificacions? Per què aquest afany d'aparentar? El que vull dir és que si realment t'agrada un rolex pel fet de ser rolex i no te'l pots comprar, doncs mala sort, però no té cap sentit comprar-te una imitació. Que guanyes comprant-te una? Que els teus amics o la gent que coneixes o coneguis en un futur es pensin que et pots permetre aquest luxe?
Si creus que t'han de jutjar pel que costa la roba que portes o pels rellotges, cotxe, etc... o tu tens un problema o t'envoltes de gent que té un problema.
Apa, he parlat, Víctor.
* Si, ja sé que es diu bosses, però bolso se'm fa més entendor.
dijous, de novembre 16, 2006
Apassionant
Jo cercava l'adreça del meu podòleg (Martín Rueda), i he trobat això:
Consecuencias ecológicas de la pérdida de la cola en la lagartija serrana (Lacerta monticola)
Martín Rueda, José (2002) Consecuencias ecológicas de la pérdida de la cola en la lagartija serrana (Lacerta monticola). PhD thesis, Universidad Complutense de Madrid.
Abstract
Se estudian las consecuencias del proceso de autonomía sobre diversos aspectos de la ecología del lacertido lacerta monticola, en la sierra de Guadarrama (madrid). Se analizan los efectos de la ausencia de la cola en la selección de microhabitats, comportamiento de termorregulacion, dieta y estrategias de búsqueda del alimento, uso del tiempo y el espacio, patrones de movimiento y comportamiento social y reproductor
| EPrint ID: | oai:www.ucm.es:3170 |
|---|---|
| EPrint Type: | Thesis (PhD) |
| Directors: | Salvador Milla, Alfredo |
| Additional Information: | Tesis Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Ciencias Biológicas, Departamento de Biología Animal I (Zoología), leída el 16-10-1992 |
| Keywords: | Lagartijas Hábitos y conducta |
| Deposited On: | 17 May 2005 |
dimecres, de novembre 15, 2006
Facto delafé y las flores azules
D'entre totes les converses freaks que es podien tenir al llarg del sopar de dissabte, em van sobtar dues particularment: el brain-storming de Lost (m'agrada veure que no sóc l'única penjada per aquesta sèrie) i el diàleg en codi que van mantenir el Toni i el Simon sobre uns grups dels quals jo (darrerament en modus Tesi-poc_social-poc_musical) no n'havia sentit a parlar mai. En fi, avui, tafanejant l'Atrapalo en hores de feina (com a teràpia, evidentment), he vist que el grup Facto delafé y las Flores Azules toquen a Cerdanyola el 17/11, a les 22.30h, al Mundo Caníbal per 6€. He pensat que potser hi ha vida més enllà de l'Antònia Font i que algú podria estar interessat en anar-hi. Si es fa quòrum, igual ens apuntem.
dimarts, de novembre 14, 2006
Firefox & GSpace
Hola a tothom.
Com que el César vol saber com funciona això del GSpace he pensat en escriure aquestes quatre ratlles.
(feu click a la imatge per a veure-ho més gran)
Com que el César vol saber com funciona això del GSpace he pensat en escriure aquestes quatre ratlles.
- El primer que s'ha de fer és tenir instal·lat el navegador Mozilla Firefox, que el podeu trobar aquí.
- Un cop el tens has d'instal·lar un petit programa, extensió, per al Firefox. Aquesta extensió la podeu trobar aquí. La podeu instal·lar al Firefoc des de la mateixa web.
(feu click a la imatge per a veure-ho més gran)
- Un cop estigui instal·lada l'extensió heu d'anar al menú eines i triar l'eina Gspace. Allà us heu de connectar a l'adreça de Gmail que va dir l'Edu, posant com a password la que va enviar per email.
- I si tot ha anat bé, us sortirà el típic menú per a enviar/rebre fitxers.
- També hi ha l'opció Gmail Drive Shell Extension, però no sé si l'estrucutra de fitxers/directoris és compatible amb els que s'hagi pujat amb el Gspace.
L'odissea del GSpace
Nens, m'ha costat, però per fi he entès com funciona tota la pesca aquesta del GSpace. I és que per una inculta de l'informàtica com jo............per pujar arxius, no es més facil utilitzar coses com el megaupload o similar???
I res, que ja he penjat les meves fotos del dissabte, les que estaven millor.
Aprofito també per agraïr-vos a tots els vostres regalets, però, sobretot sobretot, agraïr-vos haver vingut!!! Molt petons!!!
p.d. per fi ja em funciona l'adsl, així que suposo que m'anireu llegint per aquí més sovint.
I res, que ja he penjat les meves fotos del dissabte, les que estaven millor.
Aprofito també per agraïr-vos a tots els vostres regalets, però, sobretot sobretot, agraïr-vos haver vingut!!! Molt petons!!!
p.d. per fi ja em funciona l'adsl, així que suposo que m'anireu llegint per aquí més sovint.
dilluns, de novembre 13, 2006
Som artistes pop i feim el que ens dóna la gana
Sablejat de http://www.diaridelsestudiants.com/noticia.php?id=51291315077
Antònia Font és el nom del grup mallorquí format per Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Joan Roca i els germans Pau i Pere Manel Debon. La banda va irrompre en el panorama musical català el 1999 amb el disc 'Antònia Font'. Des de llavors, ha publicat 'A Rússia' (2001), 'Alegria' (2002), 'Taxi' (2004) i 'Batiscafo Katiuskas' (2006), un treball que se submergeix en la poètica i que ha significat el seu retorn al pop més clàssic i al so de la música dels anys 80.
Els agrada tot tipus de música, no s'imaginen un món sense poesia al pensament i aposten per fer el pop en català que els dicta el cor. Així són els components del grup balear Antònia Font, que en aquesta entrevista expliquen el veritable origen del nom, reivindiquen el seu esperit de llibertat i donen pistes sobre alguns dels detalls que envolten la seva particular imatge. ¡Ah!, i prometen un DVD recopilatori que es gravarà en directe amb una orquestra, però sense públic.
D'on ve el nom? ¿És la tia més bona de la classe, una professora, l'única fan? ¿Quina explicació és certa? ¡Perquè tothom hi diu la seva!
N'Antònia és una amiga de la universitat que va coincidir amb nosaltres quan el grup es va formar. Mos ho passàvem molt bé al bar i li vàrem fer aquest petit homenatge.
La imatge i l'extravagància d'Antònia Font em recorden els Aviador Dro (grup dels 80). ¿És un dels vostres referents?
Això és culpa de les fotos de promoció i del vídeo del tema Wa yeah. No és que no ens agradi, al contrari, però també és vera que no hi tenim massa a veure, a part d'haver passat la infància en plena dècada dels 80.
¿Aquesta indumentària està inspirada en la que portaven els mítics Devo? Si és així, ¿per què? I en l'aspecte musical, ¿també teniu influències dels Devo?
Efectivament, però va ser qüestió del realitzador. Si mirau els crèdits del vídeo, els Devo surten als agraïments.
Hi ha molta poesia en les vostres cançons. ¿Quines influències poètiques teniu?
La poesia no és una afició, és una manera d'escriure i sobretot de pensar.
¿Quins músics, grups o cantants us han marcat més en les vostres composicions?
Ens agrada tot, des del heavy metal a la música del Carib.
¿Per què totes les cançons estan impregnades d'una certa dosi de surrealisme?
Això del surrealisme és un superretòpic que s'utilitza per qualificar allò que no s'entén.
¿Per què feu servir tant vocabulari "astronòmic" (sa lluna, s'estrella, etc..) en la lletra de les cançons?
Perquè la nostra vocació autèntica és l'astronàutica, el cas és que tots som de famílies humils.
¿Quan hi haurà un àlbum en directe amb el seu corresponent DVD? ¿Quines de les vostres cançons tenen videoclip?
Estam preparant un recopilatori amb orquestra i es gravarà en directe però sense públic. Hi haurà un DVD.
De totes les vostres cançons, ¿quina és la que més us agrada? ¿I quina és la que més us agrada tocar en directe? ¿Coincideix o no?
Jo que estic escrivint i que som en J. M. Oliver m'agrada més Robot que totes les altres.
¿Què en penseu sobre la crítica que sovint es fa sobre el directe d'Antònia Font?
Hi ha gent que diu que no tocam gaire bé, però no ens importa. Si volen veure bons músics que vagin al Liceu o al festival de jazz de Vitòria, nosaltres som artistes pop i feim el que ens dóna la gana.
¿Us identifiqueu amb l'etiqueta de rock català? ¿Quins grups espanyols us agraden?
Cantam en català i podem dir que feim pop, això és molt clar, però no ens identificam amb els clàssics del rock català perquè no són uns grups que ens agradin especialment. Dels nous, n'hi ha de molt bons i molt més que Antònia Font.
Com a grup mallorquí que s'enquadra en el rock català però amb llengua mallorquina, ¿quina opinió teniu en l'enfrontament lingüístic que es produeix en els territoris de parla catalana?
El mallorquí no és una llengua, no ho diem nosaltres sinó que ho diu la mare ciència. Cantam en català, i fins i tot a la premsa espanyola se'ns considera catalans. Si del català de Mallorca en diem "mallorquí"... ¿com en diem del castellà, l'alemany i l'anglès que també es parlen a Mallorca?
¿Creieu que hi ha algun tipus de discriminació a l'hora de promocionar aquells grups en català que aposten per crear alternatives musicals al rock català?
En absolut, ja dic que ara hi ha grups boníssims i les promocions són si fa no fa les mateixes que fa 15 anys, el que passa és que ja no es venen tants discos i la cosa es complica una mica.
N'Antònia és una amiga de la universitat que va coincidir amb nosaltres quan el grup es va formar. Mos ho passàvem molt bé al bar i li vàrem fer aquest petit homenatge.
La imatge i l'extravagància d'Antònia Font em recorden els Aviador Dro (grup dels 80). ¿És un dels vostres referents?
Això és culpa de les fotos de promoció i del vídeo del tema Wa yeah. No és que no ens agradi, al contrari, però també és vera que no hi tenim massa a veure, a part d'haver passat la infància en plena dècada dels 80.
¿Aquesta indumentària està inspirada en la que portaven els mítics Devo? Si és així, ¿per què? I en l'aspecte musical, ¿també teniu influències dels Devo?
Efectivament, però va ser qüestió del realitzador. Si mirau els crèdits del vídeo, els Devo surten als agraïments.
Hi ha molta poesia en les vostres cançons. ¿Quines influències poètiques teniu?
La poesia no és una afició, és una manera d'escriure i sobretot de pensar.
¿Quins músics, grups o cantants us han marcat més en les vostres composicions?
Ens agrada tot, des del heavy metal a la música del Carib.
¿Per què totes les cançons estan impregnades d'una certa dosi de surrealisme?
Això del surrealisme és un superretòpic que s'utilitza per qualificar allò que no s'entén.
¿Per què feu servir tant vocabulari "astronòmic" (sa lluna, s'estrella, etc..) en la lletra de les cançons?
Perquè la nostra vocació autèntica és l'astronàutica, el cas és que tots som de famílies humils.
¿Quan hi haurà un àlbum en directe amb el seu corresponent DVD? ¿Quines de les vostres cançons tenen videoclip?
Estam preparant un recopilatori amb orquestra i es gravarà en directe però sense públic. Hi haurà un DVD.
De totes les vostres cançons, ¿quina és la que més us agrada? ¿I quina és la que més us agrada tocar en directe? ¿Coincideix o no?
Jo que estic escrivint i que som en J. M. Oliver m'agrada més Robot que totes les altres.
¿Què en penseu sobre la crítica que sovint es fa sobre el directe d'Antònia Font?
Hi ha gent que diu que no tocam gaire bé, però no ens importa. Si volen veure bons músics que vagin al Liceu o al festival de jazz de Vitòria, nosaltres som artistes pop i feim el que ens dóna la gana.
¿Us identifiqueu amb l'etiqueta de rock català? ¿Quins grups espanyols us agraden?
Cantam en català i podem dir que feim pop, això és molt clar, però no ens identificam amb els clàssics del rock català perquè no són uns grups que ens agradin especialment. Dels nous, n'hi ha de molt bons i molt més que Antònia Font.
Com a grup mallorquí que s'enquadra en el rock català però amb llengua mallorquina, ¿quina opinió teniu en l'enfrontament lingüístic que es produeix en els territoris de parla catalana?
El mallorquí no és una llengua, no ho diem nosaltres sinó que ho diu la mare ciència. Cantam en català, i fins i tot a la premsa espanyola se'ns considera catalans. Si del català de Mallorca en diem "mallorquí"... ¿com en diem del castellà, l'alemany i l'anglès que també es parlen a Mallorca?
¿Creieu que hi ha algun tipus de discriminació a l'hora de promocionar aquells grups en català que aposten per crear alternatives musicals al rock català?
En absolut, ja dic que ara hi ha grups boníssims i les promocions són si fa no fa les mateixes que fa 15 anys, el que passa és que ja no es venen tants discos i la cosa es complica una mica.
diumenge, de novembre 12, 2006
Compte comú
Avui el Xavi m'ha donat una molt bona idea... He creat un compte gmail que podem utilitzar com a disc dur compartit per deixar-hi tot allò que se'ns ocurreixi. Per fer-ho servir us heu d'instal·lar el GSpace.
El compte és (no podia ser d'una altra manera) astronautes.rimadors@gmail.com. La paraula de pas prefereixo enviar-la per mail. Apa, espero que sigui d'utilitat. Vaig a fer nones que son les 4... Demà us envio el mail.
El compte és (no podia ser d'una altra manera) astronautes.rimadors@gmail.com. La paraula de pas prefereixo enviar-la per mail. Apa, espero que sigui d'utilitat. Vaig a fer nones que son les 4... Demà us envio el mail.
dissabte, de novembre 11, 2006
Imputados dos estudiantes por colgar en Internet un vídeo sexual de dos compañeros
EUROPA PRESSLleida.- Dos jóvenes estudiantes del Instituto Nacional de Educación Física de Catalunya (INEFC) en Lleida han sido imputados por un delito de descubrimiento y revelación de secreto después de que presuntamente colgaran en Internet un vídeo que encontraron por casualidad y en el que se veía a una pareja, también estudiantes de INEFC, manteniendo relaciones sexuales.
La acusación particular pide penas de prisión de entre tres y cuatro años.
El vídeo casero se hizo célebre en la ciudad de Lleida durante los primeros meses del año.
La pareja olvidó un CD, todo apunta que en mayo de 2005, en el interior de un ordenador de la biblioteca de INEFC. En él guardaban los vídeos que ellos mismos grababan.
Al ver las imágenes por Internet el pasado mes de febrero, la pareja decidió poner una denuncia y sólo un mes más tarde se interrogaba a los dos jóvenes ahora acusados.
Después de declarar, se les imputó un delito de descubrimiento y revelación de secreto. Uno de estos jóvenes habría encontrado el CD, lo habría guardado y lo habría enseñado a un amigo, que lo habría colgado en Internet.
Nota del Víctor: S'ha de ser capoll per a deixar-se un video cotxino d'un mateix a un ordinador de la biblioteca.
divendres, de novembre 10, 2006
GMail Drive shell extension
A més del conegut GSpace , també podeu fer servir GMail Drive per aprofitar l'espai del GMail. Aquesta eina afegeix una unitat de disc virtual a Mi PC, i s'hi pot accedir amb l'explorador de windows. La podeu trobar, entre d'altres, aquí.
Salut.
Salut.
Ciutadans pel canvi... quina colla de desgraciats
Us passo un text que m'han enviat:
El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya 'em
sua la polla' va ser expedientat per assetjar
sexualment a alumnes de l'Autònoma.
Els dirigents de Ciudadanos-Ciutadans de Catalunya són
un ramillete de freaks. No descobrim la sopa d'all.
Dissabte estaven d'allò més exultants després d'haver
omplert fins dalt el Palau de la Música. Segons
confessava un dirigent ciutadà a alguns periodistes
presents, van triar fer l'acte al Palau a proposta
d'Albert Boadella perquè 'és un temple del
nacionalisme català'. Per 'tocar els collons als
pujolistes i als d'Esquerra' va dir textualment. Quin
nivell. Boadella, per cert, no va ser present a l'acte
i va despatxar la seva absència enviant una salutació
escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir
en la presentació de Ciudadanos al teatre Tívoli al
mes de març. Quin farsant. Quin dropo.
Però el bo i millor van ser les intervencions de la
cúpula del partit lerrouxista i els seus líders
espirituals. D'entre elles va destacar la d'Ivan Tubau
que, en un clar intent de cridar l'atenció, va repetir
les paraules de Pepe Rubianes a TV3. Tots els
busotaires recordaran que en ple debat de l'Estatut i
davant l'ofensiva del front mediàtic del PP, Rubianes,
a preguntes de què li semblava la unitat d'Espanya va
respondre que 'li suava la polla'. Tubau, el molt
notes , va repetir aquestes afirmacions de l'actor
canviant Espanya per Catalunya. L'única diferència:
Rubianes i Albert Om van haver d'anar a judici i a
Tubau li sortirà gratis. Així és l'oasi català.
El ciutadà Tubau és un personatge amb un currículum
ben peculiar. Va començar vinculat al
cine porno escrivint guions i dirigint algun
curtmetratge d'aquest gènere. Anys més tard va
aconseguir plaça de professor de redacció periodística
de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on avui
és catedràtic de periodisme cultural i alhora
articulista de El Mundo, entre altres. A tots els
sidrals d'exaltació espanyolista que hi han hagut els
darrers anys a la universitat hi ha estat present
encarant-se violentament amb estudiants que
protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon
Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater
i Goztone Mora (2003) també a la Central.
Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat,
és conegut a la seva universitat pels capítols
d'assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat.
Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja
classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar
mirant una alumna tot dient-li en veu alta 'no puedo
concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de
chuparla tan bien...'. Els alumnes presents en aquella
aula ho recorden molt bé. D'aquella promoció n'han
sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o
redactors de diaris que no obliden aquella escena tan
desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un
expedient que finalment no el va arribar a
inhabilitar. Per això potser va continuar tirant la
canya de manera vil a diverses alumnes, fet que va
motivar altres expedients tot i que cap alumna va
atrevir-se a portar-lo a la justícia ordinària i, tot
plegat, també li ha sortit gratis.
Així són els liders de Ciudadanos. No ens estranya
doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suï la
polla. Quin pocavergonya.
El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya 'em
sua la polla' va ser expedientat per assetjar
sexualment a alumnes de l'Autònoma.
Els dirigents de Ciudadanos-Ciutadans de Catalunya són
un ramillete de freaks. No descobrim la sopa d'all.
Dissabte estaven d'allò més exultants després d'haver
omplert fins dalt el Palau de la Música. Segons
confessava un dirigent ciutadà a alguns periodistes
presents, van triar fer l'acte al Palau a proposta
d'Albert Boadella perquè 'és un temple del
nacionalisme català'. Per 'tocar els collons als
pujolistes i als d'Esquerra' va dir textualment. Quin
nivell. Boadella, per cert, no va ser present a l'acte
i va despatxar la seva absència enviant una salutació
escrita que va resultar ser la mateixa que va llegir
en la presentació de Ciudadanos al teatre Tívoli al
mes de març. Quin farsant. Quin dropo.
Però el bo i millor van ser les intervencions de la
cúpula del partit lerrouxista i els seus líders
espirituals. D'entre elles va destacar la d'Ivan Tubau
que, en un clar intent de cridar l'atenció, va repetir
les paraules de Pepe Rubianes a TV3. Tots els
busotaires recordaran que en ple debat de l'Estatut i
davant l'ofensiva del front mediàtic del PP, Rubianes,
a preguntes de què li semblava la unitat d'Espanya va
respondre que 'li suava la polla'. Tubau, el molt
notes , va repetir aquestes afirmacions de l'actor
canviant Espanya per Catalunya. L'única diferència:
Rubianes i Albert Om van haver d'anar a judici i a
Tubau li sortirà gratis. Així és l'oasi català.
El ciutadà Tubau és un personatge amb un currículum
ben peculiar. Va començar vinculat al
cine porno escrivint guions i dirigint algun
curtmetratge d'aquest gènere. Anys més tard va
aconseguir plaça de professor de redacció periodística
de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on avui
és catedràtic de periodisme cultural i alhora
articulista de El Mundo, entre altres. A tots els
sidrals d'exaltació espanyolista que hi han hagut els
darrers anys a la universitat hi ha estat present
encarant-se violentament amb estudiants que
protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon
Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater
i Goztone Mora (2003) també a la Central.
Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat,
és conegut a la seva universitat pels capítols
d'assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat.
Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja
classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar
mirant una alumna tot dient-li en veu alta 'no puedo
concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de
chuparla tan bien...'. Els alumnes presents en aquella
aula ho recorden molt bé. D'aquella promoció n'han
sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o
redactors de diaris que no obliden aquella escena tan
desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un
expedient que finalment no el va arribar a
inhabilitar. Per això potser va continuar tirant la
canya de manera vil a diverses alumnes, fet que va
motivar altres expedients tot i que cap alumna va
atrevir-se a portar-lo a la justícia ordinària i, tot
plegat, també li ha sortit gratis.
Així són els liders de Ciudadanos. No ens estranya
doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suï la
polla. Quin pocavergonya.
dijous, de novembre 09, 2006
Montilla dirigirà la política lingüística
PSC, ERC i ICV-EUiA mantenen amb intensitat les negociacions per a l'elaboració d'un programa de prioritats de govern i per a la distribució de les competències dels diversos departaments del pròxim Consell Executiu de la Generalitat. Fonts de la negociació han indicat a l'Avui que es començarà a redactar el document programàtic, d'un màxim de 30 fulls, que evitarà aspectes problemàtics. Matèries com política lingüística quedaran sota el control de José Montilla, mentre que Josep-Lluís Carod-Rovira va confirmar ahir mateix que assumirà l'àmbit de les relacions exteriors.
Segons fonts dels tres partits, la direcció de la política lingüística, actualment adscrita al departament de Presidència, ha quedat sota el control "directe" de José Montilla des del primer moment de la negociació.
Font: e-noticies.com
dimecres, de novembre 08, 2006
GSpace
Coneixeu una extensió del Firefox que es diu GSpace? Va de conya. Et creas un compte gmail i desde el GSpace pots utilitzar-lo com a disc dur, de manera que desde qualsevol ordinador pots gravar-hi informació, a la qual hi podràs accedir després desde qualsevol altra lloc.
Apa... freakada del dia
;-)
Apa... freakada del dia
;-)
dilluns, de novembre 06, 2006
Vigileu si veieu la Virgi amb una xeringa...
Investigadors de la UAB iniciaran proves
en humans d’una vacuna contra la tuberculosi
El professor Pere-Joan
Cardona i el seu equip
començaran els assaigs
clínics a finals d’any
en humans d’una vacuna contra la tuberculosi
El professor Pere-Joan
Cardona i el seu equip
començaran els assaigs
clínics a finals d’any
3partit
Marc: Sembla que no pugui ser!!! Un altre cop!!! Tornem a tenir tripartit!!!
Pedro: Quina vergonya!!! Un altre cop dirigits des de Madrid.
Marc: I el Carod ha tornat a pactar amb un partit espanyol...
Pedro: No me'n parlis, no me'n parlis, que estic per entrar a boxes i marxar una temporadeta a Katmandú.
Marc: T'hi acompanyo.
Pedro: D'acord. Potser ens trobem al Mas allà i tot.
(Aquesta és la meva entrada d'avui al meu fotolog)
Pedro: Quina vergonya!!! Un altre cop dirigits des de Madrid.
Marc: I el Carod ha tornat a pactar amb un partit espanyol...
Pedro: No me'n parlis, no me'n parlis, que estic per entrar a boxes i marxar una temporadeta a Katmandú.
Marc: T'hi acompanyo.
Pedro: D'acord. Potser ens trobem al Mas allà i tot.
(Aquesta és la meva entrada d'avui al meu fotolog)
divendres, de novembre 03, 2006
Joguines
Us presento la meva nova joguina, regalada per la Núria (WAF tendint a infinit). Es tracta d'un GPS, i és una passada. A banda de ser útil per calcular rutes i arribar bé als puestus, permet fer pijades com aquesta:
Tu vas tan tranquil per la muntanya (per exemple, de Viladrau cap al Matagalls, el dimecres passat), i quan arribes a casa pots passar les dades del camí que has fet a un mapa en 3D i obtenir una foto tan xul·la com aquesta. Encara li he d'agafar el truquillu, durant la pujada se'm va desconnectar un parell de cops, però estic com un nen amb sabates noves.
Oi que s'havia parlat de fer una excursioneta als Ports de Beseit?. També volem anar a la Fageda d'En Jordà i volcans, s'hi apunta algú?.
PD: matxambrem la proposta de l'Edu de fer un sopar amb l'aniversari de la Teresa?.
Tu vas tan tranquil per la muntanya (per exemple, de Viladrau cap al Matagalls, el dimecres passat), i quan arribes a casa pots passar les dades del camí que has fet a un mapa en 3D i obtenir una foto tan xul·la com aquesta. Encara li he d'agafar el truquillu, durant la pujada se'm va desconnectar un parell de cops, però estic com un nen amb sabates noves.
Oi que s'havia parlat de fer una excursioneta als Ports de Beseit?. També volem anar a la Fageda d'En Jordà i volcans, s'hi apunta algú?.
PD: matxambrem la proposta de l'Edu de fer un sopar amb l'aniversari de la Teresa?.
dijous, de novembre 02, 2006
W.A.F.
A principios de los años 90 los fabricantes de altavoces se encontraron con un problema de lo más curioso. Los precios de los sistemas de sonido empezaban a descender pero en algunos hogares las familias se negaban a instalarlos debido al tamaño. Los maridos querían lo último y 
estaban más que dispuestos a abrir la cartera pero las mujeres decían que no, que la única forma de tener altavoces del tamaño de una mesa camilla en casa era prescindiendo de otras comodidades, concretamente de la comodidad de tener un matrimonio. O ellas o las cajas acústicas.
estaban más que dispuestos a abrir la cartera pero las mujeres decían que no, que la única forma de tener altavoces del tamaño de una mesa camilla en casa era prescindiendo de otras comodidades, concretamente de la comodidad de tener un matrimonio. O ellas o las cajas acústicas. En las revistas de tecnología de la época comenzó a hablarse del WAF, el Wife Acceptance Factor o Factor de Aceptación de la Esposa. Es un término subjetivo que apareció por primera vez impreso en 1989 —según Wikipedia- y del que aún hoy se echa mano cuando se diseña o se lanza un producto. Si un producto tiene mucho WAF quiere decir que puede comprarse sin que cree una crisis familiar en el hogar. Gustará a maridos y mujeres. Un televisor de plasma o LCD, por ejemplo, tienen mucho WAF. Un equipo de cine en casa tradicional no, aunque uno inalámbrico puede ganar puntos de WAF porque al tener menos cables evitan que el suelo del salón se transforme en un plato de spaghetti. Los productos con muchos cables, o que están formados por muchas piezas tienen un WAF que podría confundirse con mi cuenta corriente a fin de mes. El nivel de WAF de un
producto donde todo está integrado y que funcionan de forma inalámbrica, en cambio, podría confundirse con la de Bill Gates.
Y es que comprar tecnología es muy fácil cuando eres soltero/a pero si de repente tienes una pareja con derecho a veto la cosa se complica. Los periodistas a veces hablamos del WAF entre nosotros cuando vemos un producto, aunque es un término tan subjetivo que no solemos escribir sobre ello. Además, empieza a quedarse obsoleto. Primero porque por fin las empresas empiezan a darse cuenta de que las mujeres compran tanta tecnología como los hombres —no siempre ha sido así, es verdad, pero cuando la tendencia ha cambiado nos ha costado a todos darnos cuenta- y segundo porque los productos empiezan a estar muy bien diseñados y parece que el diseño es uno de los factores que más importancia tiene en el WAF. Desde luego cuenta mucho más que el precio, aunque muchos amigos míos siguen intentando justificar las compras impulsivas de tecnología mintiendo a sus parejas sobre la cantidad de dinero que se han gastado. Un aviso: no funciona.
¿Y por qué hablo hoy de esto? Este fin de semana el portal cnet ha recopilado 10 productos con mucho WAF. La lista es muy acertada, aunque yo cambiaría algunos productos que en el 
mercado europeo no funcionarían, como el proyector de vídeo. Otros, como el Slingbox, no se encuentran en España, aunque en general la página permite hacerse un idea de qué es lo que se necesita para tener un WAF alto.
---------------------------------------------------------------
Fins aquí arriba aquest article que vaig sablejar la setmana passada de elmundo.es. Quins articles creieu que poden tenir un WAF alt? I un WAF baix?
Aquí us deixo les meves respostes a aquestes preguntes:
WAF Alt: Una banyera d'hidromassatge.
WAF Baix: Les espasses de El senyor dels Anells penjades al menjador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
