dimecres, de gener 31, 2007

Barça.



Avui he vist aquesta bandera penjada d'un balcó i m'ha cridat l'atenció el fet que estigués signada per tots els jugadors. Sabeu si és que les vene així (amb les signatures estamapdes) o les signatures són autèntiques?

Si cliqueu sobre l'imatge la veureu amb més detall.

divendres, de gener 26, 2007

Silenci trencat

En Joan va alçar-se, va mirar la sala que s'estenia davant d'ell. La mateixa sala en la que dos anys enrere havia entrat per primera vegada, tot vergonyós, sense saber què i qui es trobaria. Ara ja s'havia acostumat, ja se l'havia fet seva. Cada matí el mateix protocol. Hi entrava, caminava amb cara endormiscada cap al seu lloc, dirigint de tant en tant una lacònica salutació, seia, engegava la maquinota que jeia damunt la taula i es preparava per passar una jornada més allí, sense cap motivació, sense cap il·lusió, tan sols tenint com horitzó l'hora de plegar.
Però aquell dia era diferent, aquell dia alguna cosa es revoltava dins seu i li deia que tot allò s'havia acabat, que ja hi havia ben bé prou.
Seguia alçat, seguia mirant els caparrons que tenia davant seu, tots ells concentrats en tasques rutinàries, com la seva. Semblava que no s'havien assabentat que ell els observava. Però aviat tot canviaria, aviat s'adonarien que aquell era un dia diferent a la resta.
Es va ajupir, i va obrir l'armariet que tenia sota la taula. Allí l'havia guardat. Havia arribat el moment, encara que dintre seu un sentiment de recel i confusió creixia. Però ho havia de fer. Trencaria el silenci d'aquella maleïda sala per sempre. Va mirar a l'interior de l'armariet. Restava esperant-lo... lluent, a punt per ser carregat... Les gotes de suor li lliscaven per l'esquena. Sentia les seves pròpies palpitacions. Però hi havia pensat massa temps com per tirar-se enrere. De sobte va sentir veus. Va alçar el cap i va veure com s'apropava el seu cap. Millor, ell seria el primer en adonar-se de la situació. Tanmateix ell era l'objectiu principal. Va respirar fons... Havia de ser ràpid. Va obrir la bossa que ja havia deixa't estratègicament a terra, va obrir la capseta, va agafar el contingut i el va carregar... Ja estava... Havia arribat el moment.
Ho va treure tot ràpidament de l'armariet... Aleshores la sorpresa es va veure reflectida a la cara del seu cap, que ja es trobava a un parell de metres d'ell. No se'n sabia avenir. Va intentar aturar-lo, però era massa tard. En Joan no va dubtar...

Va pitjar el botó... i va començar a sonar el cd... Prou de silenci...

dijous, de gener 25, 2007

dimecres, de gener 24, 2007

Comprar cotxe.

Fa tres setmanes que estem vivint un malson.


Volem comprar un cotxe com el de la foto, un cotxe ben normalet, i s'està convertint en un conte de mai no acabar.

Cada cop que hem parlat amb el venedor canviava alguna cosa: preu, color, termini d'entrega, extres, impostos...

Fa dues setmanes que l'hauriem de tenir, i amb sort el tindrem la setmana vinent. Això sí,
tots els tràmits que haviem de fer nosaltres els haviem de fer immediatament, però els del concessionari els seus tràmits els fan ben a poc a poc, sense cap mena de presa.

El pitjor de tot és que ja hem pagat per un cotxe que encara no tenim.

No ho entenc, és un cotxe de gama mitja, amb l'equipament de sèrie, sense cap pijadeta extra... com és que triguen tant? Si fos un cotxe de gama alta o haguèssim demanat mil opcions, doncs encara ho podria entendre.

Caguntot, V.

dilluns, de gener 22, 2007



Bona feina Víctor...

diumenge, de gener 21, 2007

Uooooohhh!!!!!

uooooohhhhh que xulu el nou disseny que li heu donat a la web!!!!! qui l'ha posat, m'agrada molt!!!

Un parell de cosetes.

Coseta 1:

Aquí teniu un video quet'hicagues sobre com es fa servir el comandament de la Nintentdo Wii a un joc de guerra, el Call of Duty 3.


Coseta 2:
Un dia qualsevol al sortir de casa porto:
2,000 Gb de memòria al pen-drive
2,064 Gb de memòria a a cam. de fotos
1,100 Gb de memòria al pocket pc
0,552 Gb de memòra al telèfon
0,256 Gb de memòra a la PSP
TOTAL: 5,970 Gb d'emmagatzament, que fort.

Pd: Calculo que el meu cap amb uns poc bits ja en té prou (cagar, pixar, dormir, menjar, beure, pets).

dissabte, de gener 20, 2007

Visca l'ortografia


Foto feta a una carta d'una pizzeria de l'Hospitalet. Cliqueu per ampliar si no es llegeixen bé les lletres). Sense comentaris!!

dimarts, de gener 16, 2007

Història d'una postal.

Hola a tothom.

Us explicaré una història real de la que m'he assabentat avui a migdia i que he trobat molt bonica.

Resulta que aquest Nadal un noi estava buscant algun regalet per a fer a una botiga d'antiguitats. Remenant, remenant es va trobar amb un calaix plé de postals velles. Es posà a mirar-les i veiè dues o tres postals d'un petit poblet de la provincia de Lleida on una amiga seva té una casa. Llavors va pensar que a la seva amiga li faria gracia tenir-la així que va comprar una. D'aquestes dues o tres que hi havia una era del poble on aquesta amiga viu, així que la va comprar amb la intenció de donar la postal a la seva amiga quan la veiés.

Com que passava el temps i no havia vist l'amiga va decidir enviar-li-la per correu ordinari. La amiga la rebè i li va fer molta il·lusió, i va decidir ensenyar-la a la seva familia.

I quan la seva tieta la va veure... resulta que va ser la tieta qui la va enviar 25 o 30 anys enrera!!! L'envià a una amiga seva amb la qual va perdre contacte.

Vint-i-cinc o trenta anys enrera la postal tornava a qui l'envià!!! Quina casualitat!!!

L'amiga del noi va regalar la postal a la seva tieta, sabent que a ella li feia molta il·lusió.

Espero que us hagi agradat la història.
Ens veiem, V.

Muere una mujer tras un concurso de quién bebe más agua para ganar una Wii

20MINUTOS.ES. 15.01.2007 - 01:52h
La víctima tenía 28 años.
Quería ganar la consola para sus hijos.
El certamen se llamaba 'Aguanta tu pipí por una Wii'.
Una mujer del estado de California, EEUU, que participó en un concurso de ingesta de agua para ganar una consola de videojuegos, murió por intoxicación del líquido elemento, según pruebas médicas.
Jennifer Strange había tomado parte en el certamen 'Aguanta tu pipí por una Wii' (Hold Your Wee for a Wii), organizado por la radio KDND 107.9, de la ciudad de Sacramento, cuyo ganador se llevaría una consola Wii, de Nintendo.
Una colega del trabajo señaló que la señora Strange dijo que le dolía la cabeza horas después de participar en el concurso, y se fue a casa.
Strange, de 28 años, fue hallada muerta el viernes en su casa de Rancho Cordova.
Una autoridad local dijo que las primeras pruebas demostraban ser "concordantes con intoxicación con agua".
A los participantes se les dio al principio botellas de 225 mililitros para que beban cada 15 minutos.
El concursante James Ybarra dijo a Associated Press que los organizadores les recomendaron que si no se sentían capaces de hacerlo "no pongan su salud en peligro", según BBC.
Ybarra agregó que él renunció tras ingerir cinco botellas, pero que los concursantes que quedaban comenzaron a beber de botellas aún más grandes."Lo hacia por sus hijos
"Ella me hablaba de su familia y de sus tres hijos, y me decía que hacía esto por sus niños", contó Ybarra.
Su colega Laura Rios, señaló que Strange lloraba y que "eso fue lo último que cualquiera haya escuchado de ella".
La emisora dijo que su personal estaba conmovido por esta muerte.

Foto Carnet

dissabte, de gener 13, 2007

House.

Aquí us deixo aquest texte que va enviar el Jordi fa un temps.

*Una sinopsis de un capítulo cualquiera de House*

(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)

- Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que.... aghhh...
- Churri, ¿Estás bien?
- ¡Cof cof whaghh!
- ¡¡¡Churri!!!
- ¡Cuack!
- ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!

TUUUUUUN TIIIINNNNNN..........
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru... Ti Tiiiruuuriiiiiiiru.......
¡¡¡JJAUS!!!

(House y el Neurólogo Negro ("H" y "NN") caminan por un pasillo del
hospital. House se trinca un puñao de pastis):

- Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
- House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
- NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
- H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
- NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un
millón, no tiene sentido.... cortisona y "pacasa".
- H: ¿Ah no? entonces.... ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
- NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
- H: Que le hagan los análisis.

(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar
consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida.... y después...)

- Churri: No me encuentro b... cof cof aghhhhh!
- NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de
tritopotasa!!
- Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!

(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un
puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de
rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y
pronombres.)

- Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede
ser una alergia común.
- H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
- TBE: /mode_miradasesina ON
- H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en
vena
- TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla!
blahblahblah
- H: Aquímandoyouuuuuuu

(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la
entuban, la electrocutan, y la salvan....)

- H: Vale, no era chungopatitis

(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)

Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena
Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo -AP-) allanan la
casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no
encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom(tm)), hacen alguna chorrada
como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente... )

(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)

-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una...
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en...
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!

(En algún momento también hay escenita de laboratorio con
interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )

- Churri: Memueromáaaaas......

-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy...zzZZZzztTTTTttztttztz... y... le salvan la vida)

- Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .

(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes... Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice "sí, pero tú estás solo y amargado,
chincha, chincha", y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).

(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)

- NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
- H: Porque no tiene eso que nos inventamos... ¿Qué puede ser....?.
- NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que...
- TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!

(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara,
le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).

- H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
- TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!

(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan... y,en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).

- H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson(tm)!!
- TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
- H: Australiano Pijo (AP)... cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No
dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
- AP: Si, ¿y?
- H: Y, ¿Te parece eso normal??
- TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson(tm) y blah blah....
- H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté... ¡y porque estás buena, claro!
- NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
- AP: Bueno... yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y
desde entonces.....
- NN:¿?¿??¿?¿?¿??
- H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.

(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque
era totalmente imposible, y el paciente se salva)

- NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
- TBE: Es mi héroe
- AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos
incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los
pacientes de la serie?
- NN: sí tío, y no veas como me joroba....
- TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que
enseñarnos......
- LOS DOS: (Zorra....)

De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja...

TUUUUUUN TIIIINNNNNN..........
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru...
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru....... (fundido en negro)

divendres, de gener 12, 2007

Web per baixar coses en CATALÀ

Si entreu a Ruc Català podreu descarregar sèries, pel·lícules i altres coses en la nostra estimadíssima llengua.

Coneixeu el mail del Montilla? Li podem enviar.... (^_^)

dimarts, de gener 09, 2007

Road Movie. L'Atropellament.



Aquí us deixo la darrera road movie que he fet. Espero que us agradi.

Comentari dle director: A aquesta darrera obra he intenta reflectir millor, si fora possible, les preses del món en que vivim i l'angoixa que ens genera aquesta existència suprarreal. En la mesura d'allò que m'ha estat possible he tingut en compte les crítiques del meu públic, al qual dec tantes coses, i he incorporat nous elements a la cinta.

I recordeu: No a la pirateria!!! No mateu de gana als artistes com jo!!!

divendres, de gener 05, 2007

Ella




Avui m'he creuat amb ella pel carrer. Et diria que ha estat sense voler, però no estic segur.

La seva pell morena, els seus reflexes, la seva brillantor als ulls... m'he enamorat de cop i he anat directe cap a on m'estava (m'estava?) esperant.

De prop era irresisitible, la seva mirada em deia la toqués per tot arreu, que jugués amb ella fins a cansar-me'n, i quan faltava poc per a que ho fés he vist un paperet que duia penjat. L'he llegit: "199€". I m'he dit, "que carai, amb lo bonica que és..." Havia dit que mai pagaria per això, però és que era irresistible.

I quan anava a entrar a casa seva per a fer-ho, un raconet del meu cervell m'ha dit : " això són més de trenta-tres mil pessetes, i segur que t'has de gastar deu mil més en qualsevol extra".

Així que, amb el cor encongit per la pena, he hagut de renunciar a la luxúria.

Però em conec i sé que tard o d'hora, a qualsevol carreró, me la tornaré a trobar i cauré a la temptació.

dimarts, de gener 02, 2007